Una de cada dues dones no confia en les seves habilitats i capacitats digitals. Segons l’Enquesta Escletxes Digitals a Espanya elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, en una situació d’igualtat en termes de coneixements tecnològics, el 52,3% de la població femenina té una baixa autoconfiança, una xifra molt superior al 38,7% registrat entre els homes. L’interès per l’entorn tecnològic és també superior en el cas dels homes amb un 67,3% davant el 52,1% de les dones que s’informen i presenten interès per aprendre’n. Tal com assenyala l’estudi, aquesta actitud influencia directament la resposta que es dona sobre la percepció en termes de capacitació digital: com més gran és l’interès, més confiança es té sobre un mateix.

Així mateix, les dones consideren majoritàriament (80%) que les seves competències TIC són de nivell bàsic o intermedi, molt per sobre de la percepció que tenen els homes (64%). En canvi, un 7,4% de la població masculina considera que té coneixements altament especialitzats, el triple que en el cas de la ciutadania femenina (2,4%). En termes generals, la societat espanyola creu que té un nivell baix.

Les diferències entre gèneres també estan presents en la imatge que es té respecte de l’autonomia digital. Un 50,6% de les dones afirma que és baixa, mentre que un 50,6% dels homes assenyala que és alta. També elles necessiten més ajuda per utilitzar de forma adequada les aplicacions tecnològiques: un 52,7% enfront del 38,4%.

Com més gran és l’interès per l’entorn digital, més elevada és l’autoconfiança en les habilitats i capacitats pròpies

Tots aquests valors varien si es té en compte l’edat. El nivell d’autoconfiança digital creix entre les persones joves i disminueix a mesura que els anys augmenten, sobretot en el col·lectiu de més de 75 anys. També s’ha registrat més confiança entre la població ocupada o que estudia en comparació amb les persones aturades. Tanmateix, en totes les classificacions la percepció positiva és més elevada entre els homes.

Usos i relacions

La creixent digitalització de l’administració pública ha obligat la ciutadania a aprendre a emprar plataformes, aplicacions i altres recursos tecnològics per accedir a serveis bàsics com la salut. L’enquesta conclou que un 20% de la població espanyola necessita ajuda per emprar aquests nous canals, i destaquen la complexitat dels tràmits (60,6%) i la falta de competències digitals (27%) com els principals problemes. El 93,1% de les dones i el 85,8% dels homes afirma que rep suport per mantenir la relació amb els serveis essencials. Les dones són les usuàries principals d’espais destinats a les cures, com poden ser portals vinculats als serveis sanitaris o grups de WhatsApp per mantenir el contacte amb la comunitat. Aquesta realitat confirma que l’ecosistema digital perpetua els estereotips de gènere, afirmen a l’estudi.

L’informe també destaca diferències entre la població masculina i la femenina en la possessió de mitjans d’identificació digital com ho són els certificats digitals o el Cl@ve Pin. El 82,6% dels homes en tenen, davant el 76,2% de les dones que així ho asseguren. El pagament de tributs (68,2%), consultes de salut (79,6%), justícia (48,3%) i feina (42,6%) són els principals usos que es fan dels serveis públics i privats digitals per al gran públic.

Les dones són les principals usuàries de serveis digitals vinculats a les cures, fet que ratifica com es perpetuen els estereotips de gènere a les xarxes

Emprar la xarxa i les eines tecnològiques també comporten riscos. L’ús problemàtic d’internet (UPI) és més prevalent entre els joves d’entre 18 i 29 anys (34%) i entre les persones amb més inclusió digital (22,4%), dos col·lectius plenament immersos i exposats als canals digitals. L’estudi denuncia que això és el resultat de l’estructura que presenten les plataformes i xarxes socials, les quals afecten negativament el benestar digital de les persones.

Aquest context també presenta desigualtats entre els homes i les dones. Elles tendeixen a relacionar el benestar digital com l’absència de violències digitals, de manera que passen per alt comportaments que també tenen una afectació negativa, i s’enfronten a una baixa representació en comparació amb el públic masculí.

Un enfocament més divers

Les conclusions de l'estudi subratllen la importància de l'enfocament interseccional i de gènere, que abordin no només l'accés a les tecnologies, sinó també el desenvolupament de competències i la participació igualitària en l'entorn digital. Proporcionar un diagnòstic objectiu és fonamental per al desenvolupament de polítiques públiques efectives que redueixin les desigualtats digitals, promoguin la inclusió digital i garanteixin oportunitats equitatives.