La Biblioteca Nacional digitalitza l’obra de 26 escriptors catalans morts ara fa vuitanta anys
La producció d’autors com Adrià Gual, Joaquim Casas Carbó o Jaume Massó passa a ser de domini públic i accés gratuït, un cop exhaurit el període de vigència dels drets d’autor que marca la llei
Categories:
El catàleg literari dels escriptors morts l’any 1943 ja està a disposició de qualsevol lector a través d’internet. La Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) ha digitalitzat un total de 1.033 obres de 137 autors de l'estat espanyol, que han passat a ser de domini públic i a estar lliures de drets d’autor, tal com marca la llei, en complir-se 80 anys de la seva desaparició. D’autors catalans n’hi ha 26, amb una setantena d’obres en català que ja poden descarregar-se en format PDF, comentar-se a la mateixa pàgina de la BNE i compartir-se a través de les xarxes socials.
Entre els noms dels artistes catalans hi ha el dramaturg Adrià Gual, el poeta i novel·lista Ricardo León i Joaquim Casas-Carbó, advocat, editor i filòleg, que va tenir un paper destacat a la campanya de normativització lingüística del català duta a terme a L'Avenç, revista fundada el 1881 per Jaume Massó, que també entra enguany entre els autors de domini públic.
Al llistat figuren diverses dones, com per exemple la barcelonina Carme Karr, una periodista, musicòloga i publicista, que va ser una de les promotores més avançades del feminisme i del sufragisme a Catalunya. També es pot escoltar, a través de dos enregistraments sonors, la veu de Maria Gay (Barcelona 1879-1943), nom artístic de la mezzosoprano Maria Lourdes Pichot i Gironès.
Les publicacions de la Generalitat republicana, també a l’abast
La Generalitat, per la seva banda, acaba de completar la digitalització de les publicacions de la institució durant el període republicà. Són més de 700 documents, entre els quals es troben textos del Comissariat de Propaganda, butlletins de les conselleries, publicacions periòdiques i d’autors com Anna Murià, Carles Riba, Pere Calders, Carles Rahola, Apel·les Mestres, Josep Obiols o Lola Anglada.
L’objectiu de la digitalització d’aquestes obres (que ja es poden consultar en línia al web del Catàleg de publicacions de la Generalitat de Catalunya 1931-1939) és preservar-les i difondre-les, per fer valer la tasca de transformació democràtica, social i cultural d’aquell període. Només un percentatge molt petit dels títols que el componen no s’han pogut localitzar físicament i, en aquests casos, se’n fa constar en el catàleg la referència i les dades disponibles.