El projecte de Llei de la Ciència de Catalunya de la Generalitat i l'avantprojecte de modificació de la Llei 14/2011 de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació del govern espanyol han tornat a posar el focus en l'R+D+I. Els debats que han sorgit arran d'aquestes iniciatives, estan condicionats pels efectes d'una pandèmia que ens ha canviat com a individus i com a societat. Una pandèmia que ha demostrat la necessitat d'articular ecosistemes industrials competitius a escala global que garanteixin respostes a reptes tecnològics i socials com els que hem observat els darrers dos anys. La societat és conscient, encara que sigui intuïtivament, que un país pròsper necessita un sistema d'R+D+I sòlid i eficient.
Així doncs, una aposta per una política de ciència i tecnologia de qualitat pot proporcionar condicions favorables perquè la innovació floreixi i la societat pugui gaudir d'aquestes innovacions.

"La pandèmia que ha demostrat la necessitat d'articular ecosistemes industrials competitius a escala global que garanteixin respostes a reptes tecnològics i socials"

Una visió de futur pragmàtica i conscient reconeix el poder de la innovació per obtenir més ocupació, de millor qualitat i un major creixement econòmic, però també per col·locar el benestar de la societat en el centre d'aquest procés tot garantint que el consum respecti els límits del planeta.

Si ens fixem en les xifres d'inversió en recerca, desenvolupament i innovació a escala internacional, prenent com a referència la de grans potències com els EUA, Xina, Corea o el Japó, veiem que aquestes han crescut, de manera significativa al llarg del 2021 i en el que portem de 2022. En contraposició, a casa nostra ens trobem en nivells de 2008, a l'espera de l'arribada dels fons europeus del Next Generation.

Si tenim en compte els actuals nivells d'inversió per al foment de la innovació empresarial i la complexitat en la tramitació, no sembla fàcil que puguem competir amb altres regions i països del món. Els reptes són molts i el futur de la nostra societat depèn de com encarem els anys vinents. En aquest sentit, les iniciatives legislatives relacionades amb l'impuls de l'R+D+I són indispensables per garantir una ciència de qualitat que estigui a l'altura de les exigències del moment. Ara bé, per què un sistema de recerca que s'ha demostrat excel·lent no aconsegueix generar l'impacte esperat? Per què Catalunya no apareix en posicions capdavanteres dels rànquings mundials d'innovació? Com s'hauria de repensar el model i quines eines i instruments s'haurien d'incloure?

"La nova llei oblida l'R+D+I empresarial i és un fet demostrat que no hi ha ecosistema innovador sense mecanismes de cooperació entre els diferents agents"

Tinc la sensació de déjà-vu. Fa 20 anys ja parlàvem de la necessitat de millorar el finançament, de què el problema el trobem en la transferència, de què tenim un sistema excel·lent en impacte científic, de què necessitem més fons per assegurar la qualitat del sistema públic de ciència o de què hem de posar en marxa més consells assessors i de coordinació (consells formats per experts en el sistema de ciència però no sempre en contacte directe amb el món empresarial).

Així doncs, podem dir que la nova Llei de la Ciència és una llei per a la Innovació?

• Una llei que contempli la innovació ha de posar el focus en el mercat. La nova llei oblida l'R+D+I empresarial i és un fet demostrat que no hi ha ecosistema innovador sense mecanismes de cooperació entre els diferents agents.
• L'R+D+I no segueix un procés lineal. La recerca no sempre genera les innovacions com una cascada connectada on el mercat recull els èxits generats aigües amunt. La innovació no espera els resultats de la ciència amb passivitat i resignació. Explora opcions, dreceres i sistemes alternatius. La recerca i la innovació tenen lògiques diferents.
• No hi ha més i millor innovació pel fet que hi hagi més infraestructura de recerca i desenvolupament si aquesta no s'enfoca a la competitivitat del mercat. La innovació busca sempre l'impacte en el mercat i es regeix per èxits d'absorció empresarial.
• Manca una aposta clara cap a la disminució de la burocràcia. La innovació ha de fugir de la burocràcia, necessita agilitat, flexibilitat i experimentació.
• En la mateixa línia, és impossible regular la innovació ex-ante en el 100% de les ocasions. És clau preveure espais de proves i pilots (com els anomenats Sandbox o entorns controlats en què les empreses poden provar i experimentar).
• Per últim, cal millorar el sistema d'incentius fiscals i d'ajuts a la innovació.

"Hem de continuar invertint en R+D pública sense descuidar les inversions en tecnologia i innovació privada"

Fa vint anys que diagnostiquem i recomanem mesures, però no podem receptar sempre les mateixes medicines. És ingenu pensar que només posant el focus en el sistema públic de recerca, la innovació acabarà funcionant com si la relació entre inversió en ciència (i en ciència pública) resultés sempre en avantatges competitius empresarials; no sempre passa i, en tot cas, normalment no al ritme que necessitem per situar-nos com a líders mundials en innovació. Invertir en innovació no ha de suposar perdre ni un euro d'inversió en la recerca per continuar generant una R+D excel·lent. No és un joc de suma zero; hem de continuar invertint en R+D pública sense descuidar les inversions en tecnologia i innovació privada. No deixem passar aquesta oportunitat replicant missatges i errors del passat. No ens ho podem permetre.