Pocs sectors poden vanar-se de disposar d’una pedrera de start-ups i emprenedors tan diversa a Catalunya com el de la salut digital. L’especialització líder entre empreses emergents dona feina a més de 4.800 persones al Principat amb solucions que van des de programari per a la telemedicina fins a la creació de dispositius específics. Amb tot, una cosa és que sorgeixin idees, i l’altra, que s’acabin implementant. “La realitat és que el 98% de les start-ups es converteixen en zombis”, ha alertat el director de negoci de solucions de salut integrades de Medtronic Germán Gutiérrez en una sessió del Health Revolution Congress organitzat pel Barcelona Health Hub. La manca de validacions, un mal càlcul del cicle de vendes o, simplement, complicar la vida i allargar els processos del personal mèdic són algunes de les causes. És per això que, davant de qualsevol implementació tecnològica en el món de la salut, resulta “importantíssim” comptar amb una proposta de valor robusta i integrar el coneixement clínic dins de l’empresa.

Aquesta “transdisciplinarietat” permet, en paraules de la llevadora i gestora de projectes d’innovació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Ana Ramos, que “els límits del tecnòleg i del metge es fusionin”. Un objectiu que es pot assolir amb una plantilla diversa, però també amb la col·laboració estreta amb agents del món de la salut. Un bon exemple és l’aplicació del programari de Mediktor a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (Lleida). La companyia barcelonina fa més de 10 anys que treballa en el desenvolupament i millora d’un xatbot mèdic operat per intel·ligència artificial pensat per millorar el triatge de pacients i el prediagnòstic. A través d’una sèrie de preguntes de fàcil comprensió, els algoritmes de la solució determinen quin és el millor indret en el qual s’ha de derivar el pacient, un model que quadra a la perfecció amb les necessitats dels serveis d’urgències dels hospitals. “En la majoria d’urgències catalanes detectem que gairebé el 40% es podrien atendre perfectament en un Centre d’urgències d’atenció primària (CUAP)”, ha assegurat el doctor Oriol Yuguero, director clínic de serveis d’emergència de l’Arnau de Vilanova. Això provoca que molts hospitals recorrin al que es coneix com a derivació inversa: en comptes de ser els CUAP els qui envien els pacients als hospitals, són els darrers qui recomanen als pacients que recorrin als centres locals.

L'aplicació d'una prova pilot del programari de Mediktor al servei d'urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova ha permès augmentar l'índex de derivació inversa d'un 4% a un 6%

Amb la voluntat de resoldre aquesta acumulació de casos de poca gravetat, l’Arnau de Vilanova i Mediktor van encetar una prova pilot per testejar com funcionaria el programari de la companyia adaptat als criteris mèdics del centre. En els pacients que, de primeres, ja es detectava que venien a l’hospital per una condició de baixa gravetat, se’ls oferia participar contestant les respostes del xatbot amb una tauleta. Després de testejar el producte amb 427 pacients d’entre 18 i 65 anys, el programari va recomanar al 56% quedar-se a l’hospital, i al 44%, visitar l’atenció primària. Del primer grup, el 21,7% es van quedar, però el 59% van anar al CUAP i la resta, van tornar a casa. “Que un 20% tornin al domicili assenyala la importància del paper de l’educació sanitària. Quan responen les preguntes de Mediktor, la gent reflexiona si hauria de ser allà o no”, ha assenyalat el cofundador i cap de medicina de la companyia, Oscar Garcia-Esquirol.

L’aplicació del programari de Mediktor en aquesta primera fase pilot ja ha servit per pujar l’índex de derivació inversa de l’hospital lleidatà del 4% al 6%, un increment que millora substancialment les gestions del centre i que compta amb l’aprovació del públic que el va provar. “A més, aquest procés el fa íntegrament infermeria, i això els empodera”, ha subratllat Yuguero. 

Aprofitar la inventiva emprenedora

Amb la voluntat d’impulsar col·laboracions reeixides com la ja mencionada, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) del departament d’Empresa i Treball impulsa els Open Innovation Challenges, trobades empresarials entre grans companyies o entitats i start-ups, en què els primers proposen un o diversos reptes amb l’esperança de fer match amb alguns candidats. “És molt fàcil fer els projectes amb IBM o Microsoft, però és poc atrevit, i tampoc ens enriqueix com a companyia”, ha explicat a MetaData la directora digital d’Angelini Pharma Iberia, Gemma Malla. La seva empresa repeteix per segon any a l’Open Innovation Challenge de salut, on aquesta vegada estan buscant propostes per desenvolupar un dispositiu que ajudi a monitorar les crisis epilèptiques i una solució per difondre la importància de la salut de la dona. “M’agrada intentar buscar players més petitons que creixin amb nosaltres, que s’adaptin a les necessitats i que canviïn la mentalitat dels nostres empleats, perquè aprenen a treballar amb persones superinnovadores”, ha comentat Malla.

