La intel·ligència artificial ho ha posat tot cap per avall. Hi ha curiositat, il·lusions i projeccions sobre tot l’impacte beneficiós que pot tenir, però també pors. Segons l’informe Future of Jobs Report 2025 del Fòrum Econòmic Mundial, la tecnologia desplaçarà 92 milions de feines el 2030. Però per rebaixar l’alerta, també destaca que se’n crearan 170 milions de noves. Però aquest canvi no s’ha de veure com únicament tecnològic, sinó que té una pota social i cultural que ha de permetre la integració de disciplines i mirades diverses, des de la integració de més dones a l’àmbit fins a la vertebració d’equips amb ètnies i procedències diferents. Aquesta ha estat la principal conclusió d’una jornada impulsada pel Cercle Tecnològic que ha donat veu a cinc dones expertes en IA per reflexionar al voltant de la revolució que ja està generant.

Les empreses ja han començat a emprendre accions davant el nou paradigma que s’obre i s’han creat propostes com una oficina d’IA, present ja a l’equip de NTT Data. Segons la directora del Servei d’Aplicacions, Conchi Abasolo, la iniciativa ha revertit ja en “formar personal i canviar la cultura d’equip, definir l’oferta de valor per al client amb serveis nous, canviar el mode productiu i oferir més qualitat”. “Hi ha molts processos interns que s’han de canviar i estem aprofitant la IA per transformar-nos i alliberar-nos d’algunes coses”, ha afegit.

I és que els models algorítmics han permès reduir el temps de treball la majoria de les posicions. Per això, la directora de solucions d’IA a Seidor, Rosalba Llorens, ha volgut remarcar que les feines que fins ara es feien en vuit hores, es podran enllestir en menys temps: “Les companyies estan guanyant eficiència, agilitat o reducció de costos, però al mateix temps en línia de negoci”. Tot això ja ha fet que els professionals pugui dedicar més temps a tasques de més valor en què les màquines no poden aportar la mateixa visió que un humà, però també ha provocat un canvi general en departaments que no són purament tecnològics com el financer, l’administratiu o el de gestió de talent.

No hi haurà avenç sense diversitat

Una de les potes vinculades a la IA és la destrucció de llocs de feina. El sector reconeix que hi haurà un canvi en les dinàmiques actuals de treball, amb la creació de projectes diversos, però sempre integrats per perfils tecnològics centrats en el back-end i el front-end. Ara els algoritmes més complexos han aportat una variable que ho pot canviar tot: la necessitat d’involucrar perfils que no són purament STEAM. “Necessites que l’equip estigui equilibrat i això fa que calgui una mentalitat diferent de la de l’enginyeria, que és la que tenim ara totes les empreses tecnològiques”, ha apuntat Llorens. Malgrat que no s’atreveix a vaticinar quins professionals de les àrees de les ciències socials o les humanitats seran una part més d’aquests equips, sí que ha afirmat que caldrà integrar mirades diferents: “La IA ho canvia tot molt de pressa i no es poden fer prediccions. Potser d’aquí a un any necessitarem coses diferents, però sí que sé que em prepararé per tenir accés a tot el mercat i captar el talent que necessitaré en els pròxims mesos”.

Llorens: “Necessites que l’equip estigui equilibrat i això fa que calgui una mentalitat diferent de la de l’enginyeria, que és la que tenim ara totes les empreses tecnològiques”

Aquesta situació la comparteixen les representants de NTTData i Capgemini. Aquestes dues companyies són dos exemples d’entorns que han integrat professionals juristes, de la filosofia i de les àrees de negoci a les reunions on, fins ara, els participants eren tècnics. El motiu no és cap altre que introduir la mirada d’especialitats que fins ara eren alienes a una dinàmica de treball que ara amb la IA necessita mirar més enllà del codi per pensar en l’impacte.

