La sostenibilitat està de moda: en parlen les empreses, les campanyes de màrqueting, els anuncis de televisió o les aerolínies. Personalment, però, crec que triar ser sostenibles és una decisió completament lliure, guiada principalment per les nostres conviccions ètiques. Alguns anem a treballar en bicicleta en lloc de fer servir el cotxe, preferim agafar l'AVE per desplaçar-nos a Girona en lloc d’agafar el cotxe, o ens assegurem de reciclar tots els residus que es generen a casa. No obstant això, pocs de nosaltres estarem disposats a passar-nos 24 hores en un tren per anar a Múnic quan hi podem arribar des de Barcelona en només 90 minuts en avió.

Així doncs, tots contribuïm a minimitzar la nostra petjada de carboni en les petites accions quotidianes que, precisament, tenen un impacte limitat en la quantitat de CO2 que generem. En l’actualitat existeixen moltes aplicacions que permeten calcular i reduir la petjada, tant de les empreses com a escala individual. Una cerca ràpida per Internet ens retorna desenes d’eines en línia que parteixen de la informació que insereix l’usuari per a calcular el seu propi impacte mediambiental: consum d’electricitat, els viatges que ha fet amb avió, els hàbits alimentaris o les compres que realitza. Amb aquestes dades es pot determinar la quantitat de diòxid de carboni emès a l'atmosfera que generen tals activitats.

Nogensmenys, aquestes aplicacions es queden en el vessant purament informatiu, ja que poques proposen accions per ajudar a disminuir la petjada de carboni. En qualsevol cas, queda clar que el pas previ per a desenvolupar qualsevol plataforma implica conèixer allò que està passant en l’entorn, i no dependre que l’usuari insereixi ell mateix les dades, ja que poden ser fàcilment manipulades i perpetuar el temut greenwashing.

És precisament en aquest context on l’internet de les coses (IoT) està suposant un canvi disruptiu a les nostres vides. Des de fa uns anys ens hem endinsat en l’era de l’Internet dels sensors i de les microdades, la gran revolució que ho ha monitorat pràcticament tot. Molts de nosaltres, per exemple, portem rellotges intel·ligents que extreuen dades del nostre cos les 24 hores del dia, o bé tenim cotxes capaços d’avançar-se a les fallades i recomanar que el portem al taller.

"El projecte ZERTIAIR vol desenvolupar una xarxa de sensors mesuradors de la qualitat de l’aire barats, senzills de fabricar i amb tecnologia LoRaWan, que permet enviar dades sense connexió wifi, Bluetooth o 4G”

El projecte ZERTIAIR, liderat per Smartech Cluster, neix en aquesta direcció: desenvolupar una xarxa de sensors per a mesurar la qualitat de l’aire. Aquests sensors són barats, senzills de fabricar i incorporen tecnologia LoRaWan, que permet enviar dades sense necessitat d’estar connectat a una xarxa Wi-Fi, Bluetooth 4G o 5G. En menys d’un any està previst que comencin a estar distribuïts en massa pel territori. Gràcies a un innovador sistema basat en tecnologia blockchain, a més, està previst que en un futur es puguin atorgar tokens de sostenibilitat als ciutadans, unes monedes virtuals que recompensaran l’usuari per incentivar-lo a ser més sostenible en el seu dia a dia.

Partint de dades dels sensors com els del projecte ZERTIAIR, dades de sistemes IoT instal·lats en les llars intel·ligents o fins i tot dades de geolocalització, es podrà traçar al llarg del temps el nivell de qualitat de l’aire i contaminació d’una zona concreta, permetent al municipi detectar si les accions preses pels ciutadans han tingut impacte. Una possible aplicació pràctica d’aquest projecte exigiria involucrar l’administració pública per tal que creés un ‘passaport de sostenibilitat’ que mostrés, quantitativament, quina petjada de carboni hi ha associada a cada ciutadà, així com les accions que ha pres per a minimitzar-la.

La proposta és la integració d’un conjunt de dades en una base única que incentivi les persones a prendre un rol actiu en la conservació del planeta. El passaport podria tenir recompenses associades com ara la reducció d’impostos, incentius fiscals, beneficis socials... En definitiva, seria un projecte ambiciós que convertiria els ciutadans en partícips d’un procés de transició ecològica que senzillament no pot esperar. I és que nosaltres no hem d’estar al servei de la tecnologia, com ha passat tradicionalment, sinó que la tecnologia ha de servir per a donar suport als dos pilars fonamentals de la societat actual: millorar la vida de les persones i avançar en l’immens repte de la sostenibilitat.