Som persones amb una identitat en el món físic, però també a l’esfera virtual. Segons l’últim Estudi de Xarxes Socials elaborat per IAB Spain i Elogia, el 93% de les persones d’entre 16 i 70 anys es connecta a Internet. És a dir, 33,8 milions d’espanyols naveguen a la xarxa i en deixen un rastre, i un 85% té també algun perfil en una plataforma social. Això significa que quan algú mor, deixa enrere unes dades que parlen d’ell i no sempre hi ha un hereu que pugui fer-se’n càrrec. El mecanisme per abordar aquesta situació és l’herència digital, la qual s’articula a través d’un testament que designa un familiar o conegut com a responsable de tots aquests actius que queden en l’entorn virtual i que pot especificar instruccions concretes sobre el destí del seu patrimoni digital.

El material inclou des de fotografies, textos o arxius d’àudio, fins a subscripcions de continguts audiovisuals, emails, documents al núvol o comptes a la banca digital. Tot això és informació personal, encara que costi concebre-ho com a tal. “Qualsevol moviment a la xarxa queda allà i et defineix, així que és una informació que hem de poder gestionar”, apunta l’advocada i vocal de la comissió de Transformació Digital de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Júlia Bacaria. Alguns actius són patrimoni digital, com pot ser també la fortuna d’algú en bitcoins, mentre que altres formen la identitat digital, on es troben com a exemple els serveis de missatgeria instantània.

Facebook i Instagram ja permeten a un usuari designar un contacte com a persona encarregada d’esborrar el perfil i gestionar les dades davant una defunció. Twitter també dona l’opció de donar autorització a un tercer per esborrar el compte i els tuits, mentre que Google ha creat una eina per planificar el futur d’un perfil.

Patrimoni i identitat digital

L’eina per abordar aquest fet és el testament digital. Igual que en la seva versió tradicional, és un document on es recullen quines són les possessions digitals d’una persona i qui en serà l’hereu, així com el desig del difunt respecte a com gestionar totes les dades. La solució encara és una desconeguda, per això Bacaria afirma que és habitual trobar clients que recorren als experts del dret per tancar comptes o demanar que s’esborri l’empremta personal perquè no saben com administrar-ho sense cap document on figuri què i com fer-ho. “La normativa legal ja regula l’accés dels hereus al patrimoni i la identitat digital, com també hi ha un article que esmenta pròpiament el testament digital, però molt poca gent ho sap”, assenyala l’advocada.

Bacaria: “La nostra vida cada cop transcorre més en el món virtual, és recomanable tenir-ho tot lligat per facilitar la gestió als hereus”

Davant el creixent pes que estan guanyant les xarxes i la presència de les persones a l’entorn digital, Bacaria té clar que la preparació d’un testament per a tot aquest entorn, o bé incloure el patrimoni i la identitat digital en el testament per al patrimoni físic, hauria de ser un hàbit. “La nostra vida cada cop transcorre més en el món virtual, és recomanable tenir-ho tot lligat per facilitar la gestió als hereus i tenir la seguretat que es podrà administrar tot com vols”, afirma.

Com ho tracta la llei?

El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), marc normatiu pres com a referència fins fa relativament poc, obviava cap esment al concepte del testament digital. Tanmateix, el text recull que qualsevol familiar d’un difunt pot fer-se responsable dels documents o tractaments que continguin dades amb la finalitat de notificar i acreditar-ne l’òbit, de manera que té dret a cancel·lar els perfils o qualsevol empremta digital. Això no vol dir que es puguin obtenir les claus per accedir als serveis o productes pertinents, sinó que “permet prendre la decisió de tancar els comptes”, matisa Bacaria.

El RGPD permet als familiars responsabilitzar-se de les dades d’un familiar difunt, però no cedeix les claus dels serveis i productes si no hi ha un testament amb un hereu

Una altra via per abordar la problemàtica quan no s’ha deixat per escrit què fer, és recórrer a la protecció de dades -el RGPD ho preveu. Les imatges i tota informació personal està emparada per aquest dret, per la qual cosa els experts recorren a aquest argument per eliminar la informació. I una tercera via és abordar-ho des de l’àmbit de l’honor, la intimitat i la pròpia imatge, segons l’advocada de l’ICAB.

A més a més, Espanya va ser un dels primers països a parlar de testament. L’article 96 de la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de Dades Personals i Garantia de Dret Digitals estableix que es pugui incloure un apartat dins del document tradicional per regular la vida digital, el que seria equivalent al testament digital.

Prèviament Catalunya es va avançar. El febrer del 2017 la Generalitat va aprovar un avantprojecte de llei sobre voluntats digitals que recollia l’opció que els béns digitals es poguessin heretar i que fos possible designar un encarregat de gestionar el llegat. La proposta va ser aprovada el mes de juny següent, però el Tribunal Constitucional ho va tombar per considerar que trepitjava competències estatals.

A escala europea, on el RGPD posa les bases per actuar en el terreny digital, la tria majoritària dels 27 ha estat, tal com ha fet Espanya, complementar la protecció dels drets digitals de les persones amb la inclusió del concepte del testament.