El concepte de ciutats intel·ligents ha evolucionat en les últimes dècades i involucra diversos factors: innovació disruptiva, entorns urbans i tecnologia digital. Des dels intents inicials de vincular directament el paradigma de la ciutat intel·ligent a un enfocament impulsat per la tecnologia que considera la integració dels sistemes d'informació amb els processos urbans, l'atenció s'ha desplaçat cap a una visió més integral que se centra en diferents facetes de la sostenibilitat urbana en el seu nucli. En aquest context, la discussió sobre els mètodes més efectius i innovadors per dissenyar projectes que puguin proporcionar serveis públics que satisfacin les necessitats dels ciutadans ha adquirit una gran rellevància. I en aquesta discussió s'ha reconegut que la participació dels ciutadans és un dels principals impulsors per a crear projectes que ajudin a millorar la prestació de serveis públics.

Això va d'acord amb les recomanacions de la Comissió Europea, que té en compte i ressalta la importància d'oferir serveis públics innovadors que tinguin en compte les necessitats dels ciutadans. Aquestes recomanacions es troben en el Pla d'Acció d'Administració Electrònica de la Unió Europea (UE) 2016-2020, bàsicament perquè les iniciatives que es duen a terme a escala europea són múltiples. Molts dels projectes i iniciatives secundades per la UE tenen com a objectiu principal oferir solucions per a les administracions públiques aplicant principis del disseny centrat en l'usuari, on la participació ciutadana és el centre de tot. Utilitzant la capacitat de tecnologies com la realitat augmentada o blockchain, els usuaris cooperen amb les administracions públiques i aconsegueixen coproduir els serveis públics que els convenen com a ciutadans.

"Utilitzant la capacitat de tecnologies com la realitat augmentada o 'blockchain', els usuaris cooperen amb les administracions públiques i aconsegueixen coproduir els serveis públics que els convenen com a ciutadans"

Per tant, la participació dels ciutadans adquireix una importància rellevant per millorar la confiança en les institucions, augmentar la transparència, la rendició de comptes i reforçar la cohesió social. En canviar els mètodes de desenvolupament, manteniment i prestació de serveis i béns públics, es creen mètodes participatius amb pràctiques noves per a la generació i disseny d'idees.

Els enfocaments de disseny participatiu i els processos de codisseny són crucials per involucrar una gran varietat de parts interessades d'una manera significativa i per aplicar marcs més socialment sensibles. A més, després de la crisi de 2008, l'afebliment dels serveis de benestar públic ha establert les bases per al desenvolupament dels béns comuns urbans. Aquests béns comuns urbans representen un marc de solució concret per donar als municipis el potencial de crear noves formes d'explotació del benestar, pràctiques de cocreació i cogestió de serveis públics. De fet, els béns comuns urbans es poden definir com a espais públics o béns en una ciutat (per exemple, zones verdes urbanes, edificis abandonats, etc.) que poden ser gestionats directament pels ciutadans. D'aquesta manera, es poden associar els costos de vida a la ciutat als seus costos d'ús, valor i manteniment en lloc del valor impulsat pel mercat. Alguns exemples de béns comuns urbans són els horts comunitaris, o els espais culturals.

"La tecnologia digital té un impacte significatiu en el canvi de la noció de ciutadania i participació"

El concepte commoning, de l'autora Elinor Ostrom, es refereix a un ecosistema de serveis que implementa noves formes de col·laboració entre servidors públics i ciutadans, i que és facilitat per les tecnologies que promouen i fomenten noves formes d'interaccions i intercanvis socials entre els implicats. Per tant, segueix el principi de coproducció, que es diferencia de la nova lògica de gestió pública. Així el concepte de coproducció ha anat sorgint en la comunitat investigadora com un mecanisme innovador i alternatiu de prestació de serveis públics on els ciutadans s'involucren directament amb els agents de serveis professionals.

La tecnologia digital té un impacte significatiu en el canvi de la noció de ciutadania i participació. La producció i la prestació de serveis públics s'han vist afectades principalment per la digitalització dels serveis públics amb la intenció de l'eficàcia i la transparència. No obstant això, ens queda el dubte de si la tecnologia per si sola podrà arribar a alterar les estructures socials i organitzatives. Les tecnologies que afirmen tenir la capacitat d'alterar els sectors comercials, podrien arribar a alterar també els serveis públics? Si aquest concepte és compatible amb el disseny democràtic i l'enfocament de baix cap amunt, és una qüestió encara per definir.