En la cruïlla de la crisi ecològica i social, sorgeix la necessitat de replantejar no només el nostre mode de vida, sinó també com dissenyem els entorns analògics i digitals per transitar cap a ecosocietats més desitjables. A Decidim, hem estat reflexionant sobre aquest moment crític, reconeixent que tenim més preguntes que respostes. No obstant això, una cosa que tenim clara és que la sostenibilitat, la participació, la transparència i la inclusió són fonamentals per enfrontar els desafiaments actuals.

En aquest sentit, ha estat important reconèixer que la configuració dels entorns influeix en les dinàmiques de poder i en la capacitat per generar canvis significatius. Ens preguntem: estem realment creant i mantenint espais que fomentin la inclusió, la col·laboració i l'equitat per a enfrontar els desafiaments del nostre planeta? Sabem que la crisi ecosocial que enfrontem avui no és un fenomen aïllat, és el resultat d'una xarxa complexa d'interconnexions que abasten l'economia, la política, la tecnologia, el medi ambient i la cultura. Aquesta interdependència planteja preguntes clau: Com podem abordar aquesta complexitat de manera efectiva? Què significa ser "efectiu" en aquest context? I, més important encara, efectiu per a qui?

“La crisi ecosocial que enfrontem és el resultat d'una xarxa complexa d'interconnexions que abasten l'economia, la política, la tecnologia, el medi ambient i la cultura”

En aquest context, la planificació democràtica es presenta com una eina per gestionar la complexitat de les crisis actuals. Com podem implementar una planificació democràtica que garanteixi la inclusió de múltiples actors, interessos i perspectives en la presa de decisions col·lectives? Aquesta qüestió és central en les nostres taules de treball, on explorem models de governança participativa que permeten una gestió més justa i equitativa dels recursos.

A més, és fonamental realitzar un diagnòstic dels impactes ecològics de les tecnologies per entendre la complexitat d'aquests efectes. Com podem avaluar i mitigar els impactes negatius de les tecnologies en el medi ambient? La lingüista i escriptora Mixe, Yásnaya E. Gil, assenyala: “No tota tecnologia va ser sempre capitalista, però ara és així, de tal manera que la innovació i la creativitat tecnològica han estat segrestades pel capitalisme; és a dir, es van posar al servei de l'acumulació, convertint aquests productes en mercaderies”. Aquest plantejament ens porta a reflexionar sobre com podem aconseguir que la tecnologia treballi per a les comunitats i el bé comú en lloc de servir únicament a interessos capitalistes.

En la modernitat, o com Jameson Moore denomina, el Capitalocè, la lògica del mercat ha dominat les nostres interaccions amb el medi ambient i entre nosaltres mateixos. Quins camins i alternatives podem explorar que prioritzin configuracions ecosocials sobre el benefici econòmic immediat? Moviments com el decreixement ofereixen vies que proposen una economia que respecti els límits planetaris i valori el benestar ambiental per sobre del lucre. Aquest enfocament requereix models de governança participativa que permetin a les persones involucrar-se activament en els processos de presa de decisions, evitant ser mers subjectes passius de polítiques imposades verticalment.

Mirant més enllà de la transició immediata, podem imaginar un futur on la democràcia no es limiti només als humans, sinó que s'estengui al món no humà. Com podem reimaginar el futur per a incloure ecosistemes, animals i altres entitats no humanes com a actors polítics? Les teories posthumanistes qüestionen les bases antropocèntriques de la política moderna, suggerint que dissenyar espais que cocreuen futurs desitjables per a tots els éssers vius és necessari i urgent a parts iguals. Com dissenyar entorns que no sols gestionin recursos, sinó que també fomentin la cocreació de futurs desitjables per a totes les formes de vida?

"Reconèixer la interconnexió d'aquests problemes permet entendre com la degradació del medi ambient s'entrellaça amb les desigualtats socials i econòmiques, vinculades a la producció tecnològica"

La sostenibilitat a llarg termini és un altre aspecte crucial. Com garantir que les polítiques i estratègies adoptades avui no deixin a les futures generacions en major precarietat? Qualsevol solució que ignori la justícia social, l'equitat econòmica o la protecció del medi ambient serà insuficient, com ha demostrat la història moderna. És necessari adoptar estratègies que integrin aquests elements per a construir un futur sostenible.

Una visió holística que consideri totes les facetes dels desafiaments actuals és essencial. Reconèixer la interconnexió d'aquests problemes permet entendre com la degradació del medi ambient s'entrellaça amb les desigualtats socials i econòmiques, vinculades a la producció tecnològica. Com podem integrar coneixements científics, polítics, locals i de moviments socials per a desenvolupar estratègies que responguin a la nostra realitat complexa i globalitzada? Aquests qüestionaments ens han semblat importants de compartir, no perquè tinguem la resposta a cadascun d'ells, sinó perquè precisament reflexionar, explorar i compartir sabers i coneixement és part de la resposta que volem sostenir.

La crisi ecosocial requereix una reestructuració dels nostres entorns analògics i digitals, així com dels nostres processos de decisió. A través de la planificació democràtica, el diagnòstic dels impactes tecnològics i una visió holística, és possible avançar cap a un futur més sostenible i equitatiu.

Ens enfrontem a un moment decisiu. La crisi actual és una oportunitat per a qüestionar, reflexionar, actuar i construir. Com podem aprofitar el potencial de les tecnologies per a construir un futur més just i sostenible? Creiem que això es construeix aquí i ara, en el present.