Investigadors catalans participen en el disseny del primer dispositiu capaç d’activar un fotofàrmac per control remot

L’aparell, de dimensions mil·limètriques, allibera morfina activa en òrgans i teixits afectats pel dolor i no causa efectes secundaris

Categories:

Redacció

Els dispositius incorporen un microled per activar la morfina i disposen d’una miniantena per evitar les barreres físiques existents
Els dispositius incorporen un microled per activar la morfina i disposen d’una miniantena per evitar les barreres físiques existents | UB

Un equip científic amb participació catalana ha impulsat el disseny del primer dispositiu sense fil capaç d’activar un fotofàrmac –compostos químics inactius fins que reaccionen a la llum d’una longitud d’ona concreta– per control remot i fer que tingui un efecte terapèutic en òrgans concrets. En l’estudi, s’han avaluat els efectes de la nova tecnologia en el tractament del dolor mitjançant l’ús de la morfina fotoàbil, que promou l’alliberament de la morfina activa en òrgans i teixits afectats pel dolor sense causar efectes secundaris.

Aquest petit aparell presenta un efecte analgèsic similar a la morfina administrada per via sistèmica, però evita els efectes adversos com el restrenyiment, la dependència o l’addicció. Les proves s’han dut a terme amb models animals amb dispositius de dimensions mil·limètriques que incorporen un microled com a font de llum per activar la morfina i induir els efectes analgèsics de manera programable i només a la regió afectada. Per altra banda, disposa d’una miniantena que rep energia i usa la tecnologia NFC per encendre el microled en qüestió, superant així les barreres físiques.

El tractament, a part de lluitar contra el dolor, també pot aplicar-se en diverses patologies, com en malalties cròniques que requereixen actuació farmacològica molt precisa o que impliquen riscos associats a efectes adversos. L’epilèpsia, les malalties neurodegeneratives o trastorns psiquiàtrics són alguns dels casos d’ús que els investigadors preveuen de cara a un futur.

Aquesta innovació s’ha publicat a la revista Biosensors and Bioelectronics i ha tingut com a principals autors Francisco Criuela, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Neurociències (UBneuro) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i els experts John Rogers, de la Northwestern University (Estats Units), Amadeu Llebaria, de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), i Jordi Hernando, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Etiquetes