Les pantalles devoren cada vegada més facetes del nostre dia a dia, i la cultura no n’és una excepció. Malgrat que el paper continua sent el principal suport de la indústria editorial, els llibres electrònics creixen amb fermesa: el 2023 van moure més de 68 milions d’euros a l’estat espanyol segons un informe de Libranda, un 9% més que l’any anterior, i ja representen el 6% de la quota del mercat. Tanmateix, no es pot dir el mateix del còmic. D’acord amb el Libro Blanco del cómic en España, elaborat per Sectorial del Cómic, només un 34% de les editorials espanyoles d’historietes publiquen en format digital, i d’elles, tan sols un terç té més de 50 títols disponibles. Com a referència, el 2022 es van publicar més de 4.600 novetats a l’estat. És una tendència que es veu replicada a altres països europeus i americans, però que trenca amb la dinàmica de l’Àsia oriental, especialment a Corea del Sud, on les versions electròniques són la força motriu. Per què l’art seqüencial no aconsegueix assentar-se on sí que progressa la literatura?

Les raons són múltiples, però una de les més assenyalades és el mateix format artístic. “A tu t’és igual llegir un llibre al mòbil que en paper perquè la unitat bàsica és el paràgraf, i el paràgraf llegit al mòbil té el mateix sentit que llegir-lo a un llibre físic. Però en el còmic l'espai és temps, la composició de pàgina és molt important”, opina l’editor i cofundador de l’editorial valenciana Fandogamia, Pedro F. Medina. Un argument amb què coincideix el professor del màster en Edició Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Xavier Pastor, per a qui “l'experiència de lectura digital a vegades no pot replicar la sensació tàctil i visual que ofereix el còmic imprès”. Les edicions digitals de còmic sovint es basen en la conversió d’una pàgina impresa a una de virtual, fet que pot partir pàgines dobles i obligar l’usuari a anar ampliant i reduint la pàgina per llegir correctament.

F. Medina: “A tu t’és igual llegir un llibre al mòbil que en paper perquè la unitat bàsica és el paràgraf, i llegit al mòbil té el mateix sentit que en un llibre físic. Però en el còmic l'espai és temps, la composició de pàgina és molt important”

De fet, la manca d’un suport tecnològic adequat és una altra dels obstacles que subratlla Pastor per al creixement del format digital en el món del còmic: “Més que plataformes, faltaria una manera de poder oferir una lectura més enriquida o que aportés més, i això significaria una inversió en exploració de codi informàtic per part de les editorials”. Un problema amb què no s’han topat els llibres electrònics: “Jo puc tenir 1.000 novel·les en un lector digital i m’és molt més fàcil que portar-les en una motxilla. En canvi, l’experiència de lector de còmic va més enllà de la lectura del guió”. I és que ja no només es tracta d’adequar amb destresa la seqüència de vinyetes al format digital, un element tan essencial per a la majoria d’escoles de còmic com és el color no es pot visualitzar en els eReaders tradicionals; i els que sí que ofereixen la pantalla a color, tenen costos força més elevats.

La tercera gran barrera per fer la transició electrònica són, segons F. Medina, les preferències del públic. “Si tenim un preu molt semblant al de l’edició física, la gent preferirà l’edició física, perquè el món del còmic, especialment a Espanya, és col·leccionista. La gent vol tenir en físic els productes que li agraden”, assegura l’editor de Fandogamia. “Si a la pandèmia, que era un moment dolç per llegir digital, el còmic no va augmentar, crec que no ho farà els pròxims 5 o 10 anys”, prediu, comparant la situació, novament, amb la del llibre electrònic, que segons les xifres de Libranda, va créixer un destacat 43% en vendes durant el 2020.

Webtoon com a cas paradigmàtic

El format digital no acaba d’encaixar a l’estat espanyol ni al conjunt d’Europa, ni tan sols en un mercat tan potent pel món del còmic com és França. De fet, al país gal existeix des de 2010 IZNEO, una plataforma d’historietes digitals impulsada per les principals companyies i editorials del còmic francobelga, com FNAC, Dupuis, Dargaud o Casterman. “És la plataforma més gran a Europa de continguts digitals, i ells mateixos deien que, a banda de One Piece o Dragon Ball, la resta de manga no venia prou per justificar tota la despesa i inversió en llicències”, assenyala F. Medina. En canvi, la situació és radicalment diferent a l’Àsia oriental, especialment a Corea del Sud, bressol d’un nou format de còmic electrònic que trenca la concepció del que havia estat fins aleshores l’estàndard.

Llançada el 2005 per Naver Corporation, Webtoon és la principal plataforma de webcòmics que hi ha a Internet, amb més de 175 milions d’usuaris actius mensuals i 12 milions de creadors, segons xifres de setembre de 2023. “Si fins ara parlàvem del còmic digital com un PDF, que podíem ampliar, però també amb la seva part dolenta, Webtoon crea de zero una manera diferent de com funciona la narrativa gràfica”, explica Pastor. “Ja no llegim unes vinyetes seqüenciades horitzontalment, sinó verticalment”, continua, una experiència pensada des dels inicis per ser consumida des dels mòbils i que es basa en el que es coneix com a “llenç infinit”, és a dir, obres que llegim fent scroll cap avall. Com si es tractés d’un fòrum o una xarxa social, els usuaris poden ser tant lectors com creadors, i aquelles obres que funcionen millor són captades per la companyia per ser publicades sota la marca ‘Originals’, amb una periodicitat fixada i remuneració econòmica. “La clau de l’èxit de Webtoon és el canvi de format i fusionar en una mateixa plataforma autors, lectors i professionals”, sintetitza el professor de la UOC.

