Metges de família alerten que la comunicació digital no és sempre la solució per a tots els pacients
La Societat Catalana de Medicina Familiar veu en la IA un “bon company de viatge” per a prendre millors decisions clíniques, però no un substitut al “diagnòstic individualitzat i l’escalf dels professionals”
Categories:
La pandèmia de la covid-19 ha estat un propulsor de les eines de comunicació digital a la sanitat catalana. Més de la meitat (56%) de la població assignada a un equip d’atenció primària havia accedit a l’espai digital La Meva Salut el 2022, quan el 2019 el percentatge no arribava al 6%, segons dades recollides pel departament de Salut. Això no obstant, els professionals d’atenció mèdica alerten dels perills que poden suposar una adopció total d’aquest mètode. “Hi ha qui li anirà millor un QR, mentre que a altres els hem de donar un paper amb lletres grans”, assenyala la coordinadora del grup de salut digital de la Societat Catalana de Medicina Familiar (CAMFiC), Iris Alarcón, qui remarca l’efecte de la bretxa digital entre les persones de nivell socioeconòmic baix.
La membre de la CAMFiC veu en les eines digitals una “porta oberta” per “apropar-se a la població”, ja que permeten estalviar desplaçaments al centre d’atenció primària (CAP) i resoldre consultes que poden “ser més o menys àgils”. Ara bé, deixa clar que aquestes eines “mai poden substituir la presencialitat ni la relació entre metge i pacient”. Alarcón creu que l’ús d’aquests canals és especialment escaient quan metges i pacients ja es coneixen i el professional té coneixements sobre el context familiar i social: “Quan hagin establert una relació de confiança, serà una molt bona eina per a consultes més o menys ràpides i per a seguiment de temes”. La professional posa com a exemple una persona que es controla la pressió arterial pel seu compte i envia les xifres a la metgessa durant una setmana en què fa molta calor i se sent marejada: “La metgessa ja coneix aquest pacient i sap que les seves tensions estan controlades i quina medicació es pren”.
Una de les eines més establertes en l’actualitat per aquesta classe de comunicacions és el servei eConsulta, el qual permet al pacient comunicar-se amb el seu metge. Segons el departament de Salut, el 2022 un 31% de la població ja feia servir aquesta via, que el 2017 era pràcticament inexistent. Això no obstant, Alarcón alerta que l’eConsulta no és “un xat o un WhatsApp”, una idea que cal explicar bé a la ciutadania: “De vegades hi ha persones que la utilitzen perquè tenen una urgència o un motiu de consulta que necessita resposta ràpida. L’eConsulta no és un WhatsApp en què ens apareix el missatge a la pantalla, sinó que tenim un temps per respondre”.
L’impacte de la intel·ligència artificial
Una de les tecnologies que cada vegada guanya més presència dins de l’assistència mèdica és la intel·ligència artificial, de la qual Alarcón albira un gran potencial, però no la possibilitat d’un relleu als metges: “Cap eina digital pot substituir el procés de diagnòstic individualitat i l’escalf dels professionals”. “Mirar els ulls d’una persona; consolar-la quan ho passa malament; escoltar-la davant uns símptomes nous; arribar a un diagnòstic i explicar-li perquè l’entengui” són accions que la membre de la CAMFiC assegura que no podrà dur a terme una màquina, però això no vol dir que metges i IA no puguin ser “bons companys de viatge”. “La intel·ligència artificial ens ajudarà molt a prendre decisions clíniques i nosaltres alimentarem els algoritmes perquè siguin altament científics”, confia la professional, qui veu con un dels principals desafiaments la gestió de la seguretat dels milions de dades que utilitza.