Les apps per fer exercici no s’adapten a les necessitats de les persones grans

Un estudi de la UOC visibilitza les mancances de les aplicacions de ‘fitness’ en àmbits com la prescripció o l’adequació dels entrenaments

Categories:

Redacció

Només una de les 15 aplicacions més baixades que s'han estudiat es basa en evidència científica
Només una de les 15 aplicacions més baixades que s'han estudiat es basa en evidència científica | Ketut Subiyanto (Pexels)

En un món cada vegada més digitalitzat i automatitzat, el sedentarisme i la manca d’activitat física és un problema real de la societat que afecta a totes les edats. Les aplicacions mòbils per fer esport s’han convertit en una alternativa popular per fomentar l’exercici de manera domèstica, però fins a quin punt estan adaptades a les característiques i necessitats de tots els grups poblacionals? Un estudi elaborat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) n’ha volgut analitzar la compatibilitat amb la gent gran, i els resultats no han estat favorables.

De les més de 8.000 aplicacions d’aquestes característiques que hi ha disponibles a les botigues virtuals d’Android i iOS, els recercadors han seleccionat les 15 més populars de caràcter generalista i, en principi, adreçades (també) a gent gran. Aplicant els mètodes “més rigorosos de recerca, classificació i anàlisi”, l’estudi ha determinat que cap de les apps s’adapta com cal a l’estat cognitiu dels usuaris, ja que no incorporen interfícies simples i intuïtives. “Ens hem trobat amb una baixa oferta d'aplicacions per a aquest perfil de persones, i creiem que les que hi ha actualment es podrien ajustar més a les necessitats de les persones grans fràgils, tant en la prescripció d'exercici com en la facilitat per utilitzar-les i així apoderar-les en el procés”, ha explicat l'investigador principal del projecte, el fisioterapeuta del Parc Sanitari Pere Virgili Luis Soto.

De fet, de les 15 aplicacions estudiades, només una es basa en evidència científica, un aspecte que consideren millorable. La conclusió de la recerca apunta que per millorar l’adaptabilitat de les aplicacions s’haurien d’incloure els futuribles destinataris en els processos creatius, tot garantint una representació plural tant en nivell socioeconòmic com en competències tecnològiques.