El biaix de la rendibilitat és la tendència de les empreses a donar prioritat a la reducció immediata de costos enfront de la creació de valor a llarg termini a l'hora de prendre decisions de contractació. Encara que pugui semblar lògic optar per la solució més rendible a curt termini, aquest enfocament sol generar costos ocults i oportunitats perdudes a llarg termini. Aquesta inclinació en la contractació es deriva d'un èmfasi històric en l'optimització dels costos de producció, que es troba sobretot en la indústria manufacturera i similars, on la mètrica més senzilla de mesura era sovint el cost de la mà d'obra. La facilitat per mesurar l'eficiència de costos, normalment calculada com la ràtio d'ingressos per empleat, ha reforçat encara més aquest biaix. A més, els riscos percebuts associats als models d'ocupació no tradicionals, com els autònoms i els contractistes independents, han fet que les empreses dubtin a l'hora d'explorar aquestes opcions.

Aquesta inclinació en la contractació és especialment freqüent en les indústries que depenen de processos  estandarditzats i cicles de producció predictibles, com la indústria manufacturera. En aquests sectors, la necessitat d'agilitat i innovació és menys pronunciada, per la qual cosa l'estabilitat d'una plantilla tradicional sembla més atractiva. No obstant això, en totes les indústries liderades per esforços creatius -com la tecnologia- en les quals l'adaptació ràpida és crucial, el biaix de la rendibilitat pot obstaculitzar significativament el creixement i la competitivitat, però com exactament?

Encara que l'enfocament exclusiu en l'eficiència de costos pot semblar que ofereix guanys financers a curt termini, sovint condueix a una cascada de costos ocults que poden afectar significativament els resultats d'una empresa i al seu èxit a llarg termini. Quan les organitzacions s'aferren a estructures de personal rígides i defugen les solucions flexibles, poden sorgir diversos senyals d'alarma. Segons la meva experiència com a consultor, aquests són alguns dels senyals d'advertiment més comuns a curt i llarg termini.

"En les indústries liderades per esforços creatius -com la tecnologia- en les quals l'adaptació ràpida és crucial, el biaix de la rendibilitat pot obstaculitzar significativament el creixement i la competitivitat"

A curt termini, les conseqüències d'aquest biaix en la contractació són fàcilment evidents. Les empreses que donen prioritat a la reducció de costos en la contractació solen experimentar una elevada rotació d'empleats a causa dels acomiadaments massius i els cicles de recontractació. Aquesta rotació constant comporta despeses considerables relacionades amb la contractació, la incorporació i la formació de nous empleats, que també costen diners. Però quin és el cost mitjà de contractar un empleat? Segons la Societat per a la Gestió de Recursos Humans (SHRM), el cost mitjà per contractació va ser de 4.129 dòlars el 2019, però va augmentar a 4.700 dòlars el 2023, un augment del 14%.

També pot variar molt segons el rol específic i el nivell de competència. Per exemple, la contractació per a llocs que experimenten una important escassetat de talent, com la ciberseguretat o l'enginyeria, pot ser molt més costosa que la mitjana. De fet, per a llocs executius, les mateixes dades de la SHRM indiquen que el cost mitjà per contractació pot disparar-se fins a la sorprenent xifra de 28.329 dòlars. A més, la falta d'una plantilla estable pot provocar l'incompliment dels terminis dels projectes i la no consecució dels objectius estratègics, ja que els equips lluiten per mantenir l'impuls i adaptar-se a les circumstàncies canviants. La pertorbació causada per la rotació constant pot provocar retards, disminució de la  productivitat i pèrdua de concentració en objectius crítics. És com intentar construir una casa sobre sorres movedisses: sense uns fonaments sòlids, el progrés és lent i el risc d'ensulsiada és alt.

Les conseqüències a llarg termini del biaix de rendibilitat són encara més insidioses. En acomiadar empleats experimentats, es perden valuosos coneixements i experiència institucional, la qual cosa deixa a l'empresa amb una plantilla menys experimentada i potencialment menys capaç. Aquesta inestabilitat també pot dificultar l'atracció i retenció dels millors talents, ja que els empleats potencials poden ser poc inclinats a unir-se a una empresa amb reputació d'acomiadaments. En última instància, aquest biaix en la contractació pot erosionar la capacitat d'innovació d'una empresa i la seva habilitat per a adaptar-se a les canviants condicions del mercat, obstaculitzant el seu creixement i competitivitat a llarg termini.

"En acomiadar empleats experimentats, es perden valuosos coneixements i experiència institucional"

Aquests símptomes solen suggerir un problema més profund: la dependència d'un model organitzatiu fix que no permet la flexibilitat necessària per a respondre a les canviants condicions del mercat. En adoptar un model més flexible, com la incorporació de solucions de talent obert, les empreses poden alinear millor la seva plantilla amb els seus objectius estratègics, millorar els índexs de finalització de projectes i crear una organització més àgil i amb major capacitat de resposta.