El manga té una llarga tradició a Catalunya, com demostren els 30 anys que enguany celebra la principal trobada estatal d’aquesta afició, el Manga Barcelona, el creixement constant del qual demostra que l’afició “ha deixat de ser un interès de nínxol per formar part ja del mainstream cultural”, segons la directora del saló, Meritxell Puig. Una especialització regional del còmic que ha travessat fronteres, ha influït autors d’arreu del món i ja representa un percentatge important de les vendes del mitjà a l’estat espanyol. També, una disciplina artística que ha interactuat des dels seus inicis amb la ciència-ficció i la tecnologia, com ens demostren personatges tan coneguts a casa nostra com Doraemon o Mazinger Z. Aquesta tendència continua ben viva, fins al punt que a les recomanacions de l’any passat podem sumar-hi una nova mitja dotzena de mangues editats a l’estat espanyol i que es podran trobar al Manga Barcelona entre la multitud de novetats d’aquestes dates.

Eden - It’s and endless world!

Després d’anys descatalogat, l’editorial Panini va recuperar l’any passat un dels grans clàssics del còmic japonès de ciència-ficció, Eden - It’s and endless world!. L’obra de Hiroki Endō, que es va començar a publicar al Japó el 1997, s’inspira en referents com Ghost in the Shell per presentar-nos un món ambientat en el segle XXII en què una pandèmia d’un virus capaç d’endurir la pell dels humans acaba amb el 15% de la població mundial. El manga segueix la vida d’Elijah Ballard, fill d’un cap de la màfia de la droga de Sud-amèrica, mentre intenta rescatar la seva germana, segrestada anys enrere. En el seu trajecte acabarà interactuant amb cíborgs, pirates informàtics, mercenaris i tota mena de persones que formen part dels bàndols més malparats de les guerres, els conflictes armats i la discriminació social. Disponible en castellà en una sèrie tancada de nou volums dobles, Eden - It’s and endless world! ens trasllada a una societat on la tecnologia (militar, informàtica i genètica) és una més de les armes que els estrats poderosos fan servir per exercir el seu domini.

Heavenly Delusion

Heavenly Delusion ens presenta dos fils narratius diferenciats. Per una banda, la història de la Tokio, la Mimihime, el Kona i companyia, un grup de nens que viuen aïllats del món exterior en un internat d’alt nivell tecnològic, on estudien, creixen i socialitzen sota l’atenta mirada de tutors i professors, alguns d’ells, robots. Per l’altra, el viatge de Maru i Kiruko, dos joves que sobreviuen en un Japó en ruïnes, plagat de bèsties d’alt perill, mentre cerquen un lloc anomenat Edèn. Amb aquesta dualitat, l’intrigant obra de Masakazu Ishiguro es permet imaginar un futur postapocalíptic on l’electricitat i la tecnologia bàsica s’han convertit en privilegis, al mateix temps que s’exploren els límits ètics i morals de disciplines científiques controvertides com la clonació genètica. La sèrie, encara oberta al Japó, és publicada en castellà per Norma Cómics i té nou volums disponibles en data de publicació d’aquest article. A més, el 2023 va comptar amb una lloada adaptació animada per part de Production I.G. que es troba disponible a Disney+.

Los confines de la oscuridad - Misión en el apocalipsis

El món postapocalíptic de Los confines de la oscuridad - Misión en el apocalipsis no és d’aquells on la societat que ha sobreviscut s’esforça per recuperar-se o retorna a un nivell tecnològic anterior. Aquí, directament, ja no hi queda res. Només una humanoide artificial de cabells blancs, la Saya, que té la missió de recuperar els cossos dels difunts de l’epidèmia que va acabar amb el món, incinerar-los i, en el cas de trobar algun supervivent, protegir-lo com a màxima prioritat. En aquests innumerables trajectes, la Saya es trobarà amb romanents de l’antiga societat: un cinèfil que, ja malalt, transfereix la seva consciència a un robot per poder continuar veient pel·lícules; una androide criada que, amb la mort de l’amo, no troba més raons per existir… Contactes excepcionals en una ciutat aturada en el temps que provocaran tota mena de preguntes i sentiments a la Saya, que més enllà de la seva immortalitat, pensa i pateix com qualsevol altre humà. L’obra de Haruo Imawune continua oberta al Japó i és editada en castellà per ECC, amb dos volums publicats a data actual.

