“Els joves són víctimes de la desinformació sense ser-ne conscients perquè no tenen un criteri desenvolupat ni sistemes per detectar-la”. Així descriu la formadora i desenvolupadora de contingut de Verificat Carla Villares realitat que viuen els docents a les aules en el dia a dia amb l’alumnat davant l’ús de les tecnologies. Els últims anys s’ha posat sobre la taula el rol dels influenciadors i de les xarxes socials, posicionats ja com dues de les principals fonts d’informació dels adolescents, però ara la situació s’agreuja amb la democratització de la intel·ligència artificial generativa. “No hem de criminalitzar els canals, sinó ajudar els usuaris a tenir criteri i saber diferenciar la informació”, matisa l’experta davant la polarització que està generant la situació. Com a resposta, la plataforma de fact-checking catalana ha creat una càpsula de materials didàctics per al professorat de secundària que ha de posar els fonaments per a una creació i consum de continguts amb criteri.

Les píndoles, que formen part del projecte Desfake, estan orientades a comprendre quin és el funcionament de les plataformes d’intel·ligència artificial, des del seu entrenament, fins a la combinació dels coneixements que les nodreixen i que generen el resultat final. “No volem que l’alumnat veneri la IA i la vegi com una màquina perfecta, sinó que sàpiga que se l’ha d’ensenyar i que això comporta que hi hagi uns biaixos”, remarca Villares, “això ha de derivar en un ús racional i responsable, que minimitzi els riscos que es deriven del seu ús”. Per això la proposta formativa compta amb activitats pràctiques que permeten als joves experimentar en primera el procés de creació d’informació i el seu consum posterior, posant així davant dels seus ulls els errors que es poden donar en tot el procediment. Una dinàmica que també, segons la desenvolupadora, permet trencar mites com  que “traurà llocs de feina”. “Se’n crearan perquè caldrà gent que sàpiga treballar-la en tots els aspectes, però s’ha de fer entendre i aquesta és la part que estem treballant”, insisteix.

Villares: “No hem de criminalitzar els canals, sinó ajudar els usuaris a tenir criteri i saber diferenciar la informació”

Dins de cada càpsula hi ha un pla de treball amb un contingut i unes activitats associades a la seva consolidació. Un exemple és l’explicació de les bases de l’aprenentatge automàtic a través d’exercicis que ajudin els estudiants a diferenciar-lo d’altres algoritmes i a trobar problemes que pot generar. “Proposem activitats perquè es barallin amb la tecnologia, però que vagin associades a una reflexió sorgida de les conclusions a les quals arriben amb l’activitat”, comenta.

Les píndoles tenen una durada aproximada de sis hores i tot just ha aterrat a les aules fa una setmana. Van sorgir de la necessitat dels docents d’un programa educatiu per combatre el desconeixement que, diu Villares, tenen tant els joves com els docents: “Els alumnes no saben diferenciar què és real i què no, però els professors també tenen dificultats per explicar per què cal aquest criticisme amb la intel·ligència artificial”.

La plataforma catalana compta també amb propostes d’una hora de durada i gratuïtes disponibles al web per ampliar l’abast de la tasca pedagògica davant el consum d’informació a la xarxa a tota la ciutadania.

Alfabetització a tota la ciutadania

El mètode que ensenya Verificat amb les seves càpsules formatives es basa en quatre passes: quines emocions genera el contingut, qui hi ha rere la informació, contrastar-la, i comprovar les referències i proves que en ratifiquen la veracitat. “Seguim els mètodes que marca el fact-checking i que es basen a veure si realment són informacions que no generen informacions exagerades, que sabem d’on venen i que són fonts fiables i rigoroses”, resumeix la formadora.

La desinformació es pot detectar avaluant les emocions que genera, cercant d’on ve el contingut i si la font és fiable, contrastant-lo

I és que la intel·ligència artificial ha generat la mateixa acceptació i alhora rebuig que en el seu moment va generar la Viquipèdia, però en un context amb una digitalització més extensa i amb una generació de joves nadius digitals amb una falta de coneixement. Tal explica la directora de Verificat, Alba Tubella, “l’alumnat utilitza amb humor i un punt lúdic la IA generativa, i pensa a treure’n el màxim partit, però sense consciència sobre les seves dimensions”. Això prové, continua, del fet de trobar-nos davant adolescents i joves “que saben utilitzar els dispositius electrònics, però no s’interroguen sobre la qualitat de tot el que hi ha a la xarxa”. De fet, és una tendència generalitzada que afecta “tota la societat”. “Intentem contribuir a l’alfabetització mediàtica per generar confiança i una posició crítica per part de l’alumnat, i que després ells ho portin a casa, com hem fet amb tot el que hi ha al voltant del reciclatge”, assenyala.

Més enllà dels continguts específics, la directora de Verificat veu com un pilar fonamental la inclusió de la tecnologia com a eix transversal en el sistema. “Tota l’educació al seu voltant ha anat més relacionada amb l’ús de dispositius que amb el consum crític, i hem de canviar la manera com ens relacionem amb la informació”, remarca, “aquí és vital entendre que YouTube i TikTok són fonamentals en la vida dels joves i que hi ha una clara desconnexió amb l’alumnat per la mena d’eines que utilitzen, que són diferents de la de la gent més gran”. Aquest és el motiu principal pel qual situa com a prioritari trencar les diferents bombolles i arribar a totes les capes de la societat amb una “alfabetització generalitzada que comença pels joves”.

Tubella: “L’alumnat ha de portar a casa l’alfabetització mediàtica, com hem fet amb el reciclatge”

Un problema comú

Verificat forma part del projecte internacional Think Twice, juntament amb l’Agència Alemanya de Premsa i el referent finès de fact-checking Faktabarri. Compten amb finançament europeu per al desenvolupament d’una iniciativa que freni la propagació de la desinformació i que millori l’alfabetització mediàtica entre la generació Z. El mètode de treball és la creació de vídeos per a TikTok, on passen bona part del temps els nadius digitals.

El treball conjunt mostra que la IA generativa ha posat sobre la taula la necessitat de repensar la vida al voltant d’internet. Segons Tubella, som davant “un problema global que només té resolt Finlàndia”, on s’han fet “millor els deures”, i que s’està posant fil a l’agulla amb la col·laboració internacional i l’aparició constant de projectes. Com també de plataformes de fact-checking com Verificat i que la directora veu com “essencial” per combatre la situació. “És una resposta normal perquè el creixement de les xarxes socials ha crescut exponencialment i s’ha de donar resposta als problemes, biaixos i riscos que aquest nou comportament genera”, conclou.