Ja des de fa uns anys és habitual veure com les eines digitals han entrat a les aules de Catalunya. “Moltes eines que ens arriben com a tecnològiques no estan pensades per a una persona que treballa a l’aula i et trobes que una cosa que t’havia de facilitar la feina, al final acabes passant més hores que abans”, explica Xavier Breil, filòleg de carrera i creador i director d’Aula Dictapp, una plataforma que ajuda al professorat i a l’alumnat en el procés d’aprenentatge de llengües com el català i el castellà. “L’objectiu era aconseguir una eina que realment fos útil i efectiva, que ajudes a fer millor i més còmode la feina dels professors i més fàcil el procés d’aprenentatge de l’alumnat”, afegeix.

El projecte, que va néixer l’any 2017 i que avui en dia compta amb més de 32.000 alumnes i 270 centres educatius, està pensat per l’àmbit escolar i, per tant, hi ha d’haver en tot moment un docent, que és qui monitora el que fa i com ho fa l’estudiant. Ara per ara, disposa de dos mòduls de treball, ortografia i gramàtica, i no s’organitza a través de cursos, sinó de nivells, tal com explica Breil: “El que veiem a les aules és que a diferents centres, fins i tot a diferents cursos, els nivells són diferents i el que es necessita no és igual”. En general, cobreixen des de quart de primària fins a segon de batxillerat, tot i que també disposen de grups d’adults que la fan servir.

Funcionament diferenciat en dues parts

El funcionament d’Aula Dictapp consta, bàsicament, de dues parts. “Tot comença amb un diagnòstic de les dificultats de cada alumne i aquest és una mica el que ens fa diferents de la resta de materials que existeixen ara mateix en català i castellà”, destaca el creador i director de la plataforma, “fem unes proves diagnòstiques per situar exactament què no saps, però, sobretot, per què no ho saps o què necessites millorar”. D’aquesta manera, el que es va a buscar és allò que realment pot ser d’utilitat per l’alumne i el professor i, a partir d’aquest diagnòstic que digui on se situa un i per què, poder anar avançant. Un cop s’ha detectat allò que falla i què es necessita per millorar-ho, s’inicia la segona part. Xavier Breil detalla que “donem unes activitats segmentades per temes i per nivells de dificultat per poder treballar el que es necessita i en el nivell que calgui” com, per exemple, “un paquet d'activitats a quatre nivells de dificultat per entendre què són els verbs transitius”.

Aula Dictapp es basa en dues parts diferenciades: primer, a través d’un diagnòstic de les dificultats de cada alumne i, després, amb unes activitats segmentades per temes i nivells

Un dels punts forts de la plataforma és la fase de diagnòstic, on han col·laborat filòlegs i programadors per desenvolupar un software propi i té la personalització per bandera. “Hem desenvolupat el nostre propi motor de correcció i aquest permet identificar amb exactitud quin és el problema”, assenyala Breil. Tot i que actualment la intel·ligència artificial (IA) està present en moltes eines lingüístiques, no és el cas de l’aplicació en qüestió, que va treure la primera versió del motor de correcció entre 2017 i 2020 per després seguir evolucionant. Els principals motius de no usar IA en aquest sistema, segons el creador i director, són “per una banda, en aquell moment aquesta tecnologia no estava tan present com ho està ara; i, per l’altra, és que el que ara mateix necessitem per identificar per exemple el perquè no saps construir bé una frase o detectar el complement directe ho fa millor el nostre software que la IA”.

En algunes ocasions, les eines didàctiques digitals busquen la ludificació per tal de fer els continguts més lleugers possibles i entretenir al mateix temps que ensenyar i transmetre coneixements. Respecte a això, Aula Dictapp es manté molt curós i així ho explica el seu fundador: “Està bé que una eina pugui ser més o menys atractiva, però sobretot està bé que sigui útil, efectiva i rigorosa lingüísticament. De vegades, per fer-ho divertit, se simplifica i, en simplificar-ho, et saltes coses per al camí. Per això sí que hi ha una part, com és la puntuació, que busca motivar l’alumnat, però ho hem intentat fer molt fi per tal de no despistar gaire del que realment l’ajudarà a millorar, que no necessàriament té per què ser divertit, però sí que t’ensenyi a on vas, que encaixi, que tingui sentit i que sigui el que es necessita”.   

La IA com a aliat d’un nou mòdul

El projecte va començar el 2017 amb l’ortografia en ser una de les branques més senzilles i tenir regles tancades. Posteriorment, es va fer el salt a l’ortografia en castellà per desenvolupar, tot seguit, el mòdul de gramàtica en català i castellà. Ara, la plataforma té com a repte desenvolupar un tercer mòdul, dedicat al treball textual, molt més obert i menys sistemàtic que els dos anteriors. “L’escriptura és una cosa complexíssima i té molts nivells”, relata Breil, “per això hi ha gent amb dificultats de lectura o d’escriptura, perquè estàs treballant moltes coses i, alhora, descodificant moltes capes”. I afegeix: “Poder avaluar d’una manera automatitzada, però també rigorosa, coses com l’adequació d’un text, la cohesió, la creativitat és molt difícil i aquí sí que intentarem integrar la intel·ligència artificial, combinada amb el sistema que nosaltres ja tenim”. D’altra banda, la IA també s’incorporarà a l’hora de donar resposta als alumnes, professors i famílies, convertint les dades en textos breus, però també de lectura fluida sobre el progrés de cadascú.

Xavier Breil: “Poder avaluar d’una manera automatitzada, però també rigorosa, coses com l’adequació d’un text, la cohesió, la creativitat és molt difícil i aquí sí que intentarem integrar la IA, combinada amb el que nosaltres ja tenim”

I és que un dels punts forts d’Aula Dictapp és la capacitat de generar i entregar dades al professorat, a més d’automatitzar processos als quals se’ls hauria de destinar molt de temps. “Un professor, per fer un diagnòstic com el que fem, si és filòleg i té coneixements per fer-lo, necessitaria una hora per cada alumne i això és inviable”, remarca el creador de l’app, “també li fem part de la feina de l’atenció a la diversitat, ja que, permet que els alumnes estiguin fent coses diferents i que es pugui controlar i segueixi sent útil”. Per altra banda, els professionals de l’educació disposen d’una gran quantitat d’informacions sobre cada cas: els diagnòstics, què necessiten, quin camí estan fent, com progressen o els punts que han millorat. “Podem arribar a donar tota mena d’informació per poder fer el seguiment tan detallat com els professors vulguin”, sentencia.