La tecnologia ja no és simplement un conjunt d'eines, sinó que constitueix l'entorn en el qual es desenvolupen les nostres vides. Les tecnologies són també maneres de mirar, representar i estar en el món. Modelen no sols les nostres maneres de treballar, sinó també la nostra manera d'aprendre, relacionar-nos i construir-nos com a individus i comunitats. Davant aquesta situació, el debat sobre el paper de la tecnologia en l'educació és més rellevant que mai. Sorprèn, per tant, que el debat sobre tecnologia i educació, així com gran part de les decisions i pràctiques relacionades amb la tecnologia en educació, es continuïn movent en un cicle, una miqueta hiperbòlic, d'expectatives i desil·lusió, i entre dues posicions tan anacròniques com estèrils.

D'una banda, una visió tecnoutòpica que presenta la tecnologia com la solució màgica als reptes educatius (ull, perquè gran part de la narrativa entorn de la IA reprodueix l'imaginari del solucionisme màgic). D’altra banda, una postura pessimista la demonitza i advoca per la seva exclusió de les aules i les institucions educatives. Ambdues comparteixen un enfocament determinista sobre la tecnologia que ens roba, en última instància, la nostra agència i la nostra capacitat de decisió.

Si desitgem construir futurs educatius que realment responguin a les nostres necessitats, és urgent superar aquest marc polaritzador, imaginant noves relacions amb la tecnologia, dissenyant eines digitals que responguin a paràmetres educatius, i actuant per a fer realitat aquests futurs.

“Si desitgem construir futurs educatius que realment responguin a les nostres necessitats, és urgent imaginar noves relacions amb la tecnologia”

Un pilar clau per al canvi és el de la sobirania digital. La comunitat educativa ha de poder decidir com desenvolupar i usar les tecnologies en els contextos educatius. La tecnologia educativa ha de respondre als valors i sensibilitats educatius, protegir la privacitat, garantir la seguretat dels usuaris (més si són menors) i permetre un lideratge tecnopedagògic distribuït. En la història de la tecnologia educativa, el tecnològic ha predominat sobre l'educatiu. És d'esperar que en els pròxims anys l'educatiu passi a ocupar un primer pla. Això implica dotar als centres d'eines i capacitat per prendre decisions informades basades en les dades, la recerca i la reflexió.

L'avaluació de la mateixa tecnologia educativa és un altre component essencial. Adoptar tecnologies per moda o pressió de mercat és un error. Les tecnologies han de respondre, en primer lloc, a un projecte educatiu. I necessitem també saber mesurar el seu impacte real en l'ensenyament i l'aprenentatge, involucrant a docents i comunitats educatives.

Dos dels àmbits on les tecnologies poden aportar més a l'educació són en l'avaluació per a l'aprenentatge o avaluació formativa, i en l'avaluació dels sistemes educatius, on es pot aprofitar la seva capacitat de recollida i anàlisi de dades per a informar les polítiques educatives a escala de sistemes. Les tecnologies permeten avançar cap a avaluacions formatives que, més que qualificar, ajudin els estudiants a aprendre i participar activament en el seu aprenentatge.

"La tecnologia educativa ha de respondre als valors i sensibilitats educatius, protegir la privacitat, garantir la seguretat dels usuaris i permetre un lideratge tecnopedagògic distribuït"

Així mateix, la tecnologia es presenta com un potencial aliat per avançar en l'avaluació dels sistemes educatius en el seu conjunt. Les proves estandarditzades i avaluacions internacionals han demostrat tenir limitacions. Sembla que ha arribat l'hora d'utilitzar tot el potencial de la tecnologia a l'hora de treballar dades per generar avaluacions molt més contextualitzades i significatives que permetin una presa de decisions a diferents escales i molt més efectiva.

El diàleg entre l'acadèmia, la pràctica educativa i la indústria tecnològica es mostra vital per desenvolupar eines alineades amb les necessitats reals d'estudiants, docents, escoles, inspectors educatius, gestors de polítiques i amb els objectius educatius que com a societat volem aconseguir.

El desafiament és gran, però també ho és l'oportunitat. Repensar la relació entre tecnologia i educació no sols és necessari, sinó una ocasió per a imaginar i construir futurs educatius avui inimaginables. La confiança, la reflexió i la col·laboració seran les nostres aliades. És el moment de liderar i actuar.