Com dicta la tradició de cada inici d’any, un cop més, he decidit apuntar-me al gimnàs. Cal dir que aquest cop, fins i tot, ja m’he avançat, i no m’he esperat estrictament al primer dia de gener. D’aquesta manera, he pogut aprofitar ja els dies de vacances i, de pas, algunes ofertes habituals lligades a les festes de Nadal.

Afortunadament, disposava d’un ventall suficient de possibilitats a prop de casa. Per començar, el meu objectiu era simplement fer algunes classes dirigides de bicicleta estàtica (o spinning), per la qual cosa tampoc necessitava un gimnàs gaire complicat. Al final, la meva opció va ser un on semblava que les classes eren força populars i concorregudes, amb una sala àmplia. Un fet important en l’elecció va ser poder reconèixer alguns coneguts meus del barri. Posats a fer una activitat, sempre té un punt extra el no fer-la envoltat d’absoluts estranys, i tenir l’oportunitat de poder trencar el gel amb gent no molt llunyana dins teu cercle social. Diria que el preu econòmic també va influir, però el factor realment determinant va ser l’espai d’hidromassatge bastant maco que em van mostrar. Posats a fer, estaria bé disposar de l’oportunitat de donar-me una recompensa.

Així doncs, després d’algunes classes, finalment vaig anar amb tota la meva il·lusió a passar una estona a l’espai d’hidromassatge. Però quina va ser la meva sorpresa quan em van dir que, tot i haver pagat religiosament la meva quota de soci, no podia accedir. Abans havia de demostrar la meva fidelitat com a client assistint a 20 classes dirigides al mes, de qualsevol mena. Si la meva idea era anar tres dies per setmana, els números no sortien. Bé, vaig pensar, si al final tot plegat és una qüestió de diversió i salut, potser tampoc passa res si hi vaig cinc dies a la setmana, o si faig altres activitats que bicicleta, tot i la meva idea inicial. El que faci falta per amortitzar al màxim la quota de soci.

"Jo segueixo pedalant, a veure si per fi em puc donar la merescuda recompensa, ara també amb la idea al cap que el fet assolir-la té un cert factor d’exclusivitat"

Per tant, l'endemà vaig tornar a apuntar-me a classe. Comentant la jugada amb els companys, vaig veure que bastant d’ells estaven en una posició semblant a la meva. Anaven a classe per diversió, però també en part per poder accedir a l’espai d’hidromassatge. Aquell mateix dia, en sortir, vaig veure que a la paret de l’entrada al gimnàs havien posat un cartell on es llegia “El gimnàs amb les classes dirigides més populars de la ciutat”, amb una foto de la classe ben plena (crec que fins i tot jo sortia, mig borrós, al fons). Mmmmm.

De moment, jo segueixo pedalant, a veure si per fi em puc donar la merescuda recompensa, ara també amb la idea al cap que el fet assolir-la té un cert factor d’exclusivitat. Què importa si ho faig més del que tenia pensat, i ara he de fer alguns equilibris extra amb els meus horaris diaris, sortint-me del que tenia planificat o em va millor? Al cap i a la fi, tot plegat és per diversió, no?

Tot això que he explicat no és cert. En realitat, estava parlant sobre videojocs, i ara ja sabeu que és un passi de batalla...