D’ençà que HP s’instal·lés a Catalunya l’any 1985, la presència de hubs tecnològics a Catalunya ha anat augmentant progressivament. El que inicialment era un increment relaxat, va començar a disparar-se a partir del 2017, fins al punt d’assolir un “creixement exponencial” que ha tancat el 2024 amb 160 delegacions internacionals. Així ho acredita la tercera edició del Tech Hubs Overview, l’informe elaborat per la fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que estudia l’impacte que aquestes seus de desenvolupament tecnològic tenen al país. Una xifra que suposa un creixement del 9% respecte al 2023 i que, segons la secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, Maria Galindo, “referma que Catalunya té moltes coses a dir en aquest nou ordre mundial que s’està conjurant”.

L’estudi entén per hub tecnològic internacional aquelles instal·lacions amb inversió estrangera directa que treballin en alguna fase de la cadena de producció de la indústria tecnològica, excloent la fase de vendes, i que operin per un àmbit geogràfic superior a l’estat espanyol. Sota aquesta definició, els 160 hubs identificats generen conjuntament un impacte econòmic de 2.879 milions d’euros, un 11,4% més que el 2023, i ocupen un total de 34.869 persones, un 22% més que l’any anterior. La mida mitjana d'aquests hubs és de 235 treballadors per entitat, un creixement important respecte al 2023 (207) i al 2022 (168). “La consolidació d’aquest fenomen, que vam començar a mesura fa dos anys i mig, reafirma el posicionament de Barcelona i Catalunya com a seu d’atracció de talent internacional i d’inversions internacionals”, ha valorat el director executiu de la MWCapital, Francesc Fajula.

El desenvolupament de solucions IT i els videojocs són els sectors amb més 'hubs' a Catalunya, mentre que els que concentren plantilles més grans són els de sistemes industrials i els de salut

D’entre tots els centres d’innovació internacionals, el desenvolupament de solucions IT és el sector amb més presència, amb un 23% del total, seguit en segona posició pel sector dels videojocs amb un 14%, que en la primera edició ocupaven la primera plaça amb un 32%. Aquesta davallada respon, segons el director de Talent Digital de la MWCapital Jordi Arrufí, a dues raons: la concentració de la indústria a base de compres i fusions i el creixement de la resta de sectors. Pel que respecta a la mida d’aquests hubs, els especialitzats en sistemes industrials són els que més ocupació tenen de mitjana, més que doblant la mitjana global amb 475 persones per entitat. L’altre sector amb una mida destacable és el de la salut, amb una mitjana de 383 treballadors per hub.

Quant a les tecnologies emprades, Arrufí ha remarcat que els hubs de Catalunya “ja no són simples fàbriques de programari, sinó que competeixen per alt valor afegit”. D’acord amb l’informe, el 70% de les empreses desenvolupa alguna classe de tecnologia catalogada com a deep tech, amb la intel·ligència artificial com a gran protagonista, ja que suposa el 80% de les empreses que treballen amb tecnologies profundes (més de la meitat del total de 160 hubs). A molta més distància, la blockchain, la robòtica, els semiconductors, la biotecnologia i el new space són les altres indústries innovadores en què s’especialitzen.

7 de cada 10 'hubs' internacionals de Catalunya treballen amb tecnologies profundes, majoritàriament amb intel·ligència artificial, però també amb 'blockchain', robòtica o semiconductors

L’informe també para atenció als 13 nous hubs que s’han instal·lat a Catalunya durant el 2024, que són els de B. Braun, Bespoke Pixel, Coovally, DataXStream, Delfos Energy, IAG, IFCO, KION Group, Revolut, Sony AI, Stenn, Wanhua Chemical Group i Elring Klinger. Conjuntament, les delegacions catalanes d’aquestes empreses han generat 299 nous llocs de treball i una facturació de 21,8 milions d’euros, amb la perspectiva de triplicar totes dues xifres d’aquí al 2028. El desenvolupament informàtic i la mobilitat són els sectors més abundants entre aquesta selecció, seguits pels serveis financers.

Concentració a Barcelona amb competència europea

Des d’una perspectiva geogràfica, la ciutat de Barcelona concentra el 76% del total de hubs tecnològics internacionals del país, dins de la qual el 22@ agrupa el 46%. “Si mirem al segle passat, Barcelona tenia quatre motors principals: el Consorci de la Zona Franca, el Port, l’Aeroport i la Fira de Barcelona. Avui, el principal motor d’aquesta ciutat és el coneixement”, ha assegurat el quart tinent d'alcaldia d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls. L’Àrea Metropolitana de Barcelona representa un 19% addicional, amb Sant Cugat del Vallès, Cornellà de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat com a principals destinacions, i només un 5% s’ubiquen en altres localitzacions de Catalunya.

De fet, a escala internacional Barcelona s’ha posicionat com un destí especialment valorat que competeix principalment amb Madrid (21%), Lisboa (16%), Londres (16%), París (12%) i Varsòvia (11%). La principal raó que explica l’interès de les empreses internacionals en Catalunya és l’accés a talent qualificat, tant al que genera el mateix país a través de les universitats, com la capacitat d’atreure’n de l’estranger. En segona posició, se situa la presència prèvia de l’empresa matriu al territori, que motiva la decisió d’ampliar les instal·lacions o d’implantar un nou hub digital. De manera més minoritària, altres motius al·legats per les empreses són la qualitat de vida i capacitat de retenció del talent, les infraestructures tecnològiques i de connectivitat de què disposa el Principat o els costos operatius.

Madrid, Lisboa, Londres, París i Varsòvia són les principals ciutats amb què competeix Barcelona a l'hora d'atraure 'hubs' internacionals que busquen establir-se a Europa

Finalment, respecte als països d’origen que més delegacions han obert a Catalunya, els Estats Units continuen liderant la classificació amb un 24% del total, seguits per Alemanya (16%), França (12%) i el Regne Unit (9%), país que ha incrementat significativament l’aposta pel territori en els darrers cinc anys.