El format virtual de les parelles lingüístiques per aprendre català impulsades pel Voluntariat per la Llengua (VxL) ha experimentat un enorme creixement durant el darrer any, multiplicant per vuit el seu volum i passant de les més de 400 que practicaven abans de la pandèmia fins a les 3.200 actives actualment. Entre l’1 de març de 2020 i el mateix dia de 2021 s’han constituït un total de 4.600 noves parelles.

"Era un sistema que teníem organitzat, però que ens costava de potenciar i, de cop i volta i de manera natural, s'ha fet el canvi", desvela la directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, Ester Franquesa. Aquest increment dut a terme durant la crisi sanitària de la covid-19 ha provocat que la modalitat en línia passi de representar un 3% de les parelles lingüístiques a ocupar el 50%. "Això ens permet arribar molt més lluny amb gent que té dificultats d'horari, per trobar-se o per arribar a altres països", afegeix Franquesa.

La distància és un dels obstacles superats pel format virtual de les parelles lingüístiques, i un d’aquests casos és el de Xavi Díaz i Jesús Martín, una parella constituïda fa 15 mesos, durant l’inici de la pandèmia. Díaz és professor universitari de literatura anglesa a Jaén i va inscriure’s al programa perquè no coneixia ningú que parlés català a la seva ciutat: "Mai he viscut a Catalunya ni als Països Catalans i el fet de ser gallec també fa que compartim (amb el català) la situació d'una llengua que està constantment defensant el seu espai davant una altra llengua més poderosa". La virtualitat els ha permès iniciar aquest intercanvi de llengua, però admeten que els agradaria parlar en persona: "Presencialment és més humà; de forma telemàtica també és molt útil, però més freda", reconeix Martín, comptable assentat a Vic.

El format en línia de les Parelles Lingüístiques de VxL han passat de representar un 3% del total a ocupar el 50%

Al programa, també hi ha qui tenia ganes de poder tornar a fer les trobades presencials. És el cas de Maria Dolors Vall, de Vic, i Claudine Nemer, també de Vic i procedent de França. Totes dues són jubilades i van conèixer-se durant unes classes de reforç de lectura. Aquest maig han començat a trobar-se de nou de forma presencial en un parc i mantenint les distàncies i la mascareta posada. Expliquen que fins ara han mantingut el contacte per pantalla, però que ja desitjaven tornar a quedar en persona. "És completament diferent; és com artificial, a la gent les has de sentir al costat, no els sents vius quan els veus per una pantalla", afirma Vall, que fa més de set anys que actua com a voluntària.

El Voluntariat per la Llengua va posar en marxa les parelles lingüístiques el 2003, i des d’aleshores s'han creat 153.236 parelles. En total, hi han participat més de 90.000 persones, gairebé 32.000 com a voluntàries i més de 57.000 com a aprenents. Malgrat que no hi ha dades sobre la llengua d'origen dels aprenents, sí que es coneix el seu país de naixement: Espanya lidera en rànquing amb un 25% dels sol·licitants des de 2007, mentre que el Marroc, Colòmbia, Argentina i el Perú són les següents procedències més comunes. Prop del 61% s’inscriuen per parlar millor la llengua, i un 54% raona que s’apunten al programa per perdre la vergonya o la por de parlar-lo en públic. Pel que respecta als voluntaris, tres de cada quatre són nascuts a l’Estat espanyol, i el 72% afirma que s’inscriuen al programa per "fer créixer el català".