En situacions d’emergència, com poden ser els instants posteriors d’un terratrèmol o l’inici d’un conflicte bèl·lic, disposar de xarxes de telecomunicacions fiables pot ser de gran importància per assegurar el benestar de la població. En aquests moments és difícil mantenir la connectivitat i, fruit d’una investigació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), es proposa l’ús d’un CubeSat, un estàndard de disseny de nanosatèl·lits, que proporciona una cobertura completa i estable a àrees de difícil accés mitjançant comunicacions de llarg abast. Aquest exerceix de repetidor i permet als usuaris compartir informació a través d’un sistema sense cables.

El prototip, que ha superat les primeres proves de testatge, té unes dimensions reduïdes i es pot crear des de zero en 90 minuts fent servir una impressora 3D. Es llança fent ús d’un globus aerostàtic que ha de sobrevolar la zona catastròfica i, prèviament, té en compte aspectes com la meteorologia o el recorregut a seguir. El dispositiu, a més, disposa d’un sistema de GPS que fa possible la seva recuperació i reutilització per a futurs casos.

L’objectiu del projecte és permetre connectar a les persones que es troben en situacions d’emergència i, per aquest motiu, treballa de forma independent a altres sistemes de comunicació actuals, que poden ser danyats durant un desastre. Els següents passos que han anunciat els investigadors és provar el dispositiu en més entorns i implementar un sistema energètic que s’alimenti a través de panells fotovoltaics, fent-ho completament autònom.