En el seu primer contacte amb el programa, Angelini Pharma també va treballar amb el món de l’epilèpsia, en aquest cas, una iniciativa de realitat virtual que buscava conscienciar la societat sobre la patologia, la qual es va acabar presentant al Congrés Nacional d’Epilèpsia d’Espanya. “Barcelona és un sistema vibrant en temes digitals i de salut digital, però sempre tenim l'obsessió d’anar a buscar fora. Ens fa molta pena quan aquestes companyies han d'anar als Estats Units a fer els seus models de negoci”, s’ha lamentat Malla.

Malla: “Barcelona és un sistema vibrant en temes digitals i de salut digital, però sempre tenim l'obsessió d’anar a buscar fora. Ens fa molta pena quan aquestes companyies han d'anar als Estats Units a fer els seus models de negoci”

Qui ha provat sort enguany amb la seva solució és Iomed, companyia sorgida a Barcelona ara fa 10 anys centrada en l’estandardització de dades clíniques. “Tenim diferents eines d’intel·ligència artificial que agafen tota la informació, tant estructurada com no estructurada, i ho transforma tot en una base de dades comuna, creant una referència de llenguatge de dades a escala espanyola”, ha desvelat el director de negoci de l’empresa, Antonio Martí. La seva solució neix perquè “les dades no parlen el mateix idioma, ni dins del mateix hospital, ni entre hospitals”, i van creure que una estandardització permetria “accelerar molt més la recerca clínica i fer estudis amb un millor volum de pacients”.

De la seva participació en el programa, Martí n’extreu que “hi ha molta necessitat sobre la dada i sobre l’estructuració d’edat dins dels mateixos hospitals”, àmbit en què creu que són la solució ideal. De fet, Iomed s’ha presentat al repte plantejat per l’Hospital Vall d’Hebron, que consisteix a proposar una solució que automatitzi la creació d’informes mèdics fent servir intel·ligència artificial i l’historial clínic dels pacients. Pel director de negoci de la companyia, poder participar en esdeveniments com el Health Revolution Congress és una oportunitat per “sumar hospitals a la nostra xarxa federal de dades”, i també un espai on poder continuar amb l’evangelització de la tecnologia mèdica: “Parlar amb la gent no és difícil, però implementar projectes és més complicat, perquè són projectes molt innovadors, fets per empreses que no tenim el bagatge històric d’altres empreses”.

El poder de les dades

No en va, la intel·ligència artificial ha trobat en la salut un camp on s’ajunten grans quantitats de dades de qualitat i múltiples aplicacions en què el seu ús pot ajudar a millorar el sector. Sigui per gestionar els pacients d’urgències com han testat Mediktor i l’Hospital Arnau de Vilanova, sigui per generar informes mèdics com proposa Iomed o sigui amb solucions per millorar la diagnosi de malalties. Qui també ha apostat per aquesta tecnologia és el Banc de Sang i Teixits, una empresa pública que recull cada any 260.000 donacions de sang i té presència fixa a 12 hospitals catalans i mòbil per tot Catalunya, però que sovint té problemes a l’hora de decidir com fer campanyes públiques i a qui dirigir-les. “Fins ara ho fèiem pel gran coneixement dels històrics del centre, però no teníem dades reals”, ha explicat el director corporatiu de l’entitat, Toni Masi.

Reconeixent el potencial de la intel·ligència artificial, el Banc de Sang i Teixits va incorporar científics de dades a l’equip i va contractar una consultora tecnològica per tirar endavant el projecte. Gràcies a un registre històric amb milions de dades, l’equip va poder alimentar un algoritme amb dades de tots els donants dels darrers 10 anys amb la intenció de buscar patrons d’actuació, com ara el gènere, l’edat, la zona residencial o el nivell econòmic. Amb aquesta informació, van poder segmentar el públic objectiu en tres grups en funció de la seva freqüència de donació, la qual cosa els ha permès optimitzar l’enviament de comunicacions. “Si abans convocàvem 1000 persones i venien 50, ara les aconseguim amb 200-300 convocatòries”, ha assegurat Masi. Aquest sistema ja està plenament integrat i automatitzat en els 12 hospitals on tenen presència, i ara l’objectiu és aplicar-lo a les campanyes mòbils: “Volem que sigui l’algoritme el que ens digui quan i on hem d’anar en funció de l’històric. En funció de la data, el lloc i el rendiment, que em predigui on anar. La idea és poder connectar-lo amb mapes de temps, perquè pugui entendre, per exemple, si plou o juga el Barça”.