En un escenari caracteritzat per l'augment de la desconfiança de la ciutadania envers l'àmbit polític i el sector públic en general, sorgeix un consens ampli i incontestable respecte a la imperativa necessitat de reformar i modernitzar l'administració pública. El malestar i l'escepticisme ciutadà no passen desapercebuts atès que, malgrat que la societat en conjunt ha avançat, crescut i evolucionat a un ritme notablement superior al de l'administració, es consolida una sensació de recel generalitzat.

Si no es produeix aquesta adaptació amb la celeritat necessària, estem en camí de continuar observant una dinàmica en què la societat supera àmpliament l'administració pública, deixant-la en un estat d'irrellevància, mentre els ciutadans continuen interrogant-la constantment.

Analitzant amb profunditat les necessitats de transformació, sorgeix com a qüestió fonamental el problema de la burocràcia. La proliferació de tràmits —molts d'ells encara ancorats en l'àmbit analògic— condueix a una notable lentitud i pèrdua de temps que resulta desmotivadora per als ciutadans i les empreses. En aquesta etapa del procés és on la tecnologia emergeix com una eina crítica en la consecució d’una reforma tan peremptòria.

La conjunció de les enormes possibilitats que ofereixen el big data i la seva anàlisi, la intel·ligència artificial i la tecnologia blockchain poden comportar una autèntica revolució en la gestió de dades empresarials i ciutadanes. Aquestes eines no tan sols permeten l'automatització i simplificació dels processos, sinó que també afegeixen un valor substancial en la identificació proactiva de situacions, interessos i oportunitats individuals per a cada persona. Així, l'administració podria prendre la iniciativa d'entrar en contacte amb els ciutadans per informar-los de les oportunitats que es desprenen de l'anàlisi de les seves dades, així com resoldre qualsevol problema de manera anticipada.

“Estònia, coneguda per la seva eficaç administració digital, ha integrat amb èxit el ‘blokchain’ per permetre tràmits ràpids i eficients: des de la gestió de les taxes d'impostos fins a la targeta d'identificació digital que facilita la signatura electrònica”

Per aplicar aquestes tecnologies no ens cal ser pioners, sinó que podem fixar-nos en altres països que ja les estan aplicant amb èxit. Un exemple inspirador prové d'Estònia, coneguda per la seva eficaç administració digital. L'exitosa iniciativa "e-Estonia" ha integrat amb èxit la tecnologia de cadena de blocs per garantir la seguretat de les dades ciutadanes i permetre tràmits ràpids i eficients. La ciutadania estoniana pot accedir i controlar les seves dades de manera segura, privada i fàcil, des de les taxes d'impostos fins a la targeta d'identificació digital que facilita la signatura electrònica de documents.

A Nova Zelanda, s'ha simplificat la interacció amb l'administració, a través del portal en línia RealMe, que permet als ciutadans acreditar-se amb una identitat digital confiable i accedir així a una àmplia gamma de serveis governamentals amb una sola identificació. Aquesta iniciativa ha millorat significativament l'experiència de l'usuari i ha reduït la burocràcia.

Àustria és un altre exemple a tenir en compte, ja que ha utilitzat amb èxit la intel·ligència artificial per automatitzar processos i millorar la comunicació amb els ciutadans. Han implementat assistents virtuals en línia per respondre preguntes freqüents, reduint la càrrega de treball del personal i millorant l'accessibilitat dels serveis públics.

El desafiament que suposa la reforma de l'administració pública és colossal, alhora que apressant i imperatiu. La tecnologia s'erigeix en un element central en aquesta empresa i, sens dubte, pot jugar un paper clau en la seva execució. És el moment d'emprendre aquesta tasca amb determinació i visió de futur.