La Sagrada Família és un dels monuments que il·lustren l’skyline de Barcelona. És un atractiu per als turistes, però també pels visitants; i ho és per la seva bellesa arquitectònica, el simbolisme, la seva història i, cada cop més, per la innovació tecnològica que s’hi aplica en cada etapa de l’obra. Una cara B que sovint passa per alt i que és la base perquè la construcció pugui estar acabada el 2026 i no el 2080 si s’haguessin seguit metodologies més antigues.

Tota aquesta innovació ja era un element fonamental en la primera idea de la basílica que va imaginar Antoni Gaudí. L’arquitecte català va incloure la tecnologia a través d’uns plànols que permetien projectar l’obra en un futur. “Necessitava saber que en un futur tiraria endavant i que els avenços garantirien que es construís de forma més ràpida i segura”, ha explicat l’arquitecte director, Jordi Faulí, en una visita organitzada pel Cercle Tecnològic. Alguna d’aquestes decisions primerenques va ser la tria de poques formes geomètriques, unes quatre o cinc, ha apuntat, per “combinar-les i generar el projecte amb la tranquil·litat que els futurs successos el poguessin acabar”. I és que no es tracta de tecnologia pura, però sí de tècnica. Això es troba en les columnes de l’interior de la basílica, les quals combinen muten des del quadrat fins al cercle passant per l’hexàgon o l’octògon en un intent de demostrar que els números no tenen límits.

La impressió 3D i la realitat virtual permeten treballar amb maquetes i bessons digitals per predir com avançarà la construcció

Un model basat en l’automoció

Amb el pas dels anys, la disrupció s’ha vist tant en els processos propis de construcció com en les fases prèvies de disseny i de proves. El material principal de construcció és la pedra, la qual prové de fins a vuit minerals diferents combinats i col·locats en llocs determinats segons la seva robustesa, rigidesa o aspecte. Només per a l’aixecament de les sis torres, s’han calculat un total de 26.000 tones de material convertides en 21.000 peces. “La gestió no és fàcil i hem hagut d’inspirar-nos en la industrialització, en sectors com la nàutica o l’automoció per trobar el model just in time que ens permet una construcció molt neta i enlairar els metres que calgui”, ha comentat el director d’Edificació i Tecnologia, Fernando Vila, sobre un sistema que garanteix en altres entorns un ritme de producció sostingut i sense falta d’estoc de matèria primera.

El model 'just in time' de l'automoció permet gestionar els recursos en la construcció de la Sagrada Família

Un cop s’extreu, s’analitza i es trasllada a Catalunya, es guarda al centre d’emmagatzematge i control de qualitat de les Borges Blanques. En aquest espai, s’estudia de nou el material per ratificar que compleix amb els requisits establerts per Gaudí per a la construcció. I des d’aquí, ha apuntat el director d’Edificació i Tecnologia, es trasllada als tallers: “Tenim un espai reduït a la basílica i la deslocalització ens permet fer una fabricació de peces eficient”. Els professionals de cada centre les dissenyen, les fabriquen, en fan proves de seguretat i de qualitat, les munten en maquetes i també en grans construccions a l’aire lliure. Només un cop s’ha verificat que tot encaixa i compleix l’establert, es transporta cap a Barcelona.

Del paper a l’entorn virtual

Entre les baules de la cadena que van des del disseny fins a la construcció s’empren tècniques com la realitat virtual o la impressió 3D. La primera és un suport en la presa de decisió, ja que permet testar cada proposta de peça en un espai recreat a mida real; la segona, en canvi, és la tria per a la creació de maquetes que permeten palpar i veure amb els propis ulls les propostes fetes amb ordinador.

Els sensors són un altre complement per als ulls dels arquitectes, enginyers i obrers. Detecten desplaçaments, fissures, deformacions, humitat, precipitacions, temperatura, direcció del vent, entre altres paràmetres que poden ajudar tant a la conservació com a la monitorització en temps real dels avenços i de la consolidació de les últimes peces construïdes.