La Unió Europea ha reprès el debat sobre la normativa coneguda com a Chat Control 2.0, sota la presidència de Dinamarca al Consell de la UE. L’objectiu és obligar les plataformes de missatgeria a escanejar els missatges privats dels usuaris per detectar material relacionat amb l’abús sexual infantil a Internet.

Actualment és vigent el Chat Control 1.0, que permet als proveïdors dur a terme aquest tipus de revisions de manera voluntària i que va ser prorrogat fins a l’abril de 2026. La nova proposta, presentada el 2022 i rebutjada el desembre de 2024, busca substituir aquesta norma per un marc obligatori i generalitzat.

El plantejament ha generat divisió entre els estats membres. Països com Espanya, Itàlia o Hongria s’han mostrat favorables, mentre que d’altres, com Alemanya, Polònia o Estònia, han expressat fortes reserves, especialment pel que fa a la possible ruptura del xifrat d’extrem a extrem.

Crítiques de la societat civil i advertiments legals

Plataformes com Xnet han denunciat que el text actual és encara més intrusiu que el del 2022: si abans es plantejava identificar només imatges conegudes, ara s’aposta per un escaneig massiu de tot el contingut compartit. També el Servei Jurídic del Consell i el Tribunal Europeu de Drets Humans han qüestionat la iniciativa, argumentant que vulnera drets fonamentals i erosiona la seguretat del xifrat, que el tribunal considera “una eina crucial per a la confidencialitat de les comunicacions electròniques”.

El Consell de Justícia i Afers Interiors debatrà el futur de Chat Control 2.0 els dies 13 i 14 d’octubre, quan els Estats membres hauran de definir si aquesta regulació continua avançant o si torna a quedar encallada.