La vista, l’oïda i el tacte són els tres sentits que més s’han explotat històricament en el món de la tecnologia, però això no vol dir que no s’hagin desenvolupat solucions innovadores relacionades amb el gust i l’olfacte. I és que el camp de les fragàncies és l’especialitat d’AirParfum, una companyia sorgida dins del grup Puig que ha desenvolupat un dispositiu que permet olorar tota mena d’essències sense sentir la saturació olfactiva que acostumen a produir els perfums i altres productes del sector.

El producte neix com a resposta a una necessitat de la indústria: alleugerir la falta de sensibilitat de l’olfacte humà després d’olorar diverses aromes diferents. Aquest efecte, conegut com a saturació olfactiva, es produeix especialment quan s’experimenten aromes sobrecarregades, com la d’un perfum en el moment de sortir del pot. El que pretén AirParfum és simular el que en anglès es coneix com a sillage, que és el rastre que deixa el perfum a la pell passat el temps. Per fer-ho, el dispositiu fa servir un tap especial que incorpora una metxa que filtra partícules com l’alcohol. L’ús d’aquest element de disseny propi permet que l’aparell “només escampi aire perfumat”, explica el cap d’operacions de l’empresa, Guillem Carner. A la pràctica, això es tradueix en una fragància seca, no contaminant, que no fa servir cap producte químic i que s’esvaeix passat un màxim de tres segons.

AirParfum filtra l'alcohol i altres molècules que provoquen saturació olfactiva, de manera que només desprèn aire perfumat no contaminant

Per aconseguir aquest efecte, AirParfum ha dissenyat un moble modular, adaptable a múltiples contextos, amb una pantalla tàctil que permet seleccionar quines olors es volen experimentar. En el seu interior, l’aparell té tots els perfums emmagatzemats en recipients que incorporen el filtre mencionat per Carner. De tots ells surt un conducte que va a parar a un difusor de forma circular, que és on l’usuari posarà el nas per experimentar les aromes. Tot això està controlat per una API dissenyada per la mateixa empresa que s’executa a través d’un sistema informàtic, també instal·lat dins del dispositiu.

Dels perfums al museu

La solució d’AirParfum es va començar a comercialitzar el 2021 i ja compta amb certificacions per Europa, els Estats Units, Austràlia o l’Orient Mitjà. Els principals clients de la companyia són empreses que es dediquen a la producció de perfums, com L’Artisan, Penhaligon o Paco Rabanne, que fan servir el dispositiu per exposar les seves aromes de manera més innovadora i menys invasiva. L’aparell també ha estat utilitzat per presentar una fragància basada en el conyac del grup francès Moët-Hennessy o per l’experiència immersiva que va presentar la fundació Mobile World Capital en la passada edició del Mobile World Congress, que permetia reconèixer la flaire de la gespa del Camp Nou o de la xocolata del carrer de Petritxol de Barcelona.

Amb tot, la tecnologia dissenyada pel grup Puig ha superat les barreres del sector i ha arribat a àmbits com la cultura. Una de les col·laboracions més celebrades de la marca és la que va fer amb el Museo del Prado, per a qui va dissenyar una experiència olfactiva basada en el quadre L’Olfacte de Rubens i Jan Brueghel. L’empresa va localitzar 10 elements concrets de la pintura, la majoria d’ells flors i altres plantes, que l’usuari pot seleccionar per conèixer la seva aroma des del difusor. “Com que la màquina només desprèn aire perfumat no provoca contaminació ni canvis en la humitat, i això és el que fa que pugui estar en un museu sense distorsionar les pintures”, detalla Carner. L’experiment va estar exposat durant tres mesos a la pinacoteca, on va ser provat per més de 1.000 visitants diaris i va exhalar un total de 286.000 esprais.