La pandèmia de la covid-19 va disparar les compres en línia un 30%. Això, de retruc, va suposar un augment del nombre de camions i furgonetes a les carreteres per abastir un nou boom d’entregues a les llars. L’últim informe de la consultora logística Miebach apunta que un 74% de les empreses participants té com a prioritat enfortir l’estratègia d’ecommerce per arribar a aquest consumidor més digitalitzat, però també per introduir noves tecnologies, i especialment la intel·ligència artificial (IA) per optimitzar processos (22%), i sistemes de gestió i transport més sostenibles amb el medi ambient (66%). I aquests són precisament tres dels pilars sobre els quals pivoten les start-ups que recentment han entrat al sector per capgirar-lo. Algunes d’elles, amb segell català i una proposta d’alt valor que van presentar candidatura al Startup Innovation Hub del Saló Internacional de la Logística de Barcelona. El guanyador s’alçarà amb el premi, atorgat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, a la Nit de la Logística.

Una gestió òptima i intel·ligent

Estoko és una de les cinc empreses emergents del total de 10 seleccionades en el certament. La seva proposta permet les companyies obtenir una llista de tots els magatzems d’Espanya per dissenyar una estratègia eficient d’emmagatzematge i gestió de mercaderies. La plataforma integra de manera unificada la informació relativa a cada magatzem, és a dir, tradueix cadascun dels llenguatges i sistema de gestió individual dels espais per oferir-los de forma homogènia al transportista per organitzar totes les comandes i vehicles des d’una mateixa eina. “El client s’integra amb Estoko i nosaltres ens encarreguem d’integrar i creuar la informació de totes les parts”, detalla el cofundador i CMO, Rafael Méndez.

La solució té en compte la naturalesa de la mercaderia, el volum que ocupa, i l’origen i la destinació per indicar a l’empresa el millor espai per guardar-la. A més a més, la informació es recapta, processa i ofereix en temps real per tenir “visibilitat dels estocs des del principi fins al final de la cadena de subministrament”.

La intel·ligència artificial pot ajudar les empreses a trobar el magatzem adequat per a cada mercaderia i a optimitzar els recursos energètics

La plataforma treballa al núvol per accedir-hi des de qualsevol punt. “El sistema genera un mirall del què està passant per representar-ho a Estoko perquè el client final ho vegi de forma unificada al seu ERP”, explica Méndez, “treballem amb diverses capes, una és analítica avançada per tenir informes rellevants en la presa de decisions i donar suggeriments, no només dades optimitzades, a través de patrons que identifica la IA”. La tecnologia també genera prediccions per saber en quines zones hi pot haver disponibilitat. Tota aquesta operativa permet estalviar en un 30% els quilòmetres que recorre la flota i les emissions contaminants, segons calculen.

Qui també ha aplicat la intel·ligència artificial en la presa de decisions és Bechained Technologies. El seu software optimitza els consums elèctrics del sistema de logística, des de la recàrrega de vehicles elèctrics fins a l’emmagatzematge, generant així una reducció d’almenys 1 milió de tones de CO2 anuals, segons el fundador i CEO, Stefano Melchior.

El sistema creua la disponibilitat de recursos diaris amb la demanda d’aquests i estableix un pla per reduir ineficiències. També actua sobre la infraestructura elèctrica, a la qual, apunta, “se sotmet a puntes de consum molt elevades quan es posa a carregar la flota de vehicles, i no sempre està preparada”. I és que la tendència és recarregar les furgonetes i camions quan tornen de repartir, fet que requereix l’alliberament d’energia en un temps reduït. “Si ho planifiquem, evitem els pics i el risc d’apagada”, insisteix.

La clau de tot és l’optimització reactiva basada en algoritmes que prèviament han après amb un bessó digital que analitza tots els processos, els consum i les emissions de cadascun dels vehicles i dispositius, i els preus dels recursos en aquell instant. “Actuem en temps real, en funció del flux d’informació del moment, i sobre elements com l’aire condicionat o l’emmagatzematge en fred, que poden tenir un marge per regular”, posa Melchior com a exemple. Per això treballen amb “clients electrointensius” com la manufactura o distribuïdors de sistemes de recàrrega de vehicles.

Automatitzar la paperassa del transport de mercaderies pot reduir un 6% el cost, que pertany a la gestió administrativa

Gandolapp és una altra de les propostes del Startup Innovation Hub. La plataforma s’adreça al sector logístic portuari, amb especial atenció cap als camioners. “Optimitzem la comunicació entre agents i conductors per millorar l’experiència en cabina i estalviar tràmits documentals i trucades”, explica el CEO i cofundador, José Manuel Juan. El format és una app mòbil que incorpora tecnologia per veu i algoritmes perquè el sistema respongui automàticament les típiques trucades que reben els xofers per saber per on van o  quant els falta per arribar, o perquè s’encarregui de la paperassa en origen i en destinació, per exemple. “A Europa hi ha 3 milions de conductors de mercaderies que fan 70 hores setmanals, però en condueixen 56. Les altres són per descansar, però realment les dediquen a gestió documental i administrativa”, afegeix. Aquestes tasques representen un 6% del cost.

