Des de fa unes quantes dècades, les dones s'han anat incorporant al món laboral i ja és habitual que siguin majoritàries en el món sanitari, educatiu o en tasques administratives. Però les desigualtats laborals entre homes i dones persisteixen. Un exemple molt clar: amb estudis a la mà, alguns indicadors de gènere ratifiquen que per una mateixa posició en algunes empreses les dones cobren un 15 o un 20% menys. És que les dones no tenen les mateixes competències?

Si anem al sector TIC, la situació encara és més dramàtica. En un entorn fortament masculinitzat, les dones han de passar processos de selecció on l'estereotip ideal de treballador és un home i on contractar una programadora, enginyera, tècnica o gestora es contraposa amb els processos usuals de la companyia; i on accedir a un càrrec directiu es converteix en una cursa d'obstacles, per trencar l'anomenat sostre de vidre. Si en el sector TIC les dones estan avançant i van fent-se un lloc, és per la seva tossudesa i determinació, ja que treballar-hi els suposa un sobreesforç, on han de demostrar-ho tot cada dia, estant en el punt de mira, molt més que un noi.

“En el sector TIC les dones estan avançant per la seva tossudesa i determinació, ja que han de demostrar molt més que un noi”

Sortides de la universitat i ben formades, moltes noies joves -"les nenes de l'empresa"- pateixen discriminació en oportunitats laborals per ser joves i atractives, com si la intel·ligència i la competència professional estiguessin renyides amb cuidar la imatge. Per què algunes noies i dones TIC masculinitzen la seva imatge a la feina, amb un look auster, per intentar ser més creïbles i generar més confiança?

Davant de noies i dones competents, que treballen de manera rigorosa i eficient, molts caps/coordinadors/responsables superiors veuen en elles una amenaça per a la seva posició a l'empresa i no les deixen desenvolupar tot el seu potencial, subordinant-les a tasques menys rellevants! I si això ho combinem amb una o dues baixes per maternitat, que les obliga a absentar-se de l'empresa, el desencant va en augment. Quantes dones se senten infravalorades en les seves empreses? Moltes, moltíssimes.

“A partir dels 40, moltes dones acaben abandonant llocs de treball d'alta professionalitat per empreses que les permetin treballar entre iguals”

Davant la mediocritat i el no sentir-se partícips, moltes dones acaben abandonant llocs de treball d'alta professionalitat per intentar treballar d'una altra manera, buscant col·laboracions o empreses que les permetin treballar entre iguals. Això és més habitual a partir dels 40 anys, amb una certa experiència a les seves espatlles i cansades de feines que no compleixen les seves expectatives (ni professionals, ni de sou).

I comença una segona etapa en les seves vides: recerca de feines que els aportin un valor afegit, amb sous dignes; recerca d'empreses més flexibles, més inclusives, més socials i en definitiva, més humanes. Però no abunden les empreses d'aquesta mena, són comptades. I si aquesta etapa no és reeixida, doncs afegim el tercer esglaó.

La darrera opció és l'emprenedoria. Moltes dones tenen un projecte de negoci vinculat a un projecte personal (rara vegada una dona emprèn pensant només en els diners). Els seus projectes tenen impacte social, amb productes o serveis innovadors, socials, sostenibles; i destinats a segments de mercats minoritaris, personalitzats, per no dir en alguns casos, vulnerables...

"Una dona apoderada és un perill per l'hegemonia del sistema familiar patriarcal"

En aquesta etapa emprenedora, la primera amenaça és la mateixa educació rebuda, una motxilla carregada de pors, falta de referents i falta d'autoestima. La segona amenaça és la de l'entorn més pròxim, la família i els amics, que moltes vegades no donen suport ni ajuden a l'apoderament de les dones, dissuadint-les que no es compliquin la vida. Una dona apoderada és un perill per l'hegemonia del sistema familiar patriarcal. I la tercera amenaça és la falta d'assessorament i ajudes per als seus projectes. Hi ha pocs programes d'emprenedoria amb un enfocament igualitari, feminista o transversal. I només cal fer una ullada a les fonts d'informació, com llibres o webs d'emprenedoria on es constata un model de negoci amb referents masculins i basat en termes econòmics. Com volen que una dona emprengui? Les dones no s'hi veuen reflectides.

Les que se'n surten, a cops de perseverança, estan canviant el món i estan creant les empreses del futur. Són pimes, però avançades; són les empreses que haurien volgut trobar de joves; les empreses on les seves filles i també els seus fills podran desenvolupar totes les seves competències professionals i talment les personals. Ens calen més empreses creades per dones, amb lideratge femení, transformacional, divers, inclusiu i sobretot, humà.

Benvingudes les empreses creades o liderades per dones. Benvingudes totes al segle XXI.