L’Artemis II s’enlaira amb èxit: la humanitat torna a l’òrbita lunar
La missió de la NASA s’ha enlairat amb èxit des de Florida i obre la porta a trepitjar de nou el satèl·lit 50 anys després
Categories:
Amb 11 minuts de retard sobre l’horari previst, quan eren les 00.35 h a Catalunya, la missió Artemis II s’ha enlairat aquesta nit des de Cap Canaveral, Florida. L'enlairament s'ha produït amb èxit després de superar un parell d'incidències tècniques d'última hora relacionades amb el sistema de terminació de vol del coet SLS (Sistema de Llançament Espacial) i la bateria del sistema d'avortament de la nau Orion. Aquesta missió de deu dies representa el primer viatge tripulat a la Lluna des de l'Apollo 17 l'any 1972.
La tecnologia europea és una peça clau d'aquest viatge històric a través del Mòdul de Servei Europeu (ESM), fabricat per Airbus, que subministra l'energia, l'aigua potable i l'oxigen als quatre astronautes, a més de proporcionar l'impuls per col·locar la nau en l'òrbita lunar. La nau Orion ofereix un volum habitable de 9,34 metres cúbics, gairebé un 60% superior al de les missions Apollo, i incorpora equipament inèdit per millorar la qualitat de vida dels astronautes durant els 1,1 milions de quilòmetres de recorregut, com una màquina d'exercici i un petit espai per cuinar. Durant les primeres hores de vol, la tripulació ja ha hagut de gestionar petites incidències, com una pèrdua temporal de comunicació de 51 minuts i un problema amb el controlador de l'inodor, que han estat resolts ràpidament amb el suport de Houston.
Els dies més crítics són el primer, quan s'enlaira i entra en òrbita; el sisè, quan farà la volta per la cara oculta de la Lluna, i el desè, amb la tornada a la Terra.
Deu dies de proves
L'objectiu principal de l'expedició és validar el bon funcionament dels sistemes amb tripulació a bord, abans de tornar a trepitjar la superfície lunar. Els astronautes —els nord-americans Reid Wiseman, Victor Glover i Christina Koch, i el canadenc Jeremy Hansen— provaran els controls manuals de la nau i realitzaran maniobres de proximitat a la Terra abans de posar rumb cap a la cara oculta de la Lluna. Allà s'allunyaran uns 7.500 quilòmetres per darrere del satèl·lit abans d'iniciar el retorn a la Terra. Està previst que la missió acabi amb un amaratge a l’oceà Pacífic, prop de la costa de San Diego.
Aquesta missió és el resultat d'una col·laboració internacional que ja implica 60 països i diverses agències espacials, i és el pas previ indispensable per a l'Artemis III, prevista per al 2028, que sí que preveu el retorn humà al sòl lunar.