L'ús de la tecnologia a la medicina té com a objectiu millorar el sistema de salut, però i si estem provocant un augment del biaix de sexe i gènere? Una societat justa ha de garantir que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats per assolir el seu ple potencial de salut. Aquesta afirmació sembla redundant, però és un camp en el qual se segueix treballant avui en dia. Existeixen nombroses desigualtats en el món de la salut pel que fa al sexe, però no en som plenament conscients.

Es coneix que, fins al 1990, la recerca clínica a Europa es duia a terme principalment en homes, fet que va permetre l'aprovació de tractaments que no havien sigut testats en una població homogènia. Un clar exemple és el tractament del VIH. Un estudi publicat l'any 2006 explica que aquesta és una malaltia amb una elevada variabilitat en eficàcia, perfils de toxicitat i farmacocinètica (els processos als quals es veu sotmès un fàrmac a través de l'organisme) depenent del sexe. Tot i això, la proporció mitjana entre homes i dones en els assajos clínics registrats pel tractament del VIH entre el 1990 i el 2002 era del 14,43%. A més, només un 6% dels assajos (7 assajos en total) analitzaven les diferències entre sexes, i només un d'ells mencionava aquest aspecte en els resultats.

Existeixen nombrosos fàrmacs amb una problemàtica semblant a l'exemple anterior, a més d'altres procediments clínics que també pateixen les conseqüències de la masculinització de la medicina. Sabent això, podríem pensar que el biaix de sexe en la salut és únicament herència del passat, però aquesta assumpció està lluny de la realitat. Actualment, la tecnologia juga un paper clau en el món de la medicina. Nombrosos aparells mèdics són utilitzats en la pràctica clínica, alguns més complexos que d'altres. Fins i tot, s'han començat a implementar eines com la intel·ligència artificial (IA) en molts d'aquests sistemes. Les noves tecnologies han permès la millora de moltes tècniques, però en altres ocasions han accentuat el biaix de sexe i gènere en el sistema de salut.

"Les noves tecnologies han permès la millora de moltes tècniques, però en altres ocasions han accentuat el biaix de sexe i gènere en el sistema de salut"

Quan ens referim a situacions de biaix de sexe i gènere en la societat difícilment pensem en els dispositius mèdics, però expertes i experts en la matèria han començat a definir alguns conceptes. Achuta Kadambi, enginyer electrònic i informàtic de la University of California Los Angeles (UCLA), defineix que un equip presenta un biaix si el seu funcionament produeix un desavantatge en algun grup demogràfic. Comenta que és important considerar els biaixos presents en els dispositius mèdics i que la manera de fer-ho és entendre el seu origen.

Un biaix pot ser físic quan es refereix a aquells aspectes físics d'un dispositiu que produeixen desigualtats entre grups demogràfics. Katrina Hutchison, una doctora en filosofia de la Macquire University, va publicar un article on s'argumenta el biaix de gènere present en el disseny, la validació, els assajos clínics, les regulacions i l'ús d'implants mèdics. Nombrosos dispositius presenten menor eficàcia i major nombre d'efectes secundaris en dones. Per exemple, l'estructura d'implants de pelvis no s'adapta a l'anatomia de les dones tan bé com ho fa a la dels homes, els implants cardíacs beneficien a les dones en menor percentatge i comporten major nombre de complicacions, i els implants de teixits també han mostrat un rendiment menor en dones. Aquests desavantatges representen les conseqüències de realitzar estudis clínics amb una pobra representació de dones i, a més, sense considerar aspectes les diferències entre individus inherents al sexe.

“Un algoritme augmenta el rendiment quan els dos sexes es representen equitativament en les dades d’entrenament”

Per altra banda, podem definir el biaix computacional. Un exemple de gran importància són els dispositius que incorporen IA. Un estudi se centra en els algoritmes utilitzats per l'anàlisi d'imatges mèdiques, concretament imatges de raigs X utilitzades pel diagnòstic de malalties toràciques. Els autors demostren que una base de dades representativa de la població és essencial pel bon funcionament de l'algoritme. Argumenten que el rendiment d'aquest augmenta de forma significativa quan els dos sexes es representen equitativament en les dades d'entrenament, disminuint el biaix de sexe.

Aquest biaix està sent evidenciat de forma creixent. L'octubre de 2020, la Food and Drug Administration (FDA) i l'empresa Philips van realitzar un comunicat advertint del risc existent respecte a l'augment del biaix de sexe i gènere en els dispositius mèdics que incorporen IA per culpa d'una pobra representació de la població en les bases de dades d'entrenament. A més, al gener d'aquest any (2022), la FDA va publicar el Health of Women Project Strategic Plan liderat pel Center for Devices and Radiological Health (CDRH). Aquest projecte té com a objectiu estandarditzar i regular l'anàlisi de les diferències entre sexes i la implementació d'aquests coneixements en els dispositius mèdics. Però aquest projecte va més enllà, ja que també considera les diferències entre sexe (determinat per les característiques biològiques individuals) i gènere (la construcció social de la persona).

"Caldria assegurar una població representativa de la societat tant en assajos clínics com en els sets de dades d'entrenament per algoritmes"

La societat actual requereix dispositius mèdics justos i equitatius. Sembla que institucions rellevants en el camp, com la FDA, estan actuant per a revertir la situació, però és essencial que tots els autors i creadors de dispositius i algoritmes tinguin accés a aquests coneixements i els apliquin. És complex posar una única solució a un problema causat per un ventall tan ampli de factors. Per començar, caldria assegurar una població representativa de la societat tant en assajos clínics com en els sets de dades d'entrenament per algoritmes. Per potenciar el compliment d'aquests canvis, agències reguladores i revistes científiques haurien de requerir una declaració d'equitat per part dels autors com a condició per a l'aprovació o publicació dels seus estudis. Així, podríem revolucionar la manera de solucionar els problemes mèdics de la societat actual amb un ús just de l'enginyeria.