Museus, IA, educació... Creative Commons repassa el seu 2020 en un nou informe

L’organització per a l’accés obert es marca també els objectius per als propers cinc anys

Categories:

Redacció

Creative Commons presenta en un informe les principals fites aconseguides durant el 2020
Creative Commons presenta en un informe les principals fites aconseguides durant el 2020 | ictQATAR, licensed with CC BY 2.0

L’organització sense ànim de lucre Creative Commons (CC) ha presentat aquest divendres un informe en què repassa les principals fites i iniciatives que va aconseguir durant el 2020. En paraules de la CEO Catherine Stihlerm, la pandèmia de la covid-19 i totes les seves conseqüències han provocat que promoure i facilitar l’accés obert a internet sigui “més important que mai”, i aquesta és la raó per la qual els assoliments aconseguits són “especialment significatius” per a l’organització.

Precisament la pandèmia ha estat un dels focus de l’organització al llarg de 2020. Creative Commons va ajudar a crear i liderar la iniciativa Open COVID Pledge, un compromís global per fer d’ús gratuït tota propietat intel·lectual que pugui ser d’utilitat per posar fi a l’emergència sanitària a la qual s’hi han sumat empreses com Facebook, Amazon, Microsoft, Intel o IBM. De la mateixa manera, CC va unir-se a la Coalició Global de l’Educació impulsada per la UNESCO, una plataforma creada amb el fi de protegir el dret a l’educació durant i després de la pandèmia, posant el focus en la connectivitat, el professorat i la igualtat de gènere.

En matèria d’educació, Creative Commons també ha potenciat iniciatives com la campanya Free the Textbook, que busca que les institucions educatives estatunidenques prioritzin l’ús de llibres de text gratuïts i de lliure accés; o Translate a Story, un moviment global per a traduir textos d’educació primària a totes les llengües disponibles que ajudin als infants a estudiar des de casa.

Alliberament de material i lluita contra la propietat intel·lectual de les IA

La missió de Creative Commons pren dos vessants principals: el desbloqueig i foment de la creativitat i el coneixement de manera global i la col·laboració amb institucions i governs per avançar en matèria d’accés obert. En aquest sentit, una de les fites més remarcables de l’organització ha estat l’Smithsonian Open Access, l’alliberament de més de 2,8 milions d’imatges i dades al domini públic a través de la llicència CC0. Smithsonian és el complex museístic més gran del món, propietari de 19 museus arreu del món i un Zoo Nacional a Washington D.C. (Estats Units).

El copyright és un dels temes que més actuacions provoquen per part de CC, i el 2020 el focus s’ha posat en el contingut generat per Intel·ligències Artificials (IA). L’organització es mostra fermament en contra de protegir les propietats intel·lectuals (PI) generades per IA a través del copyright, tal com plasma el comunicat que van dirigir a l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (WIPO) sobre la matèria. Així mateix, Creative Commons també ha actuat com a consultora en IA i PI per a la Unió Europea i el Regne Unit.

Per a donar eines als seus participants, el desembre van llançar la CC Legal Database, una web que recopila recursos i casos legals que involucrin les eines legals amb què treballa Creative Commons.

Estratègia a cinc anys vista

Amb l’objectiu de seguir potenciant l’activitat de l’organització, Creative Commons ha presentat també la seva estratègia de futur per al proper quinquenni (2021-2025). Catherine Stihler defensa que aquesta planificació emfatitza que no només busquen augmentar quantitativament l’accés obert, sinó que també busquen “fomentar un millor intercanvi de coneixement i cultura”.

L’advocacia, la innovació i la construcció de capacitat són les tres línies d’actuació que marcaran el comportament de Creative Commons. Així mateix, també són tres els objectius nuclears que es marca l’organització per als pròxims cinc anys: remodelar l’ecosistema de l’accés obert a través de la reforma de lleis, polítiques i opinió pública; millorar les infraestructures obertes i transformar les institucions per fer que “el coneixement i el patrimoni cultural siguin el més obertament accessibles possible”.