CEO de Datarmony
Les empreses dedicades a la IA han de ser més humanes que mai
"No podem parlar d’IA si ens oblidem de nosaltres: som qui l’hem creada i no podem quedar fora de l’equació"
La intel·ligència artificial (IA) i la seva aplicació són amb nosaltres des dels anys vuitanta, si tenim en compte els seus principis teòrics. Però si ens fixem en el seu impacte a la societat, no va ser fins al 2022 quan vam observar un canvi de paradigma a gran escala. Des de llavors s’ha generat un gran enrenou: des de canvis en l’ecosistema empresarial, destrucció i creació de llocs de feina, noves retòriques a nivell social i qüestions ètiques que fins ara no ens havien passat pel cap.
En matèria empresarial, és inevitable negar el nou rumb que s’està prenent. És cert que els algorismes han canviat de manera radical molts processos i gestions. Tanmateix, i malgrat els avantatges d’aquesta tecnologia, l’ésser humà ha d’estar al centre. No podem parlar d’IA si ens oblidem de nosaltres: som qui l’hem creada i no podem quedar fora de l’equació.
"Si centrem el discurs únicament en la tecnologia, aleshores cometem l’error de fer creure a la gent que som prescindibles, ja que deixem de banda el component humà"
Si centrem el discurs únicament en la tecnologia, aleshores cometem l’error de fer creure a la gent que som prescindibles, ja que deixem de banda el component humà. Però si centrem el discurs en l’ésser humà i deixem fora la IA, aleshores seríem negacionistes de l’avenç tecnològic. Davant d’aquesta tensió de postures, la virtut de la temprança pren el paper protagonista, si de veritat volem que tots estiguem inclosos en l’equació del canvi i del progrés.
Imagina’t que et despertes amb un superpoder: pots volar!
Imagina’t que, en comptes de pensar en tot el que pots arribar a fer amb aquest poder, comences a preocupar-te per on et pot portar aquesta nova capacitat:
- I si gràcies al “superpoder” volo tan alt que em quedo sense oxigen?
- I si em porta on no vull i em perdo?
- I si faig mal a algú?
Tot i que igual d’importants, aquestes preguntes estan ordenades segons el seu nivell de complexitat:
- Per a la primera pregunta, el més sensat és aprendre a conèixer aquest superpoder per poder-lo controlar.
- Per a la segona, cal plantejar-se on vols anar i on no.
- Per a la tercera, cal tenir molt present que un gran poder comportar una gran responsabilitat.
Queda clar que no podem renunciar a aquest regal; fins i tot rebutjar-lo seria irresponsable, pel gran benefici que pot arribar a generar. Però tenir-li por a aquest “superpoder” seria gairebé còmic...
Per què actuem davant de la IA de la manera més il·lògica?
El més sensat, derivat de les preguntes anteriors, seria actuar de la següent manera:
- Formar-nos i provar aquesta nova capacitat
- Reflexionar sobre què ens agradaria fer amb aquesta nova facultat i què no, pensant en el nostre benefici
- Pensar en el benefici col·lectiu, per arribar més lluny
"Poques empreses estan pensant cap a on volen anar amb la IA, i gairebé cap reflexiona sobre l’impacte social que pot tenir"
En l'àmbit empresarial, és clar que amb la IA estem en una primera etapa d’aprenentatge. Moltes menys empreses estan pensant cap a on volen anar amb ella, i gairebé cap reflexiona sobre l’impacte social que pot tenir.
Per què són tan importants aquestes dues últimes qüestions?
Hi ha una dita que diu: si vols arribar ràpid, ves sol; si vols arribar lluny, ves acompanyat.
La IA és un d’aquests “superpoders” que ens ha de portar molt lluny.
És per això que pensar només en el benefici individual no és suficient, i fins i tot pot ser contraproduent. Hem de reflexionar alhora sobre el benefici particular i el col·lectiu per garantir que arribarem lluny i no ens explotarà a la cara el guany immediat.
Dit d’una altra manera: si les empreses només veuen la IA com una manera de reduir llocs de feina, en comptes de reinvertir aquests guanys en potenciar el seu equip, perdran l’oportunitat de millorar a curt, mitjà i llarg termini com a empresa. Deixaran de ser competitives quan els seus competidors facin el mateix i finalment desapareixeran del mercat. A més, a nivell social, es culparà erròniament la IA de tot això, augmentant el seu rebuig, tant a ella com a les empreses que la facin servir.
La culpa és del “superpoder” o del seu mal ús?
Per tot això, quan parlem d’IA, és imprescindible plantejar-se l’impacte humà a més del guany que pot generar.
És cert que no estem acostumats a fer aquesta reflexió, però el gran poder que té ens obliga a assumir aquesta responsabilitat, per evitar el rebuig i arribar més lluny que mai amb ella.
"Només les empreses que facin servir la IA per aconseguir tant els seus objectius financers com humans aconseguiran veure el veritable valor d’aquest superpoder"
També ens obliga a ser molt més ambiciosos en els nostres propòsits, i no conformar-nos amb petits èxits fàcils d’aconseguir. En comptes de pensar a automatitzar coses que ja fem, per què no pensar en coses que no érem capaços de fer?
En conclusió, només les empreses que facin servir la IA per aconseguir tant els seus objectius financers com humans (amb el seu equip i la societat) aconseguiran veure el veritable valor d’aquest “superpoder”.