Però més enllà de la diversitat en termes disciplinaris, una clara necessitat és la incorporació de les dones. “La presència femenina és molt petita en el sector i fa anys que hi treballem, però en l’àmbit de la IA, és una mica més gran”, ha revelat la directora sènior, Corin Navarré. El motiu el situa precisament en el fet que la IA ha donat visibilitat a la importància d’unir àrees de coneixements diferents, i ha reclamat que empreses i sistema educatiu esmercin esforços a mostrar a l’educació obligatòria i a les universitats que els algoritmes han obert una allau d’oportunitats per a qualsevol entorn.

La cap d’experiència observable de Dynatrace, Gala Dvoretskaya, també comparteix aquesta visió. “Un dissenyador pot estar analitzant dades per crear codi, un enginyer que està fent UX també pot treballar amb dades. Les oportunitats estan obertes a més perfils que no són només tecnològics”, ha afirmat.

Posar límits per frenar els riscos

La legislació també ha entrat els darrers mesos en l’equació que decantarà l’evolució de la intel·ligència artificial. La proposta té partidaris i detractors, però també professionals que prefereixen mantenir-se un espai de grisos. “La legislació és necessària, però ha de ser clara i concisa, que és un dels problemes que tenim avui”, ha apuntat Llorens, “aquí tenim una legislació, però d’Europa no n’hi ha; i si endureixes la llei, marxarà la innovació, però si la fas tova, pot tenir un impacte negatiu”. Però més enllà del mateix marc regulador, la representant de Seidor també ha remarcat que calen codis ètics dins de les empreses tecnològiques per fer un treball previ per avaluar l’impacte que la tecnologia que desenvolupen té en la societat.

Navarré: “Tenir una llei o un codi és com fer una intervenció quirúrgica on encara hi ha problemes. La clau es troba en corregir el que hi ha a fora perquè no penetri en la IA”

De la mà dels codis ètics també ha d’anar una presa de consciència social. Així ho ha assenyalat Abasolo, qui ha recordat que la IA és una tecnologia plenament democratitzada al món, però en un món on “hi ha biaixos diferents en països diferents”. “Tenir una llei o un codi és com fer una intervenció quirúrgica on encara hi ha problemes. La clau es troba en corregir el que hi ha a fora perquè no penetri en la IA”, ha conclòs.

Malgrat que totes les peces són necessàries per completar el puzle, i que existeixen un nombre elevat de crítiques cap a la combinació d’un marc jurídic a escala europea i codis interns a escala empresarial, la tècnica jurista de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya Arlet Brufau i Centelles, que ha moderat la sessió, ha recordat que tot aquest entorn és el que dona “confiança i seguretat a desenvolupadors de tecnologia, als investigadors i a la societat, perquè no tothom ha de ser com es desenvolupa un sistema d’IA”. En aquest sentit, ha subratllat la importància d’incidir en les etapes educatives més primerenques per difondre les possibilitats que obre el progrés tecnològic alhora que es fa èmfasi en la importància d’un comportament ètic i alineat amb el benestar i el respecte del conjunt de la ciutadania.

Brufau i Centelles: “Aquest reglament no regula tota la IA, només les categories de risc associades als sistemes. Potser ja està bé com estem, perquè aquestes qüestions s’han de poder regular amb els drets fonamentals”

Davant aquest context, la jurista ha celebrat que hi hagi una legislació que posi fronteres al desplegament de la IA per garantir un seguiment i una traçabilitat que atorguin transparència al procés per conèixer el tractament de les dades i l’entrenament dels models, però també ha recordat que ja existeix un mar normatiu per defensar els drets fonamentals: “Aquest reglament no regula tota la IA, només les categories de risc associades als sistemes. Potser ja està bé com estem, perquè aquestes qüestions s’han de poder regular amb els drets fonamentals”. I ha apel·lat a la Convenció Europea dels Drets Humans o al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, entre altres. “Tenim una regulació en drets que poden col·lidir amb els sistemes d’IA, recuperem-los per abordar-ho”, ha reblat.