Webtoon es desmarca del còmic tradicional amb una plataforma compartida per lectors i creadors i un format de lectura en vertical, adaptat al mòbil

La plataforma coreana s’ha convertit en una gran porta d’entrada per il·lustradors d’arreu del món a un públic internacional. A Catalunya, el cas més representatiu és el de Míriam Bonastre, il·lustradora de Pineda de Mar formada a l’Escola Joso de Barcelona que entre 2015 i 2020 va publicar a Webtoon Hooky, un còmic digital que explica la història dels bessons bruixots Dorian i Dani. L’obra acumula més de 109 milions de lectures en la seva versió en anglès i la seva versió impresa, publicada primer als Estats Units, va entrar al rànquing de més venuts del The New York Times l'octubre del 2021. Editada en català per EntreDos i en castellà per Martínez Roca, Hooky s’ha convertit en un referent entre els infants i joves del país.

Tenint en compte la preponderància de Webtoon i altres plataformes asiàtiques similars, és aquest un model que es pugui reproduir a escala catalana o europea? F. Medina es mostra escèptic: “A Corea tenen un altre concepte cultural i estan disposats a pagar un euro per cada capítol, però a Europa no estem acostumats a pagar pels continguts digitals, i menys si són les vinyetes que es llegeixen al mòbil”. L’editor de Fandogamia també posa en dubte les possibilitats d’èxit de les obres de la plataforma: “Perquè un webtoon funcioni, ha d’haver-hi 200 que no funcionin. El que passa és que quan arriba aquest u, i en fan una sèrie de televisió, una pel·lícula i tal, dona diners per als altres 200”. De fet, F. Medina recalca que és la seva explotació transmèdia, i no la publicació digital en si, la que realment genera beneficis econòmics.

Un altre dels punts de fricció són les condicions laborals dels autors que publiquen a la plataforma. “Les grans empreses de webtoons, a Corea o a la Xina, són el que jo dic granges d’autors. Tenen un milió d'autors infrapagats, amb molt poc èxit, perquè estan tota l'estona competint els uns amb els altres en còmics i temàtiques molt semblants”, denuncia F. Medina. Segons l’editor de Fandogamia, el coreà és un “model molt industrial” que requereix empreses “amb molts diners al darrere” per invertir en tecnologia i creació, però amb unes taxes molt baixes i una exigència de publicació molt alta. “És un model molt difícil d'importar si vols que els teus autors estiguin ben remunerats i sigui un model ètic”, resumeix.

Webcòmics, entre l’experimentació i l’exposició

Si bé la comercialització de les edicions digitals de còmics es troba encara a les beceroles a l’estat espanyol, el territori sí que disposa d’una llarga trajectòria de creadors de webcòmics, és a dir, d’obres nascudes originalment a internet, sovint d’accés lliure i gratuït. El primer còmic d’aquestes característiques de què es té constància en castellà és El Listo, del dibuixant barceloní Xavier Àgueda, que va publicar el primer episodi el 2003 i que continua en actiu. En l’actualitat, són diverses les plataformes existents de webcòmics a l’estat espanyol, com ara Faneo o Fanternet, aquesta darrera operada per Fandogamia.

Per F. Medina, la plataforma és “un projecte de visibilització dels autors i autores” que acabaran publicant en paper amb l’editorial, una via per aprofitar el boca-orella de les xarxes socials abans del seu llançament. “Nosaltres tenim una visió del digital com una eina de promoció del còmic, però no com un canal de monetització del còmic directament”, comenta, tot indicant que per ells “internet i el món digital ha estat un món de consum gratuït” que volen mantenir. I, en aquest cas, el caràcter col·leccionista que frenava l’expansió de les edicions digitals de pagament no resta vendes del producte final: “A la gent que li agrada un producte penjat a internet, si li agrada de veritat, comprarà després el llibre. La prova la tenim en còmics com Cartones Perros, que primer pengen els autors a X i que més tard nosaltres editem en físic”.

Els webcòmics són també un espai d’experimentació, de provar noves tècniques artístiques que amb els límits del paper no serien possibles. Xavier Pastor posa com a exemple les nou autores que van conformar l’exposició Constel·lació Gràfica del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), una mostra que explorava les temàtiques i formats del còmic alternatiu creat per la generació millenera. Un altre cas que menciona el professor és el de l’autora madrilenya Marta Alierti, creadora de Joselito, una sèrie d’hipercòmics que fan ús de programació en HTML i CSS per combinar la narració seqüencial amb animacions, captures de pantalla i vídeos. “Els autors també s’haurien de plantejar la innovació tecnològica, amb l’adequació de la narrativa gràfica que suposa. El còmic beu molt del món del cinema, i s’hauria de seguir relacionant-hi, però també amb unes tecnologies i eines diferents, com ha fet Webtoon”, desitja Pastor.