Prime Video i Netflix per gaudir de sèries i pel·lícules; Google per fer cerques; Drive o Dropbox per desar documents... totes elles ja són eines que s’han consolidat a les llars. I també s’han establert amb programari professional a les empreses, fet que demostra que els serveis digitals són, indiscutiblement, fonamentals en el dia a dia. Però tot això ha d’anar acompanyat d’una transformació social i econòmica sostenible, que tingui en compte l’impacte ambiental que genera la tecnologia i l’escletxa entre col·lectius per falta d’accés o de coneixement. El sector TIC ho sap i ha posat fil a l’agulla per frenar qualsevol efecte negatiu.

Un dels elements en discòrdia és la ciència de dades. L’allau d’informació que recorre la xarxa i que utilitzen les empreses per oferir els seus serveis d’emmagatzematge, i es rep i s’envia, des de servidors ubicats en infraestructures conegudes com a centres de dades. Aquestes instal·lacions consumeixen electricitat i aigua, per al seu funcionament i per a la refrigeració del maquinari. Són una versió a l’engròs del que, fa dues dècades, eren petites habitacions a les oficines de les companyies on es podien veure torres amb servidors un a sobre de l’altre.

Segons un estudi elaborat per Data Center World i Spain DC, els data centers son responsables del 3% del consum mundial d’electricitat, i s’espera que la xifra s’elevi fins al 4% el 2030. “Hem arribat aquí per la digitalització de la societat i la transformació digital que ens ha fet incorporar nous serveis i hàbits”, ha explicat el responsable comercial del territori nord-est d’Equinix, Agustí Corredera, en una trobada organitzada pel Cercle Tecnològic. Però rere aquest toc d’alerta, també ha assegurat que els mateixos informes que fan prediccions de futur negatives, proposen també mesures i solucions: “Tothom ja està treballant intensament per oferir dissenys sostenibles, perquè sap que la societat el jutja i que ha de jugar un paper important en prevenir l’impacte negatiu”.

De la teoria a la pràctica real

Un primer graó per fomentar la sostenibilitat és l’entorn municipal. Fa quatre anys que Localret, com a representant dels municipis catalans, va engegar una nova estratègia per identificar les necessitats dels pobles i ciutats. Així s’ha creat un metamodel de municipi digital que ha permès identificar els principals reptes que s’hauran d’afrontar. Es van seleccionar més de 300 elements i s’han treballat a fons 36 d’ells. “Hem marcat una agenda digital que, malgrat que no és verda, perquè se centra plenament en la transformació digital, té una responsabilitat molt gran en l’eix verd”, explica el director del consorci, Andreu Francisco, en una trobada organitzada pel Cercle Tecnològic. Optimitzar la distribució i funcionament de l’enllumenat elèctric, millorar la gestió dels residus o la instal·lació de plaques solars per generar energia són alguns dels exemples que es troben en el pla de treball.

Localret treballa amb un metamodel de municipi sostenible per identificar els principals reptes de la transformació digital i proposar una solució

El sector primari també està jugant un paper fonamental en la transformació. Ho ha fet per raons d’impacte ambiental, però també per atraure nous perfils i reduir la mitjana d’edat dels treballadors gràcies al potencial de la introducció d’eines tecnològiques. Per a la coordinadora de Sostenibilitat de l’IRTA, Sonia Llorens, un eix tractor és l’ús de les dades: “Sensoritzar, captar-les, retenir-les al núvol i tractar-les ens dona molt recorregut”. Un primer pla d’incorporació d’aquesta informació es troba en la reducció del consum d’emissions, ja que facilita el monitoratge d’inversió en aigua, electricitat o recursos com els fitosanitaris. Això ja ha derivat en el que s’anomena agricultura de precisió, que redueix l’aigua utilitzada en el rec i facilita que els tractors intel·ligents no apliquin cap producte al camp dues vegades. “Som precisos i reduïm el consum”, ha insistit.

Però no tot es limita a actuar sobre la producció o la fabricació, el consumidor juga un altre paper important. En aquest sentit, Llorens ha remarcat la importància de ser transparents i donar a la ciutadania la informació perquè contrasti realment quin impacte tenen tots els aliments que s’emporta a casa. “Hem fet una calculadora que digitalitza els llibres dels agricultors, així poden tenir un càlcul de la petjada”, ha comentat, “això vincula amb la transparència que volem oferir a les persones, que poden veure si realment els lemes d'eco o bio són reals”.

El sector primari ha entomat la responsabilitat d’aplicar la tecnologia per reduir la petjada ambiental i ser transparent amb el consumidor

El més important, en qualsevol dels àmbits esmentats, és tornar al “coneixement primari”. “Els consums tecnològics tenen un possible risc i hem d’entendre que hi ha al darrere. No podem perdre de vista la relació entre tecnologia i coneixement per comprendre-ho”, ha conclòs la responsable de l’IRTA.

Mirades diverses i inclusives

La sostenibilitat social és una altra de les cares de la digitalització. L’escletxa de gènere és una evidència al sector TIC, però també la bretxa que existeix en termes d’oportunitats per a talent provinent de capes amb dificultats socioeconòmiques. En aquest sentit, tant NTT Data com Basetis han treballat internament per identificar les seves febleses i implantar un nou pla de treball que garanteixi la igualtat de condicions: des de la identificació d’una falta de diversitat humana, fins a la presa de consciència sobre expressions del llenguatge que generen biaixos.

En aquest entorn, la tasca de fundacions com GoodJob i Integralia DKV són vitals per a la inclusió de persones amb disfuncions intel·lectuals i físiques. Ambdues han llançat programes que faciliten la formació de professionals amb discapacitat sense experiència prèvia i la seva contractació a l’ecosistema tecnològic, on abunden les oportunitats professionals i hi ha una mancança de perfils qualificats.

Conscienciació. Aquest ha estat el concepte més repetit en totes les aportacions. Per al responsable de desenvolupament de sector públic a Espanya de NTT Data, Àlex Fabra, “és el primer pas per veure que no hi ha igualtat”. “Ens vam adonar que tots teníem el mateix perfil, no hi havia diferències, i això ens va fer obrir els ulls”, ha comentat. Però no és suficient, després d’aquest canvi de mirada cal mesurar. “Tenir indicadors et permet millorar i ser encara més conscient de les escletxes que hi ha”, ha alertat la responsable del sector públic de Basetis, Marta Clua, que forma part d’una companyia que ha esmerçat esforços per incorporar les dones de més edat a l’equip gràcies a la formació i per donar-los una segona oportunitat.

La incorporació de persones amb discapacitat ha demostrat tenir un impacte positiu en termes de competitivitat i de clima intern a les empreses

Malgrat que no s’ha dit explícitament, una segona paraula que podria definir el procés d’integració d’aquests professionals podria ser ‘descoberta’. “La discapacitat no és una cosa que atregui problemes o una cosa que sigui obligatòria per llei, sinó que és un món totalment desconegut que aporta riquesa a tothom”, ha destacat el director general de la Fundació GoodJob, César López. I és que la incorporació de noves mirades, generades a partir de les barreres que han patit aquests col·lectius, dona com a resultats productes i serveis més rics i més competitius al mercat.

Un altre element avantatjós, mitjançant aquesta mena de programes, és la incorporació d’empleats formats “amb les competències específiques que necessita l’empresa”, ha recordat el subdirector general de la Fundació Integralia DKV. “Treballar és un dret de totes les persones, així que no es pot deixar fora les persones amb discapacitats només perquè no han tingut oportunitats”, ha conclòs.