La tecnologia ha revolucionat tots els aspectes de la nostra vida i el sector educatiu no és una excepció. De fet, va ser un dels primers sectors públics a implementar les TIC de forma generalitzada. Des de llavors, la tecnologia és indispensable a les aules. Les primeres introduccions tenien més a veure amb suports com a ordinadors o pissarres interactives, però en els últims anys han guanyat terreny els processos d'aprenentatge i avaluació dels alumnes. En general, la integració de la tecnologia ha estat positiva per a professors i estudiants, però la incorporació de la intel·ligència artificial planteja una infinitat de debats ètics que qüestionen el rol del docent.

Aquesta revolució tecnològica s'ha anat forjant a poc a poc, a foc lent, però el canvi més significatiu es va produir arran del confinament, quan el percentatge de professors que incorporaven les TIC a les aules va augmentar un 25%, segons un estudi de Blink Learning. En països influents com els Estats Units i la Xina, la presència de la intel·ligència artificial a les aules ja és una realitat. A Texas, per exemple, fins a 4.000 professors han estat reemplaçats per la intel·ligència artificial GPT-4 per a corregir els exàmens STARR, que determinen si els alumnes avancen o repeteixen curs, una qüestió no precisament fútil. En algunes ciutats petites de la Xina, que es proposa liderar aquesta tecnologia per a 2030, s'estan introduint tauletes amb IA per reemplaçar les classes particulars, la qual cosa ha reduït notablement la demanda de docents. Com podem veure, el desplaçament i, fins i tot, la substitució dels professors és ja una realitat, no es tracta de teories conspiranoiques.

“El canvi més significatiu es va produir arran del confinament, quan el percentatge de professors que incorporaven les TIC a les aules va augmentar un 25%”

Si bé la tecnologia pot augmentar l'eficiència i optimitzar l'aprenentatge en uns certs aspectes, també planteja un repte per al desenvolupament d'habilitats emocionals i creatives en els estudiants. La interacció humana, l'empatia i la capacitat de pensar de manera original són innates a l'ésser humà. És per això que, encara que la IA pugui oferir solucions ràpides i efectives, no ha de substituir el paper del docent, qui no només ensenya continguts, sinó que també fomenta el pensament crític, la creativitat i el creixement emocional dels estudiants. Tal com explica el creador de l'informe PISA, Andreas Schleicher, "els resultats d'aprenentatge sempre són el producte de la quantitat i la qualitat de les oportunitats d'aprenentatge”. És durant el procés d'aprenentatge, per molt ardu que sigui, on l'estudiant, sota la guia del docent, absorbeix realment el coneixement, creant un impacte durador en l'après. L'aprenentatge no és coneixement en si, sinó que també inclou l'experiència de viure-ho, i de fer-ho amb persones afins a aquest context en el qual et desenvolupes, no sols intel·lectualment, sinó també en el pla personal. L'on i amb qui (i no amb quin), adquireix una rellevància major en un entorn cada vegada més digitalitzat i impersonal.

En aquest procés, el docent té un paper fonamental, perquè la seva labor va més enllà d'impartir coneixements. Els professors fomenten habilitats toves, que són intangibles i difícils de mesurar, però que són essencials per al desenvolupament personal dels estudiants.

"L'aprenentatge no és coneixement en si, sinó que també inclou l'experiència de viure-ho, i de fer-ho amb persones afins a aquest context"

Tampoc hem de caure en el negacionisme tecnològic del qual alguns fan bandera. La introducció de les TIC a les aules ha estat i és positiu per a alumnes i professors. Malgrat això, cal que mantinguem el focus en l'ús i aplicació que se li donarà a la IA en un futur, que ja és gairebé present.

Es comença a albirar un escenari on els professors perden la seva quota d'importància i són relegats a funcions molt més especialitzades o fins i tot substituïts per IA. Aquest és un marc que hem de revertir, no podem delegar l'educació i formació de tota una generació a una tecnologia que no valora, ni pot fer-ho, l'aprenentatge personal, que és el que deixa empremta i el que fa progressar l'alumne i la persona. En un món cada vegada més automatitzat, és crucial que continuem reconeixent i valorant l'impacte humà en l'educació. Només així podrem formar una generació que no sols sigui capaç de dominar la tecnologia, sinó també d'usar-la amb saviesa i responsabilitat.