Les universitats són, a efectes mundials, petites i mitjanes empreses. Tant per la magnitud dels seus pressupostos com, sobretot, pel volum dels seus clients. El seu caràcter local o regional ha fet que aquestes institucions donin cobertura solament a uns milers d'estudiants. A Espanya, des dels 5.000 als 250.000.

De les 30.000 universitats del món, poques capten alumnes més enllà dels límits geogràfics en els quals les encasellen els seus propis noms: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat París Sorbonne…, encara que algunes d'elles, pel prestigi de la seva marca, puguin atreure estudiants d'altres parts del planeta com és el cas de la London School of Economics a Europa, amb tot just 10.000 estudiants. Aquestes universitats que capten estudiants al voltant del món formen part de l'exclusiu grup de les universitats d'elit, que es defineixen per tenir els millors professors i els millors estudiants (ho sento, estimat rector, la seva no ho és encara que vostè ho repeteixi a tot arreu –per a la seva tranquil·litat, això no vol dir que no tingui una gran qualitat-). Seria el cas d'Harvard o de Princeton, als Estats Units; el de la Universitat Lomonosov de Moscou; o el de la xinesa Tsinghua University. Però de totes maneres, encara que tinguin una gran capacitat d'atracció de talent, es tracta d'universitats de petit ramat des del punt de vista de l'abast de la seva clientela: Harvard té 36.000 estudiants, Lomonosov té 38.000 i Tsinghua, gairebé 50.000.

"Els canvis que està operant la societat de la informació i la covid-19 faran de la universitat un sector en ebullició en el qual apareixeran actors globals amb una nova ambició: universitats amb milions d'estudiants”

En un món de marques globals, el comportament de l'ecosistema universitari és encara una raresa. He estat repassant diferents sectors productius i de seguida m'han aparegut els nom de les marques que aglutinen milions de clients. En el món de l'educació, no és així. Tant en els cicles infantils i juvenils com en el cas de l'educació superior, el sector educatiu encara apareix atomitzat -encara que algunes corporacions estiguin comprant universitats per convertir-se en un actor global o la política d'alguns estats hagi establert col·legis en molts països per donar servei als fills dels seus expats-.

Ja ho indiquen els últims informes de l’Unesco Institute for Statistics sobre l'educació: el mercat dels estudis superiors creixerà fins als 377 milions d'estudiants el 2030; i això, més els canvis que està operant la societat de la informació a un ritme humà i la covid a un ritme pandèmic, farà de la universitat un sector en ebullició en el qual apareixeran actors globals amb una nova ambició: universitats amb milions d'estudiants.

"Els canvis que venen l'educació superior auguren l'auge de les ‘Million Student Universities, les ‘misu’”

En l'actualitat ja hi ha algunes universitats amb més d'un milió d'estudiants, però no tenen aquesta voluntat de ser líders del mercat global. Es tracta de casos com els de Indira Gandhi National Open University a l'Índia, amb 4 milions d'estudiants; o l’Allama Iqbal Open University al Pakistan, amb gairebé 2 milions; o la Universitat Islàmica Azad a l'Iran; i la Universitat d’Anatòlia a Turquia, amb més d'un milió. No obstant això, els nous canvis que venen en els pròxims anys en el món de l'educació superior auguren l'auge de les Million Student Universities, les misu, universitats amb marques globals que captaran milions d'estudiants en tot el planeta.