Creix el material d’abús sexual infantil autogenerat entre els infants
L’ús de la IA per a la creació de material pornogràfic amb menors es dispara un 92% en un any
Categories:
El contingut d’abús sexual infantil autogenerat s’ha incrementat un 92% en l’últim any, segons l’últim informe de la Internet Watch Foundation (IWF). La investigació ha analitzat 275.652 pàgines durant el 2023, les quals inclouen contingut creat amb algoritmes on apareix només el o la menor. Fent una retrospectiva dels darrers 10 anys, el creixement ha estat del 1.965%, amb 13.343 llocs web el 2013. El 2022 va ser l’any en què les imatges autogenerades van superar les que no han tingut cap mena de manipulació amb tècniques artificials. Les franges d’edat més afectades són la de menors d’entre 11 i 13 anys (96%) i la dels 7 als 10 anys (92%).
Cinc factors que expliquen l'auge d'aquesta mena de material
"El primer dels factors és l’augment de l'accés als dispositius i a internet per part dels menors en edats molt primerenques, principalment a dispositius mòbils", adverteix la professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Irene Montiel. Segons l'INE, el 70,6 % dels menors de 10 a 15 anys tenen el seu propi telèfon intel·ligent, la qual cosa suposa 7,5 punts percentuals més que fa deu anys. Moltes de les imatges autogenerades són mirror pictures: "És a dir, fotos davant el mirall que es fan directament enfocant el mirall en què mostren els seus cossos, normalment nus o amb molt poca roba", explica Montiel.
El segon factor és la falta de supervisió per part dels progenitors i la poca consciència dels menors. "La gran majoria de les vegades no són conscients del perill que això suposa a causa de la normalització que han fet nens, nenes i adolescents d'aquesta mena de conductes, i per tant són aliens a aquest perill", comenta. El tercer dels factors, segons adverteix Montiel, és l'absència de mecanismes de detecció proactiva d'aquesta mena de material per part de les plataformes. Per a l'experta, és a les xarxes socials on més es distribueixen aquest tipus d'imatges, així com en els serveis de missatgeria instantània com Telegram i WhatsApp. Segons Unicef, el 98,5% dels adolescents estan registrats en alguna xarxa social, i 2 de cada 3 compten amb més d'un perfil en una mateixa xarxa, que utilitzen selectivament per a la família i els coneguts o per al grup d'iguals.
En quart lloc, "estaríem davant de la normalització d'aquests comportaments de risc, com són el sexting i la hipersexualització de la infància en general, que ho promou i justifica", explica. El 42% dels adolescents afirma haver rebut missatges de contingut eròtic o sexual a través de les xarxes socials, segons Unicef.
Finalment, un cinquè factor és que aquest tipus d'imatges mouen moltíssims diners. "En els últims anys s'han triplicat els ingressos de les pàgines web en què hi havia aquest tipus de material; en algunes webs de pornografia adulta hi ha camuflats aquests tipus de continguts", adverteix Montiel. Precisament, en aquesta línia, des dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC s’ofereix el Curs de Protecció de la Infància en el que es tracten totes les formes de violència que afecten a nens i nens.
Greus conseqüències i dificultat per oblidar
Que existeixin imatges d'aquest tipus a internet sobre un menor pot tenir greus conseqüències. "Augmenta el risc de ser víctima de violència digital, patir sextorsió o grooming en línia per part d'agressors sexuals que busquen menors per abusar-ne sexualment, o bé digitalment a través de la càmera web o bé quedant en persona i cometent agressions sexuals", detalla Montiel.
La sola existència d'aquestes imatges afecta també a la seva vida en el món fora de línia: "Tenen més risc de patir assetjament escolar per part dels seus companys", explica Montiel. Psicològicament, "l'existència d'aquestes imatges pot generar estrès, ansietat, por, vergonya, aïllament social, problemes amb el son i l'alimentació i fins i tot conductes autolesives, i, en els casos més greus, poden arribar al suïcidi", explica la investigadora. A més, també comporta conviure amb aquestes imatges perennes a causa de la dificultat d'eliminar-ne el rastre. "Això fa que els nens i nenes hagin d'aprendre d'alguna manera a viure amb la idea que aquestes imatges poden reaparèixer en qualsevol moment de les seves vides i que qualsevol persona, els seus pares, els seus avis o fins i tot, quan ells siguin grans, els seus propis fills puguin veure-les, i això és molt difícil de gestionar", conclou.