Des de principi d'any han mort ofegades a les platges catalanes més de 25 persones, superant així registres d’anys anteriors abans que acabi la temporada estiuenca. Per tal d’intentar reduir el nombre d’ofegaments, la companyia catalana Pro-activa Serveis Aquàtics ha creat un sistema basat en intel·ligència artificial (IA) que ajuda els socorristes professionals a detectar les situacions de risc i alertar als equips de salvament perquè puguin actuar a temps. El projecte, batejat com a LAIF, va néixer d’una preocupació, tal com explica el director general de Pro-activa i director general i cofundador de LAIF Technology, Oriol Canals: “Nosaltres sabem que en el món del salvament i del socorrisme es donen situacions a les platges o a les piscines que podrien ser altament evitables”.

“Moltes situacions que es donen, la persona no lluita per la seva vida, sinó que és a causa d’una pèrdua de consciència dins l’aigua o un atac de cor, per exemple”, puntualitza Canals. I afegeix que “aquesta gent és molt difícil de detectar, tret que l’estiguis mirant, perquè no lluiten per la seva vida, no fan soroll, no criden, no fan moviments biodinàmics; d’aquí neix aquesta eina de visió per computador, que analitza patrons de comportament que són compatibles amb els ofegaments”. El sistema no busca substituir l’activitat humana de vigilància, sinó que la complementa donant suport a aquells casos més difícils de detectar.

Càmeres i visió per computador

De moment, s’està duent a terme una prova pilot desplegada a la platja de Castelldefels. Aquesta consta d’una sèrie de càmeres instal·lades a les torres de vigilància que analitzen la situació de la costa i, mitjançant tècniques de visió per computador, envien alertes a les estacions de vigilància perquè aquestes avisin als socorristes que estan sobre el terreny. “Actualment, el servei està limitat a l’horari de salvament, de les 10 hores del matí a les 6 de la tarda, i el que fa és anar veient, d’una manera constant i continuada, i analitzar els patrons de comportament”, especifica el director general de Pro-activa. Aquests patrons poden derivar alguns en alarmes, que són gestionades a través d’una aplicació amb un equip humà que és qui determina si és un positiu o un fals positiu.

Les càmeres de videovigilància, mitjançant tècniques de visió per computador, envien alertes a les estacions de vigilància perquè aquestes valorin i avisin als socorristes

El procés, segons Oriol Canals, és molt àgil i els tests estan servint per calibrar els falsos positius. “El que més passarà són falsos positius, però és que això li passa a qualsevol socorrista que està treballant en una torre”, detalla, “el que has d’anar discriminant és si aquell comportament és o no un positiu”. Per ara, el sistema té parametritzat un temps on, si el patró es repeteix durant un cert temps, salta l’alarma. “Tenim dues fases diferenciades: la primera detecció i, després, que d’aquella detecció s’activi l’alarma”, complementa. Tot aquest recorregut el fa de forma ràpida i dinàmica, per a generar l’alarma i poder enviar l’equip de salvament a temps.

Pròximes fases de prova

De moment, la prova pilot s’està duent a terme a Castelldefels, però el mes d’octubre s’instal·larà també en una piscina de Barcelona. “Aquest cas serà relativament més senzill perquè no hi ha una afectació climatològica que alteri l’estat d’alarma ni onades, però sí que hi ha moltíssima gent concentrada en un mateix punt, nedant o estan a dins de l’aigua simplement”, comenta el director general de Pro-activa. A més, el sistema es traslladarà també a les Canàries, on l’empresa té molts serveis per poder seguir afinant aquesta tecnologia. I és que la idea és, veient el grau de funcionalitat ja assolit, que l’any 2026 ja no sigui una prova i pugui estar operant realment dins dels serveis de salvament, no només de Pro-activa, sinó també d’altres.