El 93% dels espanyols reclama regulació i transparència a la intel·ligència artificial

La població veu més efectes negatius que positius d’aquesta tecnologia en el món laboral i artístic, però confia que pot aportar avenços en la salut, la medicina i la indústria

Categories:

Redacció

Gairebé el 77% dels enquestats pel CIS creuen que s'hauria de prohibir la recopilació de dades personals amb el fi de vendre-les a tercers
Gairebé el 77% dels enquestats pel CIS creuen que s'hauria de prohibir la recopilació de dades personals amb el fi de vendre-les a tercers | Matheus Bertelli (Pexels)

La intel·ligència artificial és cada vegada més reconeguda per la societat, fet que amplia les valoracions que es fan al seu voltant. La darrera entitat a parar-hi atenció ha estat el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del ministeri de Presidència, que ha dut a terme una enquesta a la població espanyola per conèixer quina opinió es té sobre aquesta tecnologia. Els resultats assenyalen que la ciutadania de l’Estat es mostra molt alineada amb les normatives que s’han impulsat en el conjunt d’Europa: un 92,7% dels participants està “molt o bastant d’acord” amb la idea que les empreses i organitzacions han d’informar quan fan servir IA en comptes d’éssers humans, mentre que un 93,4% contesta el mateix quan se’ls pregunta si la programació i l’entrenament de models generatius han de ser regulats.

La percepció que la població té sobre els beneficis i perjudicis de la intel·ligència artificial varia en funció del camp de què es parla. Així, el 56,2% es considera que l’efecte de la tecnologia pot ser més negatiu que positiu en el mercat laboral, i un 49,2% també creu que la IA és una mala notícia per al món de la creació i de l’art.  En canvi, la valoració dels algoritmes és més positiva quan es parla sobre el món de la salut o sobre el sector industrial, pels quals un 66% i un 63,2%, respectivament, creu que pot aportar més beneficis que perjudicis.

Des d’un punt de vista més social, el 53,4% creu que la IA pot ser negativa en la cultura, els valors i les formes de vida de la societat. Aquesta percepció s’intensifica entre les persones que es consideren coneixedors d’aquesta tecnologia: un 86,9% es mostra “molt o bastant d’acord” amb la idea que la intel·ligència artificial es pot fer servir per difondre informació falsa, un 80,6% creu que pot facilitar cometre delictes i actes il·legals i un 72,2% afirma que pot provocar més desigualtat global.

Preocupació amb la protecció de dades

Un dels àmbits en què l’enquesta aprofundeix més és en la relació de la intel·ligència artificial amb les dades personals i els negocis que es puguin fer amb elles. En aquest sentit, el 93,7% considera que la privacitat de la informació personal a internet és “molt important”, i a un 77% li preocupa “molt o bastant” que les seves dades siguin emprades per empreses privades, una preocupació que cau fins al 59,2% si el propietari de les dades és una administració pública. Quant als usos d’aquestes dades, el 89,6% creu que es fan servir per enviar-los ofertes comercials i el 89,7% que les seves dades poden ser utilitzades sense el seu consentiment.

En aquesta línia, l’opinió de la població tendeix cap a una legislació forta contra el comerç amb informació personal. Un 76,8% dels enquestats optaria per prohibir la recopilació de dades privades per a la seva venda a tercers, i un 75,8% creu que les actuals polítiques de privacitat i la informació a internet sobre tractament de dades són “clares i senzilles”. Pel que fa a la responsabilitat de protegir aquesta informació personal, el 41,8% la trasllada als governs, mentre que el 32,1% creu que haurien de ser-ho les empreses.