Fa uns deu anys, vaig assistir a un taller sobre filosofia i física quàntica a Olokuti, una botiga de Gràcia que ven productes ecològics, biològics, justos i locals. Els meus amics m’hi van convidar per passar la tarda, i tot i que al principi el que més em cridava l’atenció era el pati interior tranquil de la botiga-cafeteria, aviat vaig descobrir que seria molt més que una simple conversa sobre temes quotidians: el taller ens portaria fins als inicis de l’univers, parlant de coses com el Big Bang.

La mecànica quàntica es mou en l’escala de les partícules subatòmiques —àtoms, molècules i fins i tot els seus components més petits—, que semblen desobeir les lleis de la física clàssica newtoniana. Fenòmens com la superposició, on una partícula pot estar en diversos estats al mateix temps, o l’entrellaçament quàntic, on les partícules poden estar instantàniament interconnectades a distància, desafien qualsevol noció de realitat simple i comprensible.

"La mecànica quàntica es mou en l’escala de les partícules subatòmiques —àtoms, molècules i fins i tot els seus components més petits—, que semblen desobeir les lleis de la física clàssica newtoniana"

Suposo que això em recorda una frase que vaig veure en una llibreria Re-Read quan passejava pel passeig de Sant Joan: «L’ordre és el plaer de la raó, però el desordre és la delícia de la imaginació», de Paul Claudel, que convida a reflexionar sobre la dualitat entre l’ordre i el desordre, i el que comporta.

Des de fa uns anys assisteixo a classes de dansa bioenergètica, on treballo el cos i les emocions. Aquesta pràctica m’ajuda a connectar amb mi mateixa, amb els altres i amb la natura. Experimentar l’evolució personal i tenir l’oportunitat de compartir amb el grup és fascinant en cada sessió, que combina música i una posterior breu xerrada sobre la vivència. Sovint es fan servir termes com figures geomètriques o “canvis quàntics” com a metàfores de la vida, per comprendre millor els patrons de transformació i moviment que ha sorgit uns minuts abans ballant. Tot i que no tenen una base científica, aquestes explicacions quàntiques potencien el descriptiu de la consciència corporal i emocional quan compartim energia en les sessions.

L’any 2025 va ser declarat Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques per l’Assemblea General de les Nacions Unides, i Barcelona s’ha convertit en l’escenari d’una cita única amb més de 100 activitats en la darrera Biennal Ciutat i Ciència. En paral·lel, la Generalitat va anunciar projectes ambiciosos per consolidar Catalunya com a referent europeu en recerca i aplicacions quàntiques, amb la participació de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i, braç a braç, amb agents de l’ecosistema que treballen de ple o integren la quàntica en altres tecnologies: BSC-CNS, Hispasat, LuxQuanta, Qilimanjaro, Quside... Mentrestant, científics i científiques continuen amb la seva docència i recerca universitària, aprofundint en els misteris en l’inici del cosmos i el seu impacte en la manera com comprenem el món actual.

"Trobar noves maneres d’entendre, experimentar i percebre el món és molt motivador, i això és precisament el que aporta la quàntica com a tecnologia disruptiva emergent en camps com les comunicacions i la sensòria"

Trobar noves maneres d’entendre, experimentar i percebre el món és molt motivador, i això és precisament el que aporta la quàntica com a tecnologia disruptiva emergent en camps com les comunicacions, la sensòria, la computació, entre altres. I, de manera inspiradora, també ho fa en els debats acadèmics, la literatura o la dansa. No soc cap especialista en el tema, però m’ha sorprès la seva capacitat de desafiar i redefinir valors universals i constants, i com, com a ciència, resulta trencadora, sobretot quan conviu amb altres àmbits.