Diuen que els estats acumulen més riquesa al nord que al sud, i que el nord de les ciutats és més ric que el sud. En el cas de Barcelona això no és cert, i al nord de la ciutat hi trobem barris obrers com Sant Andreu, la Trinitat, Nou Barris i també el Poblenou. Aquest darrer, però, ocupa una posició privilegiada al pla de Barcelona, prop del mar i del riu Besòs en una zona ben plana i ben comunicada, que la va fer especialment interessant per a la importantíssima indústria que s’hi va instal·lar entre la segona meitat del s. XIX i la primera del s. XX. Aquest teixit industrial, de gra gruixut, de qualitat, però irregular i caòtic, que seguia més o menys les traces de l'eixample Cerdà, va ser en un altre temps el centre productiu de la Barcelona burgesa, en la que -malgrat alguns- encara es reflecteix la nostra manera de ser i les nostres ambicions.

Al segle XX, però, les exigències de la indústria, la necessitat de més espai, i la preocupació per l'excessiva pol·lució van portar aquesta indústria a la perifèria de l'àrea metropolitana (al Baix Llobregat, al Vallès), deixant enrere unes construccions i infraestructures obsoletes i envellides.

"Poblenou ocupa una posició privilegiada al pla de Barcelona, prop del mar i del riu Besòs en una zona ben plana i ben comunicada, que la va fer especialment interessant per a la importantíssima indústria que s’hi va instal·lar"

Aquest no és, però, el final de la història: dues iniciatives simultànies varen portar al redescobriment d'aquest immens barri. Per un costat, és sabut que els artistes i les classes creatives de què parlava Richard Florida, busquen en els teixits abandonats aquells espais “especials” que els proporcionen majors inspiracions (i uns lloguers més assequibles!). En moltes ciutats, aquests barris han estat els antics teixits industrials: el SoHo (o el Meatpacking distict) a Nova York; la Villette a Paris; Hafen-City a Hamburg, Christiania a Copenague, Kreuzberg o Mitte a Berlín, etc. I, de la mateixa manera, els artistes i creatius han anat ocupant els antics espais industrials obsolets del Poblenou.

La segona iniciativa és, de fet, fruit de la primera. Observant el potencial del Poblenou, en un moment en el qual la ciutat maldava per transformar-se i millorar, la idea de convertir el Poblenou de nou en un districte generador de coneixement, innovació i riquesa (emmirallant-se en els altres districtes d'innovació d’arreu del món) va semblar un interessant projecte de futur. I així, a poc a poc, l’ajuntament va posar en funcionament la idea del districte 22@: un teixit industrial renovat, amb una nova indústria basada en coneixement lai creativitat i la innovació, totes elles indústries netes i portadores de riquesa en el context del s. XXI.

“Observant el potencial del Poblenou, en un moment en el qual la ciutat maldava per transformar-se i millorar, la idea de convertir-lo en un districte generador de coneixement, innovació i riquesa va semblar un interessant projecte de futur”

Des de principis del present segle aquesta transformació ha anat succeint, a poc a poc, però decidida, amb la implantació de grans empreses i institucions de diferents àmbits: Telefònica, Microsoft, Cuatrecases, Mediapro, HP, i moltíssimes altres de petit i gran format, que busquen en el 22@ més espai, noves oportunitats i l'ecosistema de negoci, d'innovació i creatiu que allí s'hi està creant. L'associació 22@ Network ha estat un dels aglutinadors d'aquests “nouvinguts” i els ha proporcionat les eines per a conèixer-se, treballar conjuntament i compartir experiències, a la vegada que s’unien per a fer evident i reclamar les millores que el barri i les empreses necessiten. El 22@N ha tingut, des del principi, una atenció especial per a elles, i per aquesta raó avui és un dels agents més importants de dinamització del barri, si bé per aquestes raons ha preferit tenir un caire més empresarial amb un perfil i un llenguatge orientat als negocis.

Tanmateix, el 22@ i el Poblenou no han perdut mai ni la seva arrel productiva, ni el seu caràcter obrer i anàrquic, ni el seu tarannà bohemi i artístic, i a mesura que el projecte de renovació urbana avança amb contundència, amb la implantació de grans i petites empreses de tots els sectors, i la profunda transformació urbana i arquitectònica de l'entorn, molts dels espais que havien estat recuperats per a l'art i la creació han quedat per al districte. Si bé moltes de les noves empreses pertanyen a sectors puixants de l'economia, com la tecnologia, la comunicació o el dret, i la seva dimensió és més aviat grossa, també és veritat que el 22@ disposa d'unes infraestructures culturals de primer ordre i de gran format. Espais com l'Auditori, el Design Hub, el Teatre Nacional, els museus de Can Framis o de la Fundació Carulla, o els centres de creació Piramidón o Hangar, entre molts altres, donen el contrapunt cultural i a l’altura de la dimensió i l'impuls del nou districte 22@. I en aquest recompte no val a oblidar les universitats i diferents escoles d'arquitectura, de disseny i art que fa temps que construeixen aquest teixit cultural, ni els petits artistes o empreses creatives que completen un ecosistema riquíssim i únic.

"El 22@ i el Poblenou no han perdut mai ni la seva arrel productiva, ni el seu caràcter obrer i anàrquic, ni el seu tarannà bohemi i artístic"

És per aquesta raó que el motto de la comissió de creativitat disseny i cultura de l'associació 22@network de Barcelona és la de “fer visibles als ‘nouvinguts’ l'existència d'aquest altre Poblenou: creatiu, artístic, cultural, ric, viu i prometedor”. Els objectius de la comissió de creativitat disseny i cultura del 22@ Network s’han centrat, en primer lloc, en identificar aquests petits i grans generadors de cultura i creació. Per aquesta raó volem obrir i visitar aquests espais de creació, grans i petits, i donar-los a conèixer al gran públic, als habitants del Poblenou, als treballadors de les empreses i als seus dirigents.

En segon lloc, es vol crear debat i generar “cultura” de qualitat, a través dels socis del 22@N i els agents del Poblenou, al voltant de la idea de cultura i els seus reptes. Un exemple serà el projecte de Creació Digital que estem ultimant, i que proposarà debats entre personalitats internacionals de prestigi i creatius ja presents al 22@ sobre temes d’actualitat al voltant de la creació digital.

Finalment, volem començar a introduir en la cultura dels nostres la lògica de la creativitat i l’art com a font de riquesa, ja que combinen molt bé amb la innovació i la producció. Així, les empreses i els seus treballadors poden complementar la seva experiència vital al districte amb aquest nou panorama.

En el més pur estil barceloní, creiem que no hi ha negoci sense oci, ni producció sense creació, ni ciutat sense cultura. I el Poblenou, malgrat que serà un espai renovat i amb una visió de futur, no ha de ser diferent de la resta de la ciutat.