“Barcelona porta la innovació a l’ADN perquè en la seva història s’ha hagut de reinventar moltíssimes vegades i s’ha fet des de la societat, el que ens fa ser més proactius i pioners”. Així és com ha deixat clar la CEO de Savills-Aguirre Newman, Anna Gener, el paper de la capital catalana com a ciutat de referència a escala mundial en disrupció i desenvolupament tecnològic. I els rànquings ho confirmen: cinquè millor punt urbà del món per posar en marxa empreses tech, segons l’EU-Startups 2020; segona posició per a FGI Intelligence com a punt clau per a l’atracció de companyies TIC; o vuitè lloc en la llista Top Tech Cities of The Future 2020-2021.

Això ha provocat que, tal com assenyala l’últim cens de l’Ajuntament de Barcelona, el 26% de la ciutadania sigui originari de fora i hagi triat la ciutat com el seu lloc de residència. “Són gent no nascuda a Barcelona que ha triat venir aquí i aportar a la capacitat innovadora”, ha refermat Gener en el marc del Barcelona Startup Congress, qui ha afegit que “més de la meitat té estudis universitaris i aporta talent”. Però l’atracció d’aquests professionals no repercuteix únicament en la construcció d’un ecosistema fort, sinó en la creació d’una ciutat que pensa en les persones. “La innovació facilita que visquem millor, tinguem millor mobilitat i sapiguem, per exemple, quan vindrà l’autobús per administrar millor el nostre temps”, ha proposat la directora d’Anteveri, Pilar Conesa, “les ciutats innovadores ens han de facilitar la vida i ser més inclusives”.

Barcelona Activa, la primera pedra

La CEO de Red Points, Laura Urquizo, situa l’origen del potencial tecnològic i digital de Catalunya en Barcelona Activa. “Quan va començar, l’ecosistema emprenedor a Espanya pràcticament no existia i va provocar que arribessin agents privats i start-ups per nodrir-lo”, assenyala. Però si els deures es van fer bé en el primer moment, i Barcelona va ser “exemple d’innovació”, l’experta remarca que cal continuar treballant-hi: “No et pots quedar com estàs, has de continuar transformant-te perquè hi ha altres ciutats que volen competir en aquesta cursa de la innovació”.

Urquizu: “Quan Barcelona Activa va començar, l’ecosistema emprenedor a Espanya pràcticament no existiq i va provocar que arribessin agents privats i 'start-ups' per nodrir-lo”

I si l’ens impulsat per l’Ajuntament de Barcelona va ser la primera pedra, la directora d’Anteveri situa un segon actor com a clau per a l’ecosistema: Barcelona Tech City. “El seu paper ha estat crear un espai on les start-ups puguin treballar conjuntament per aprofitar tot el talent”. Per això recomana unir les capacitats de creixement del sector privat amb els recursos que ofereix l’administració pública com a estratègia per nodrir el sector i mantenir la ciutat en les posicions altes dels rànquings.

Seguint aquest esquema de col·laboració entre els dos sectors, Conesa ha lloat els avenços fets pel consistori en la inversió de fins a 10 milions d’euros en un total de sis fons d’inversió. Aquesta quantia es multiplicarà per cinc, un total de 50 milions d’euros, que revertiran en el programa Barcelona Accelera per donar suport a empreses emergents.

Reptes de present i de futur

Precisament la manca de capital és un dels reptes que totes tres participants a la taula rodona han consensuat com a prioritaris. Les start-ups aporten talent, però necessiten recursos financers per desenvolupar les idees i llançar-les al mercat. “Estem creant hubs, però hi hem d’introduir també la pota dels diners perquè tinguin èxit”, ha insistit Urquizu.

En paral·lel, Gener ha demanat a les administracions que defineixen les àrees potencials per a l’economia i l’emprenedoria catalana per saber “en quins sectors volen assolir l’excel·lència”. La indústria digital i tecnològica, la investigació biomèdica, la farmacèutica, l’automobilística i l’alimentària són, per a la CEO de Savills-Aguirre Newman àmbits clau i ha remarcat que cal comunicar que Barcelona vol ser pionera en ells i posar-hi tots els recursos per especialitzar-s’hi. Alhora que es reforça la transferència de coneixement entre el món acadèmic i les empreses.

Gener recomana definir “en quins sectors es vol assolir l’excel·lència” per destinar-hi més recursos

I en tot això juga un paper clau la distribució geogràfica. Al llarg dels anys la consideració territorial ha passat de parlar de Barcelona a Àrea Metropolitana, i ara s’ha canviat el concepte per Regió Metropolitana. “Una multitud de persones es desplacen diàriament a la ciutat i s’ha demostrat que l’ús real del territori no es correspon amb la seva organització urbanística”, ha criticat Gener, “hem de canviar les polítiques de mobilitat, habitatge, urbanisme per evitar perdre oportunitats”.