Diàriament generem dades. Ho fem quan obrim una app al telèfon, quan consultem les xarxes socials i quan mirem el correu, però també quan anem a comprar, agafem el transport públic o anem a la biblioteca. Per tant, és estrany dir que també generem big data a l’escola? Fa anys que s’escolta a parlar de Moodle i eines diverses en xarxa per reforçar i complementar l’estratègia educativa, pel que no hauria de sorprendre ningú saber que totes aquestes plataformes també recullen informació. La pregunta que hauria de fer reflexionar és: en fem un bon ús? L’enginyer de software expert en dades massives Dan Kerns va ser una de les primeres veus a assenyalar que una recollida acurada i ben tractada de tot aquest material té múltiples avantatges en el sistema educatiu. El primer que descriu és la personalització de la docència, el qual va de la mà de la possibilitat de rebre feedback en temps real i adaptar l’estratègia en funció dels resultats. I en darrer lloc, assenyala la possibilitat de compartir coneixement, ja que les dades recollides per un mestre o una escola poden ser d’ajuda per a un altre centre.

Tot això és possible gràcies a l’analítica de l’aprenentatge, o learning analítics, que consisteix a seguir el rastre digital d’un estudiant en les plataformes digitals per dibuixar patrons que permetin avançar-se a situacions, conèixer-lo amb més detall i adaptar la formació. “El que veiem ara no és més que una passa endavant de l’estadística”, assenyala el director del Postgrau online en Data Management de la UPF-BSM, Lluís Vicent, “fa 20 anys que aplico les dades, ara ha evolucionat i tenim mètodes per perfeccionar-ho”. De fet, no només ho ha viscut en primera mà, sinó que com a fill de mestres recorda el seu pare fent una afirmació molt clara amb cada inici de curs: “Amb un mes de classe, deia que quasi podia predir la nota final de cada alumne”. I és que els patrons es poden definir amb la tecnologia, però també amb la intuïció. “Sense eines, els professors recollien dades amb tot el que passava a classe i la seva experiència els ajudava a actuar d’una manera o altra, i es perdia informació, però ara amb els campus virtuals es poden ordenar i aplicar amb objectius més concrets i definits”, destaca.

Vicent: “Els professor recollien dades, l’experiència els ajudava a actuar i es perdien dades, ara amb els campus virtuals es poden ordenar i aplicar amb objectius concrets”

Prohibit menystenir les dades

Les plataformes digitals permeten recollir elements que van més enllà de les notes d’exàmens i de treballs, les faltes d’assistència i anotacions dels docents, sinó que registra dades com el nombre de connexions a cada eina, el temps que s’hi està un estudiant, quins documents consulta, si interactua amb altres companys o què llegeix. Malgrat que pugui semblar que bona part d’aquesta informació és banal, en el cas de les universitats, Vicent assegura que en diverses investigacions s’ha pogut comprovar que hi ha una relació entre el nombre de vegades que una persona consulta les notícies publicades pel centre i les notes finals. “Inicialment es pot pensar que és una dada inútil, però a posterior pots veure que pot ser d’utilitat per predir situacions com abandonament”, comenta, “el millor és no discriminar, recollir el màxim d’informació i mirar al final si hi ha correlació”.

En el cas de les universitats, el big data està ajudant tant a predir suspensos com abandonaments. L’anàlisi de les variables recollides permet predir amb mesos d’antelació quin serà el comportament a escala grupal i individual, pel que facilita una personalització dels continguts i l’aplicació de tècniques diverses per reduir els mals resultats. Però de la teoria a la pràctica hi va un bon tros, i els centres amb formació presencial, afirma Vicent, tenen molts deures pendents: “Les universitats en línia permeten aquesta formació personalitzada tot i tenir un nombre més elevat d’alumnes perquè és la màquina qui recull dades, analitza i pot decidir itineraris i vies per adaptar els continguts al progrés dels alumnes. En l’ensenyament presencial, el procés l’ha de fer un professor i no té prou recursos per abordar-ho”. Un exemple es troba en la introducció del Pla Bolonya. Amb els nous graus, Vicent va dissenyar una eina pública i gratuïta on, a partir del comportament i avenços registrats al campus virtual, es feia un seguiment de les competències que adquiria cadascú: “Si la plataforma feia que eres millor en unes àrees, et redirigia cap a exercicis per adquirir els coneixements en les que anaves més fluix”.

