Les efemèrides, aquestes dates fixades en el calendari que de forma encertada ens recorden la importància d’interrompre la nostra rutina diària, moltes vegades accelerada pel trepidant ritme dels esdeveniments del nostre entorn social i professional, per parar un moment i reflexionar. A tots els nivells. Especialment, quan es tracta de prendre consciència, individual i col·lectivament, sobre les coses que realment importen, com és la urgent necessitat de protegir els drets dels més joves en el marc de la nova era digital en què ens trobem. I aquest és, precisament, l’objectiu del Dia de la Internet Segura, que promou la xarxa Insafe/Inhope amb el suport de la Comissió Europea i que enguany commemorem el 8 de febrer sota el lema “Junts per una Internet millor”.

Certament, es fa difícil imaginar les nostres vides sense la multitud d’espais online i dispositius hiperconnectats que ens envolten. La quantitat de gadgets que avui utilitzem per relacionar-nos i que formen part de la quotidianitat dels nostres estudis, de la nostra feina o del nostre temps lliure i d’oci, és aclaparadora. Per això, moure’ns i gaudir d’aquests entorns i aplicacions digitals ha de poder-se fer de manera segura i garantint l’ús responsable d'aquests. Sobretot, quan es tracta de preservar els infants dels riscos que comporten la utilització de les xarxes socials i de la Internet de les Coses.

"Si estem en una nova era on la tecnologia té un protagonisme creixent, ens hem d’assegurar que sigui per avançar en igualtat d’oportunitats i en democràcia"

Si, com hem dit, estem efectivament en una nova era on la tecnologia té un protagonisme creixent, ens hem d’assegurar que aquesta sigui per avançar en igualtat d’oportunitats i en democràcia. Dos eixos fonamentals sobre els quals han de pivotar les adaptacions del nostre ordenament jurídic, amb uns nous drets digitals que responguin a les necessitats actuals. De manera principal, garantint l’accessibilitat a la Internet, que ha de venir des del vessant de poder tenir els coneixements i les habilitats necessàries, així com els recursos i les possibilitats econòmiques per evitar que la bretxa digital s’eixampli en detriment dels més vulnerables. I de forma peremptòria, fent possible que els nens i les nenes puguin navegar i utilitzar les xarxes de forma segura.

La privacitat és un altre dels elements que exigeix la major de les atencions per part dels poders públics, les administracions, les empreses, les entitats i associacions, i les famílies. Els menors han d’aprendre, sota la supervisió i protecció d’una persona adulta, que durant l’ús de la Internet projecten una gran quantitat d’informació personal. Sigui de manera conscient o inconscientment, com succeeix, per exemple, amb la geolocalització o amb segons com es tinguin configurats els permisos d’accés de les diferents aplicacions amb les quals s’interactua. Pels infants, saber com gestionar bé i amb responsabilitat la seva privacitat és la millor manera de tenir el control sobre les seves dades, la seva reputació i la seva intimitat. També, és la millor forma de prevenir que siguin víctimes de conductes tan reprovables com són el sexting, el grooming o el ciberassetjament. Sense oblidar tampoc altres riscos, com són els que es deriven de les adiccions digitals, els fraus o les fake news, que tan perniciosos resulten per a tots i totes.

Així mateix, de produir-se aquestes situacions, i precisament per evitar la doble victimització que tan greument pot afectar el seu desenvolupament, els nens i les nenes han de poder comptar amb els suports necessaris. Aquests han de venir dels seus entorns més immediats i propers, com són la seva família i els seus amics, però també de les escoles i dels centres mèdics que, a més d’una dotació de recursos adients, han de tenir una formació especialitzada i amb perspectiva d’infància. El propòsit últim que hem d’abanderar junts per a una Internet segura és, precisament, una protecció integral i una actuació precoç i eficaç davant aquests episodis.

"El propòsit últimper a una Internet segura és una protecció integral i una actuació precoç i eficaç"

No podem oblidar que la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, a part de referir-se a la protecció de les dades personals, també preveu l’obligació de preservar a la Internet els drets i les llibertats que han estat consagrats en la Constitució i en els Tractats i Convenis Internacionals dels quals en forma part Espanya. I de manera específica, la garantia dels drets digitals implica protegir els nens i les nenes en aquests nous entorns, com disposa l’article 84 de la citada llei, procurant que es faci un ús equilibrat i responsable dels dispositius i dels serveis de la societat de la informació i assegurant la dignitat i l’adequat desenvolupament de la personalitat dels menors.

En aquesta línia, la Unió Europea ha presentat recentment una declaració de principis i drets digitals per definir uns estàndards a escala global i orientar, així mateix, a la ciutadania, a les autoritats reguladores i a les empreses, per tal d’assegurar que la transformació tecnològica sigui el més proper i compatible possible amb la dignitat de les persones. I certament, els valors europeus i una perspectiva inspirada en els drets humans i en la infància, juntament amb el compromís de tots i totes en el compliment de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, són els elements que ens han de guiar per garantir que els nens i les nenes puguin gaudir, de forma positiva i inclusiva, d’una Internet segura