La plataforma s’ha dissenyat de manera que ofereix apis per a qualsevol port i garantir-ne la integració completa, i incorpora tecnologies com la IA, la geolocalització o la sensòrica del mòbil. L’objectiu és, a llarg termini, calcular la despesa de combustible a través de l’acceleració i la càrrega per tal d’incrementar l’eficiència i reduir la petjada de carboni, i trobar la ruta òptima. També ha de permetre als transportistes arribar a un port i descarregar automàticament la paperassa pertinent per reduir temps d’espera. Actualment, la start-up es troba en fase producte mínim viable amb proves privades de forma controlada.

L’usuari també intervé en la logística

El client és un altre dels actors que intervé en tota la cadena logística. La gran quantitat de botigues que han obert un espai de compra online fa que el comprador cada cop trigui més a decidir on i quan adquireix el producte que té entre cella i cella. Concretament, una transacció pot arribar a trigar fins a 9 dies a tancar-se després de comparar preus i condicions en diversos llocs, conclou un estudi de Google. “Comprar és cada cop més caòtic per la gran quantitat de botigues que hi ha, i encara s’afegiran més canals quan arribi el metavers”, explica el cofundador i coCEO de Sense, Máximo Robles, la start-up que ha portat als telèfons intel·ligents una llista de desitjos en format aplicació.

Un usuari que estigui dins de la plataforma pot incloure-hi qualsevol producte que trobi per internet o físicament només amb una fotografia o un enllaç del mateix. Amb aquest material i amb algoritmes entrenats per al reconeixement d’imatges i per oferir recomanacions segons els gustos de cada persona, la plataforma busca on es pot comprar el producte o un de similar.

El consumidor juga també un rol actiu perquè pot ajudar els comerços a donar-se a conèixer. Cada cop que puja una fotografia, indica on l’ha vist i la geolocalitza. Així, l’equip de Sense pot posar-se en contacte amb l’establiment i ajudar-lo a crear un perfil en la plataforma, fet que li dona visibilitat. “Donem suport a les pimes que no tenen aquesta omnicanalitat, les situem a internet”, comenta Robles. La companyia també s’encarrega de l’última part de la cadena: l’enviament. La solució connecta els comerciants amb les diverses opcions de transport, des de Correus fins a empreses privades, passant per grans del mercat com nous players a l’estil de Glovo. I entremig, ajuda les pimes a obtenir dades indispensables per optimitzar les vendes: “Quan un usuari compra, treballem aquesta informació de què ha adquirit, quan ho ha fet, si ha tornat... hàbits de compra que ens ajuden a fer perfils i llançar promocions”.

Facilitar la transacció amb plataformes digitals per als usuaris ajuda les empreses a augmentar la facturació

La proposta ha entrat en el programa d’acceleració Lanzadera, impulsat pel fundador de Mercadona, i després de prop de cinc mesos de la posada en marxa ja compta amb 2.000 usuaris i un miler de botigues. Entre elles hi ha Zara i Mango, però aspiren a escalar la proposta per arribar a altres segments del mercat més enllà de la moda.

Yopidoya és una altra proposta que incideix en l’usuari per fer més eficient tota la cadena. La companyia ha dissenyat una plataforma que ajuda l’hostaleria a reduir el temps d’espera des que es pren nota de la comanda fins al pagament. Funciona amb un codi QR a les taules, el qual porta l’usuari al menú o la carta digitalitzat. En aquest mateix espai que s’obre, fa la petició dels plats i la informació es trasllada a la cuina, sense necessitat que cap cambrer en prengui nota. “Agilitzem el procés perquè el restaurador pugui facturar fins a un 35% més amb un augment de la rotació de la taula o amb persones que, en veure que hi ha rapidesa en el servei, s’animen a demanar més coses; i també amb el temps que s’estalvia el cambrer, que el dedica a altres tasques”, explica el cofundador de la start-up, Sergi Borja. I és que el sistema també permet pagar en línia i estalviar-se l’espera que vingui algú per donar el tiquet i, si cal, portar el TPV.

El programari s’integra amb qualsevol sistema de gestió gràcies a l’experiència dels seus creadors, dos programadors que s’encarreguen de tota la part tècnica. El servei s’ofereix gratuïtament als restaurants per impulsar-ne l’adopció, de manera que el cost reverteix en el consumidor: “El client paga un 1% en forma de comissió, com ja es fa amb el pagament amb targeta. No repercuteix el negoci, sinó que aquest import se suma al tiquet final”.

El sistema incorpora una capa d’intel·ligència artificial que suggereix plats que combinen entre ells o begudes que poden quedar-hi bé, també cafès. Els algoritmes s’entrenen progressivament a partir de comandes anteriors.