Ara que ja fa unes setmanes del Mobile World Congress 2025 i que ja hem tingut temps de pair totes les tendències i novetats del mercat, és moment de fer reflexió. Tot i que aquest MWC ha sigut l'edició on la intel·ligència artificial s'ha fet omnipresent i s'ha colat en tots els aspectes del congrés, també hem pogut presenciar la irrupció d'un sector que tradicionalment no hi estava massa representat: el sector espacial. Si fins a enguany la presència de l'ecosistema d'espai era anecdòtic, aquest any hem pogut observar un nombre creixent d'organitzacions prenent posicions en l'aparador mundial de la tecnologia capdavantera. El motiu? Per diversos factors, la tecnologia espacial està més de moda que mai.

L'espai sempre tindrà aquella aura de misteri, aquell je-ne-se-quois que li dona glamur. Però la realitat és que la tecnologia espacial es cou a foc lent i, per això, les seves innovacions ens poden semblar menys espectaculars. El que no és tant de domini públic és que innovar en espai, i sobretot si els satèl·lits entren en l'equació, és un procés llarg i costós. Aquest procés s'ha vist agilitzat i abaratit durant les últimes dues dècades gràcies als Cubesats i l'inici de l'era New Space.

El moment que vivim actualment és la culminació de diversos factors: satèl·lits més petits, però més poderosos, que pesen menys i costen menys de posar en òrbita (els anomenats Cubesats), i més accés a l'espai, per tant, més oportunitats de poder fer llançaments. Tot això ha accelerat el desenvolupament i validació en òrbita de noves tecnologies i ha propiciat l'aparició de nous serveis, aplicacions i productes que fins ara només eren realitat a les pel·lícules.

"L'actual situació geopolítica està posant de manifest que l'espai, la seva tecnologia i el seu accés són temes cabdals en l'equilibri mundial"

Més enllà dels factors tecnològics, l'actual situació geopolítica està posant de manifest que l'espai, la seva tecnologia i el seu accés són temes cabdals en l'equilibri mundial, la sobirania nacional i la consecució dels objectius globals de sostenibilitat.

En aquest context, la connectivitat per satèl·lit emergeix amb força. L'ús de satèl·lits per a les comunicacions no és res nou, però fins recentment estava molt centrada en sistemes geoestacionaris, amb les limitacions que comporten. El que estem veient des de fa uns anys és l'aparició de sistemes de connectivitat amb satèl·lits en òrbites baixes (LEO per les sigles en anglès, Low Earth Orbit). L'ús d'aquestes òrbites ofereix avantatges com ara menor distància a la Terra, que implica menys retard en la comunicació; menys potència necessària i, per tant, menys bateria, i antenes més petites. Tot i això, també comporta grans reptes per una connectivitat fluida. Els satèl·lits orbiten a alta velocitat i varien la seva posició respecte als usuaris sovint, afegint complexitat en la gestió de la comunicació. Tot i els desafiaments d'aquests sistemes, la recompensa és molt atractiva: aconseguir la connectivitat global i portar l'accés a internet a tots els racons del món, de manera ubiqua, amb tots els beneficis que se'n deriven i el ventall de possibilitats per a nous serveis i aplicacions que s'obren.

"Les telecomunicacions terrestres i satel·litàries, que havien viscut de manera separada durant dècades, es troben en un moment clau per al seu futur: la integració i la col·laboració"

Les telecomunicacions terrestres i satel·litàries, que havien viscut de manera separada durant dècades, es troben en un moment clau per al seu futur: la integració i la col·laboració. D'aquí sorgeix el terme de les xarxes no terrestres (NTN, Non-Terrestrial Networks) per fer referència a aquest nou paradigma de xarxes híbrides; un paradigma on les xarxes clàssiques veuen la seva cobertura ampliada gràcies al nou abast que proporcionen els nodes satel·litaris per arribar a la quimera de la veritable connectivitat global.

Al centre de recerca i2CAT, on soc la responsable de negoci en el sector espacial, vam reconèixer ben aviat com serien de crítiques les xarxes no terrestres per al futur de les comunicacions. En els darrers anys hem dissenyat una estratègia que ens permet estar a l'avantguarda de la investigació alhora que donem suport a les administracions públiques i les entitats privades per navegar les possibilitats que ofereix aquest nou paradigma.

La connectivitat global impulsada per les NTN jugarà un paper crucial a l'hora de superar la bretxa digital, donant suport a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible #9 de les Nacions Unides, que persegueix l'accés universal a les tecnologies de la informació i les comunicacions. En proporcionar connectivitat a zones rurals, remotes, de difícil accés o de baixa densitat, no només estem avançant en aquest objectiu universal, sinó que també desbloquegem serveis i aplicacions en sectors com ara la mobilitat, l'agricultura, la ramaderia i els serveis d'emergència.

A i2CAT som pioners en innovació en les comunicacions per satèl·lit i transferim el nostre coneixement i tecnologia a l'ecosistema. Estem orgullosos no només de col·laborar amb la Generalitat de Catalunya per dissenyar polítiques que fomentin un ecosistema d'innovació, recerca i emprenedoria, sinó també de treballar amb empreses com Sateliot, Airbus, Telespazio Ibérica, Indra, Rivada Space i moltes més, per fer d'aquest nou paradigma, una nova realitat.