Mega Man Megamix

Mega Man és una de les grans icones clàssiques del videojoc japonès i de la representació pop dels robots, fins al punt que ha aconseguit fer el salt a tota mena de mitjans. A Catalunya ens va arribar la sèrie animada Megaman, el ciberguerrer, de la qual el K3 en va emetre dues temporades el 2006. En format manga, l’editorial pradenca Ooso Comics va editar el 2023 en català i castellà Mega Man Megamix, una obra de dos volums escrita i dibuixada per Hitoshi Ariga i supervisada per Capcom, autors i propietaris de la franquícia. El còmic és una adaptació lliure de la història dels sis primers videojocs publicats per NES, trames ampliades que donen protagonisme als dissenys dels robots aliats i enemics. Un títol fortament ambientat en l’Astro Boy d’Osamu Tezuka que aprofita les pàgines finals per relatar la història real del desenvolupament dels primers jocs, explicant com ho van viure els seus creadors i les dificultats i sorpreses amb què es van trobar.

Planeta

Una vida tranquil·la i relaxada en una cabana enmig del bosc, dedicant-se a la ceràmica i a passejar la gossa. Un dia a dia monòton, fred i aïllat en una esfera d’oxigen a la superfície d’un planeta exterior, però en companyia de la seva parella, l’Ane. Aquestes són les dues vides, la que viu de dia i la que somnia de nit, de la Valentina, la protagonista de Planeta, el còmic autoconclusiu de l’alacantina Ana Oncina publicat en castellà sota el segell Planeta Manga de Planeta Cómic. Alternant entre les dues realitats que experimenta la protagonista, cadascuna representada amb una paleta de colors diferent, l’autora contraposa la vida en entorns rurals del món actual amb una ambientació futurista, ja que malgrat l’aïllament, la Valentina i l’Ane disposen d’unes ulleres de realitat virtual que els permeten experimentar un realista metavers on fer tota mena d’activitats entre elles i amb les seves amistats. Però fins a quin punt aquestes interaccions són sinceres i reals? Poden els mons digitals oferir el mateix grau de proximitat que una quedada en un bar? Oncina reflexiona sobre la salut mental i les relacions afectives en una història que no deixa de fer-nos dubtar fins que arribem al seu final.

Shangri-la Frontier

Si durant molts anys els còmics i l’animació van servir d’inspiració estètica i narrativa pels videojocs nipons, ja fa temps que el camí també és de tornada, especialment quan parlem de videojocs de rol. Són múltiples els mangues que prenen aquest escenari com a punt de partida per a les seves històries, i un dels que s’ha acostat amb més destresa al fenomen dels jocs de rol multijugador massius (MMO RPG) és Shangri-la Frontier, escrita per Katarina i dibuixada per Ryōsuke Fuji. El protagonista del còmic és en Rakurō Hizutome, un jove obsessionat amb els “videojocs brossa” antics que entra per primera vegada al videojoc més popular del moment, Shangri-la Frontier, un títol de realitat virtual en línia amb un món de fantasia enorme que destaca per la seva complexitat i realisme. Amb l’experiència acumulada d’explotar títols plagats d’errors, en Rakurō es posa com a objectiu de trobar i aprofitar les vulnerabilitats del videojoc de què tothom parlar i, a poc a poc, comença a fer-se un nom dins de la comunitat de jugadors per la seva extravagància. Es tracta d’una obra que denota el seu coneixement del mitjà que adapta, especialment en les dinàmiques que es donen entre jugadors en entorns en línia i els límits tècnics dels videojocs. El còmic és editat en castellà per Norma Cómics, amb vuit volums publicats fins a la data, i l’any passat va estrenar la seva adaptació animada per l’estudi C2C, amb una primera temporada de 25 capítols i una segona actualment en emissió, que es poden veure a Crunchyroll.