La transformació digital està sent, sens dubte, una de les grans protagonistes d'aquests últims anys. La tecnologia no deixa d'avançar i la velocitat a la qual organitzacions i companyies de diferents sectors han adaptat la seva activitat sobre la base de nous formats digitals, és cada vegada major. Amb la pandèmia com a detonant del canvi, aspectes com la connectivitat, la globalització o l'optimització de processos a través de diferents tecnologies han aconseguit consolidar-se com les grans tendències d'aquesta nova era.

Entre moltes altres novetats, la implementació del treball en remot i la deslocalització del talent han resultat en una creixent població de migrants internacionals residents fora del seu país d'origen i en una creixent internacionalització laboral. De fet, segons l'estudi Decoding Global Talent 2021, elaborat per InfoJobs, el 34% dels espanyols veu amb bons ulls la possibilitat de treballar a l'estranger. Un percentatge que augmenta fins al 49% en els menors de 30 anys i fins al 45% en les persones altament qualificades.

L'any passat, tal com indiquen les dades del Padró d'Espanyols Residents a l'Estranger (PERE), el número de persones amb nacionalitat espanyola residents a l'estranger va arribar als 2.654.723, una xifra que suposa un increment de l’1,4% (36.131 persones) respecte del 2020 i que representa el màxim històric des que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va començar la sèrie, l’any 2009.

“A mesura que el món globalitzat continuï creixent en potencial tecnològic, la capacitat i voluntat de la societat de votar des de qualsevol lloc i dispositiu serà cada vegada més important”

En pensar en eleccions, aquests factors treuen a la llum dues certeses. En primer lloc, el creixement de la població de votants residents a l'estranger i de votants que poden trobar-se de viatge durant una elecció ha estat exponencial i es mantindrà constant en els pròxims anys. En segon lloc, amb cada any que passi, aquests votants tindran una major capacitat i expectativa per connectar-se i participar en els seus processos electorals utilitzant la tecnologia. És a dir, a mesura que el món globalitzat continuï creixent en potencial tecnològic, la capacitat i la voluntat de la societat de participar en unes eleccions des de qualsevol lloc i a través de qualsevol dispositiu, serà cada vegada més important.

Encara que existeixen solucions capaces d'adaptar l'activitat del vot a l'auge de la globalització i els nous formats digitals, les opcions per a la participació de votants a distància o des de l'estranger encara es basen en mètodes que requereixen l'ús de paper i desplaçaments. En ambdós casos, processos que acostumen a ser lents i ardus. Vers aquest escenari, el vot per internet destaca com una opció que no només implementa l'ús de les noves tecnologies, sinó que fomenta la democratització d'un procés que encara resulta exclusiu per a aquests col·lectius.

“El vot per internet fomenta la democratització d'un procés que encara resulta exclusiu per als votants a distància”

Impossibilitat per desplaçar-se, vots perduts, incompliment de terminis, o falsificació de vots, són alguns dels obstacles i irregularitats de l'anomenada votació pregada. Segons dades recollides per l'INE després de les últimes eleccions generals celebrades a Espanya el passat 2019, les dificultats i tràmits per realitzar el vot des de l'estranger van provocar una caiguda en la participació d'aquests votants superior al 20% (uns dos milions), passant del 31,88% el 2008, fins a percentatges inferiors al 10%. A més, es calcula que durant el procés es va perdre entre un terç i la meitat dels vots, per irregularitats en els terminis i la documentació. Uns fets que no passen desapercebuts, i que van provocar que a Espanya es plantegés la possibilitat d'acabar amb aquesta mena de gestió. En aquest sentit, implementar un canal segur de votació en línia optimitzaria el tràmit electoral, fent-lo immediat, transparent i sostenible, fet que acabaria generant beneficis a diferents nivells.

Encara que en els últims anys la tecnologia també ha accelerat l'evolució de riscos relacionats amb la ciberseguretat, provocant una certa reticència i falta de confiança en processos telemàtics, els sistemes de votació digital continuen desenvolupant-se per protegir la tecnologia de votació en línia amb els protocols de seguretat, verificabilitat i privacitat més actualitzats i avançats. Unes mesures que inclouen el xifratge d'extrem a extrem, proves formals de verificabilitat i altres opcions digitals que són el resultat directe de la implementació de les tecnologies d'encriptació avançada que actualment estan a la disposició de les companyies gràcies a la recerca.

"Són poques les organitzacions i governs que tenen el coneixement tècnic suficient i la confiança per implementar la votació online en els seus processos electorals"

En definitiva, són poques les organitzacions i governs que tenen el coneixement tècnic suficient i la confiança per implementar la votació online en els seus processos electorals, però en un món hiperconnectat, digitalitzat i cada vegada més globalitzat, aquest tipus de processos, inimaginables al principi, poden convertir-se en una realitat d'un dia per l’altre.