Les eines digitals permeten que el docent es dediqui a tasques de valor afegit i ajudar l’alumne a progressar al seu ritme

L’expert també diferencia entre disciplines. Mentre que en les àrees tècniques i científiques afirma que és més senzill aplicar les dades i identificar errors a través d’algoritmes, els àmbits de les humanitats o relacionats amb les soft skills sempre requeriran el factor humà per completar les interpretacions i decisions de les màquines. “El paper que li queda al professor és més bonic perquè les seves tasques es destinen més a negociar, exposar, comunicar o dialogar”, afegeix davant el temor que genera que la tecnologia pugui substituir les persones.

Algoritmes i prediccions en l’educació obligatòria

La plataforma Clickedu també ha introduït les dades al seu sistema per ajudar els mestres i professors a predir el suspens i l’abandonament. Cada centre segueix una dinàmica de treball diversa, pel que la companyia va rebutjar crear un estàndard per monitorar dades, sinó que va optar per obrir la solució a les necessitats de cadascun. “Cada escola ens demana quina informació vol recollir i correlacionar a voluntat pròpia, i nosaltres treballem la part tècnica perquè doni uns resultats que ajudin a definir patrons”, explica la directora, Montserrat Brau. Alguns dels elements que es poden seleccionar són el nivell d’idiomes, la quantitat d’hores dedicades a les activitats extraescolars, la tipologia de les mateixes, el nombre de tutories i accessos a la plataforma escolar o la comunicació entre companys, posa com a exemple. Totes elles, com també defensa Vicent, poden tenir a veure amb l’actitud i el progrés d’un alumne al llarg del curs. “La tecnologia pot veure coses que no són tan evidents com un descens en les notes, aquí tens un creuament de dades que et permet anar més enllà de la simple vista”, insisteix.

Brau: “La tecnologia pot veure coses que no són evidents, tens un creuament de dades que et permet anar més enllà de la simple vista”

Fins al moment, la proposta està funcionant en centres “amb un perfil innovador que han passat pàgina del sistema tradicional i memorístic”. Les bases de dades creades per Clickedu, i gestionades per les escoles i equip docent, ja estan ajudant a dissenyar i personalitzar el currículum en funció dels trets del grup de cada curs. Amb un sistema manual, això suposaria anar alumne per alumne per oferir un pla individualitzat, mentre que la creació d’un patró facilita el procediment. Fins i tot, apunta Brau, és una eina per posar en valor habilitats que sovint queden amagades: “En un altre moment, les característiques i aptituds d’un nen l’haurien etiquetat com a fracàs escolar. Potser un autista a l’escola ho va passar malament, però amb un aprenentatge adaptat a ell, hem vist que pot ser un gran desenvolupador de software”. Sense la tecnologia, que permet superar els límits de la comprensió humana, seria difícil de percebre.

La docència del futur

Davant el context, el docent de la UPF-BSM té molt clar que els centres educatius del futur no s’assemblaran gens al que coneixem avui dia. S’estan posant els fonaments per al canvi, i la tecnologia hi té un paper clau en el canvi de paradigma on el docent tingui un paper de més valor, però alerta que encara hi ha molt camí per recórrer: “Incorporar eines i un software és el més barat, només cal un equip que manegi. El més difícil és canviar tota l’organització perquè pensi en un món més centrat en les dades i en els registres en línia”.

Usar les dades demana invertir en ‘software’ i en formar l’equip de professors perquè canviïn la metodologia tradicional, el gran repte del sistema educatiu

En la construcció d’un nou sistema educatiu demana, a més a més, transformar la percepció que es té sobre la formació en línia. Vicent reconeix que encara avui dia s’associa l’e-learning a menys qualitat, una conclusió que atribueix a “una confusió entre presentisme o distància amb metodologia”. “Hi ha mil maneres de fase classe en ambdós casos”, alerta, “un professor pot tenir 200 alumnes en magistral i és com fer missa, això en un futur no funcionarà, caldrà anar cap a models més personalitzats”. I les universitats públiques i tradicionals, afirma, són les que ho tindran més difícil per abordar la transició.