La realitat virtual ja fa anys que va debutar al mercat com una tecnologia idònia per situar les persones en entorns i moments concrets. Això ha servit a l’hora de fer teràpia, d’acompanyar moments complexos o de traslladar professionals a altres espais per executar les seves taques professionals. Ara també ha arribat a l’entorn educatiu amb l’objectiu de combatre la violència de gènere i l’assetjament de la mà de la start-upV-Tools, que fusiona el món de la tecnologia amb l’educació social.

El projecte principal de la companyia porta el nom de Si no ho veus, no ho sents, que té la finalitat de treure profit a l’empatia que genera el fet de posar-se en el lloc d’una altra persona. “Hi ha molts estudis que demostren que la realitat virtual genera empatia perquè té la capacitat de fer-te posar a la pell de la persona que pateix violència, i això és el que hem aplicat”, explica el cofundador i educador social, Albert González. La proposta està pensada perquè els centres educatius puguin ajudar els adolescents a posar-se a la pell de l’agressor, la víctima i del qui permet que aquestes situacions es generin. D’aquesta manera, un mateix jove pot passar per cadascun dels tres rols i identificar quin està exercint. “Busquem fer reflexionar, fer que se sentin com els altres, i fer que tot això generi un canvi de conducta”, afegeix.

Les experiències immersives fan que els joves visquin directament com se sent una víctima, un assetjador i la persona que permet que l’incident passi

Viure la violència com si fos real

Tot comença amb l’ús d’unes ulleres de realitat virtual. Tot seguit, l’adolescent comença a viure en primera persona un episodi concret. Les escenes s’han gravat prèviament amb actors reals, amb càmeres 180 3D i amb un guió que segueix la teoria de l’escala cíclica de la violència de Carmen Ruiz, una de les principals teòriques del camp. Algunes situacions mostren únicament un intent de controlar una persona, mentre que d’altres il·lustren agressions físiques. “A vegades són coses tan subtils que costen de veure, i amb la realitat virtual fem que siguin conscients de com això també és assetjament”, afirma González.

Un cop s’han visionat i viscut les escenes, comença el debat. Els joves es posen a la pell de l’altre i viuen els sentiments de l’altre, fet que provoca una reflexió interna respecte dels comportaments. Fins al moment, han treballat amb més de 1.600 estudiants i, segons el cofundador, han pogut comprovar que la realitat virtual és una “eina clau per a la innovació educativa a l’hora de prevenir, sensibilitzar i crear espais educatius inclusius, segurs, feministes i lliures de violències”.

V-Tools utilitza la realitat virtual com una eina per generar empatia i motivar el debat respecte de les actituds dels joves

Ampliar els formats per arribar a més joves

V-Tools va ser fundada per la productora audiovisual Diana Perdomo i per González amb l’objectiu de fusionar els sectors de les noves tecnologies i de l’educació social. “És un còctel que ens permet dissenyar i implementar projectes d’innovació social digital que democratitzen les eines tecnològiques i que donen respostes a les necessitats reals de la població”, assevera el cofundador. Per aquest motiu, tot i que inicialment es volien adreçar als joves, la proposta ja s’ha posat a prova en els equips docents, personal tècnic d’ajuntaments i famílies per assolir un canvi de tendència “integral”: “L’educació no comença amb els petits i els joves, sinó amb les persones que s’ocupen d’educar-los”.

Pròximament, l’empresa llançarà una plataforma en línia amb el contingut, fins ara consumit de forma presencial, estigui disponible en qualsevol moment. Allà s’hi trobaran tant les experiències immersives com les guies pedagògiques i els formularis d’autoanàlisi, uns recursos que permetran als docents dels centres educatius dinamitzar les sessions de forma autònoma. La proposta també inclou l’accés des del mòbil per facilitar-ne el consum i acostar-se més al col·lectiu adolescent.