Els indicadors de natalitat a Catalunya fa temps que surten en negatiu. Segons les dades de l'Institut d'Estadística (Idescat), el nombre de fills per cada dona l'any 2022 va caure al nivell més baix del segle. L'Índex conjuntural de fecunditat (ICF) se situa en 1,17 fills per dona, per sota de la mitjana de la Unió Europea, que està un pèl millor (1,19). Aquest 2023, la dada no sembla que hagi de millorar.

El descens de la natalitat a Europa porta a distorsionar la piràmide de població, ja que cada vegada hi ha menys persones en edat de treballar en comparació amb els jubilats. Els motius són diversos i ben coneguts per tothom: la incorporació cada vegada més tardana al mercat de treball, la inseguretat laboral (sobretot entre joves i dones), la manca de polítiques que afavoreixin la conciliació, els pocs serveis de cura infantil assequibles i de qualitat, entre d’altres.

És necessària la implicació de l’administració, i també de les empreses, per fer realitat la conciliació laboral i familiar que ara mateix és una intensa cursa d’obstacles amb un impacte directe sobre les dones. Però... com serà en el futur? D’això en parlen, les següents novel·les, dues distopies futuristes que qüestionen la maternitat i com la tecnologia hi té una afectació directa.

Gestacions sense imperfeccions

La maternitat, un dels grans temes de la literatura, és tractada a Mater (escrit per Martí Domínguez, publicat per Edicions Proa) amb un enfocament força curiós. En un futur on la societat està totalment condicionada a les millores aconseguides gràcies als avenços científics i tecnològics, la majoria dels humans han estat modificats genèticament per tal d’erradicar les malalties hereditàries. Les gestacions ja no es duen a terme dins d’un ventre matern sinó que es fan per ectogènesi, és a dir, en úters externs on s’implanten embrions modificats genèticament i nets de qualsevol malaltia hereditària.

En aquest món perfectament controlat no hi ha marge per a errors ni sorpreses, però tot comença a trontollar quan la Zoe es queda embarassada. Un fet insòlit, anòmal i totalment inesperat que no sabran com interpretar ni ella, ni la família, ni tampoc la societat. Així s’inicia l’aventura que durà a la Zoe, i al seu company Charles, a travessar les fronteres de la seva còmoda i organitzada vida i aventurar-se més enllà, on encara hi ha colònies d’humans que viuen al marge de tots aquests avenços.

La història planteja una societat que busca eliminar les “imperfeccions” de la nostra genètica i, més enllà d’erradicar malalties hereditàries, condueix a una esclavitud de la perfecció. A més, està farcida d’interessants reflexions a dues bandes, tant pels que defensen una cerca de la millora continua amb el suport de la tecnologia fins a arribar a extrems radicalitzats, com per aquells que es mantenen al marge de tot avenç tecnològic. Heus aquí unes quantes:

“Els embrions han estat sotmesos a les exigències de la llei, i alhora optimitzats en funció del rol que hagin de jugar en un futur. És important traure tot el rèdit possible a la variabilitat gènica i refrescar la sang”, sobre l’optimització dels embrions com a mesura evolutiva.

“Alguns filòsofs han comparat ara la nostra maternitat a la gestió de qualsevol animal ovípar [...] i està ben vist. Ens desfem del pes de portar la gestació damunt. Dels problemes originats per gestar, del que com a mares podem ocasionar al fetus, per un abús d’alcohol o de drogues. Tot això ha permès que els dos sexes puguin gaudir de les mateixes condicions laborals”, com a justificació de l'ectogènesi com una mesura feminista.

“Les màquines han ficat les nostres ments al congelador, tenim les neurones congelades [..] Som els nous bàrbars, les màquines han fet de nosaltres uns autèntics bàrbars”, en una crítica sobre l’abús de les màquines que bé es podria aplicar avui dia.

Mater és una novel·la molt ben tramada, on destaca tot el raonament científic de l’autor, biòleg de formació, i que es mou a la frontera amb l’assaig, incloent-hi una reflexió filosòfica al darrere que qüestiona la deriva de la societat per la manca d’humanitat en la tecnologia.

La renúncia de la mare

El Premi Imperdible a la millor novel·la de ciència-ficció en català d’aquest 2023 és Mare, d’Isabel del Rio i editat per Specula. En un moment en què la vida a la Terra ja no és possible, les dones i els nens són enviats a l'espai en una mena de càpsules espacials per a garantir la continuïtat de l'espècie humana.

La Penèlope viatja amb el seu fill Lluc, havent deixat a la Terra en David, el seu marit. Dins les càpsules els garanteixen aliment i formació i, un cop al mes, poden anar a una estació espacial. En arribar a la majoria d'edat, en Lluc decideix formar part d’un reclutament per anar a Saturn, malgrat que tots els que hi han anat, no n'han tornat. A partir d’aquí, la història té un punt molt interessant que val la pena que cada lector descobreixi.

El relat ens parla de la fi del món, les primeres civilitzacions i de com organitzar-se per garantir la supervivència, incorporant conceptes de múltiples dimensions i universos paral·lels. La protagonista viu la maternitat des de múltiples arestes: és mare d'un fill adolescent, la mare que va haver de renunciar a la seva vida i fugir amb el seu fill petit; alhora també és la mare autora de les històries que escriu i, finalment, la Mare, en majúscules, creadora de la vida i de la mort. No és un llibre senzill de llegir, que no us enganyi la seva extensió. A estones claustrofòbic, a estones angoixant, a estones embolicat… Però ben segur serà una de les lectures més inquietants i innovadores que heu llegit mai.