Ara que ja he complert els 60 anys, recordo que vaig viure els inicis de la informàtica personal, que va aportar un nou escenari al món empresarial i personal. Parlo dels anys 80 i 90, on em vaig iniciar com a analista i programador. Aquella va ser una etapa apassionant pels ‘artesans dels bits’, que creàvem solucions automatitzades, com si féssim màgia. A partir d’aquell nou paradigma, la informàtica sí que ha anat evolucionant, però sense disrupcions més enllà de l’impacte d’internet.

Potser sembla agosarat, però pronostico que, així com vaig presenciar el naixement del programari, ara seré testimoni de la seva fi. Ja no necessitarem solucions que, a partir d’una base de dades i mitjançant instruccions sovint complexes de teclat o ratolí, ens ofereixin la informació desitjada. La intel·ligència artificial arriba com un tsunami que elimina tots els elements intermediaris entre la informació bàsica (la matèria primera) i la informació final que necessitem. Aquest canvi, i la característica innata de la IA que ella mateixa pugui aprendre i millorar, ens porta a un escenari mai vist per la humanitat.

"La intel·ligència artificial arriba com un tsunami que elimina tots els elements intermediaris entre la informació bàsica i la informació final que necessitem"

Avui dia, l’estratègia empresarial és clara: construir unes dades massives, una base de dades exhaustiva que integri informació detallada de tots els sistemes, incloent-hi factors que, en principi, podrien semblar irrellevants per al negoci. Aquestes dades seran l'aliment per a la IA corporativa, la qual, a partir d'aquí, serà capaç de proporcionar-nos la informació exacta que necessitem, en el moment oportú i amb el format i to adequats per a cada situació.

Estic involucrat en el desenvolupament d’eines basades en la IA i en assistents virtuals, i sovint em trobo amb una reacció de rebuig del tipus: “Ah, si és una màquina, no hi vull parlar...”. Aquest rebuig em recorda als primers anys de la telefonia mòbil, quan moltes persones asseguraven que mai en farien servir, i al final tots han acabat sucumbint.

Actualment, els assistents virtuals, amb accés a gairebé tota la informació generada per la humanitat, actuen com a transmissors d’aquestes dades que cuinen segons les nostres necessitats. Fa uns dies vaig parlar amb una metgessa, i li vaig expressar la meva admiració per la seva professió i la dedicació del seu col·lectiu a la millora de la salut de les persones. Tanmateix, li vaig confessar que, en un futur pròxim, segurament preferiré que sigui un assistent basat en IA qui faci el diagnòstic mèdic. Aquest assistent tindrà accés a milions de casos amb patologies similars a la meva, podrà identificar pacients amb perfils similars, consultar tractaments aplicats i els seus resultats, així com accedir a tots els medicaments amb les seves contraindicacions i als estudis més recents...

“El rebuig a la IA em recorda als primers anys de la telefonia mòbil, quan moltes persones asseguraven que mai en farien servir, i al final tots han acabat sucumbint”

A les empreses, gran part del personal d'oficina dedica la jornada laboral a treballar davant l’ordinador, rebent dades de diferents fonts (correu electrònic, telèfon, ERP, etc.), processant la informació i distribuint-la als sistemes adequats. Però ja han començat a sorgir assistents virtuals capaços de gestionar la informació dels terminals informàtics, com si fossin operadors humans. En pocs anys, potser cap al 2030, molts d’aquests llocs de treball d'oficina seran innecessaris, i el repte serà recol·locar aquest talent en tasques més creatives i estratègiques. Fins i tot, les connexions entre empreses també es digitalitzaran: els bots artificials visitaran llocs web, avaluaran productes, dialogaran amb altres assistents, generaran pressupostos, enviaran comandes i emmagatzemaran tota la informació directament a les bases de dades, sense la intervenció de persones.

Pel que fa al sector de la salut, imagino les habitacions d’hospitals o residències de gent gran equipades amb pantalles dotades de càmera i micròfons, capaces de monitorar el pacient i registrar detalls visuals importants com medicació, visites o hores de son. Aquestes pantalles no només oferiran entreteniment personalitzat, sinó que permetran a l’assistent virtual analitzar en temps real l’estat físic i emocional dels usuaris, facilitant la detecció de qualsevol signe de malestar o canvi en la salut. En cas necessari, el sistema podrà alertar el personal sanitari. A més, l’assistent podrà despertar el pacient, sol·licitar informació sobre el seu estat, dur a terme proves cognitives i interactuar amb ell per avaluar la seva situació general.

En el camp de l’educació, els assistents virtuals permetran una personalització sense precedents, sigui en les aules presencials, o de forma remota a través de terminals. Els docents virtuals interactuaran amb els estudiants a través de pantalles que detectaran i reconeixeran cada alumne, adaptant les explicacions en funció de les seves necessitats. Aquest docent virtual podrà ajustar el ritme i el contingut segons les habilitats i interessos de l’estudiant, millorant així l’eficàcia de l’aprenentatge.

D’altra banda, en l'àmbit personal, els assistents virtuals també tindran un impacte profund. Es complementaran amb sensors biomètrics com anells, rellotges intel·ligents o dispositius en els lavabos que permetin analitzar orina i femta, convertint-se en un assistent constant que ens oferirà consells personalitzats i alertes rellevants. A més, ens mantindran informats sobre esdeveniments del món adaptats als nostres interessos. Actualment, els assistents virtuals es troben principalment en els telèfons mòbils, però en el futur podran estar integrats en rellotges, anells, ulleres, audiòfons o, fins i tot sota la pell, formant part del nostre dia a dia de manera natural i discreta.

“Actualment, els assistents virtuals es troben principalment en els telèfons mòbils, però en un futur podran estar integrats sota la pell, formant part del nostre dia a dia de manera natural i discreta”

A mesura que els assistents virtuals esdevinguin més presents en el nostre dia a dia, també sorgiran reptes ètics i de seguretat que tant les empreses com la societat hauran d’afrontar. La privacitat i la gestió de dades personals seran essencials per garantir que aquesta tecnologia es faci servir de manera responsable i transparent.

Tot i que tinc clar que cal aplicar aquesta tecnologia, també veig el risc que pugui acabar acorralant la humanitat. Si deleguem a la IA la majoria de tasques —ja que les executarà millor i amb més eficàcia que els humans—, podria arribar un punt en què la mateixa IA continuï creixent i reforçant-se de manera autònoma, fins al risc que els humans perdin el control sobre ella. Però això ja és una tasca dels governants, nosaltres tenim aquesta eina i ens toca utilitzar-la per finalitats positives per la societat.