El Govern impulsa un nou centre de cultura digital a l’antiga Foneria de Canons de La Rambla de Barcelona

L’equipament combinarà espais expositius amb laboratoris de treball, estarà disponible el 2027 i tindrà un cost de 13 MEUR

Categories:

Marc Vilajosana

L'edifici té unes dimensions de 3.380 metres quadrats dividits en cinc plantes, que es dedicaran a l'exhibició de projectes i a espais de treball
L'edifici té unes dimensions de 3.380 metres quadrats dividits en cinc plantes, que es dedicaran a l'exhibició de projectes i a espais de treball | Arnau Pascual Monells

L’Antiga Foneria de Canons de la Rambla de Barcelona recobrarà l’activitat després de dues dècades per convertir-se en el nou centre de cultura digital de referència de Catalunya. El futur equipament, que tindrà un pressupost de 13 milions d’euros i té previst entrar en funcionament el 2027, té com a objectiu “incorporar l’àmbit audiovisual i digital com un element identificador del present i futur cultural del país”, segons ha assegurat aquest dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la presentació del projecte.

L’edifici té una superfície total de 3.380 metres quadrats dividits en cinc plantes, les quals es dividiran en funció del seu ús. La planta baixa i la primera planta estaran destinades a l’exhibició de projectes artístics de creadors emergents i de renom, mentre que les dues superiors es convertiran en una zona de treball amb tallers, laboratoris, aules i espais polivalents. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, confia que es converteixi en un espai que “faciliti el contacte entre professionals i fomenti l’intercanvi amb el talent nacional i internacional”. Les obres es dividiran en dues fases: una primera, que s’iniciarà el 2024, per reformar la façana, i una segona, destinada a l’interior, que té previst començar el 2025.

La Foneria, nom amb què s’ha batejat el nou centre, vol actuar com un punt intermedi entre la ciutadania i el futur Catalunya Media City, el hub del sector audiovisual, digital i dels videojocs que s’està planificant a les Tres Xemeneies del Besòs. “Volem que sigui la llavor del que serà la part digital del Catalunya Media City, un aparador d’allò que estarà passant allà”, ha assegurat la consellera Garriga. En aquest sentit, l’equipament donarà espai a tots els professionals i creatius del món de la cultura que utilitzin la tecnologia en els seus treballs, la qual cosa implica disciplines com les realitats virtual i augmentada, l’art digital, els videojocs, els NFT, el metavers, la robòtica o els mappings, entre altres.

Garriga ha deixat clar que el Govern no parteix des de zero: “Tenim exemples recents d’espais com el Sónar+D, el Festival OFF o el Festival MIRA, el Premi Nacional de Cultura a Mónica Rikić, la darrera edició d’ISEA o l’exposició Digital Impact, que han obert el camí”. En aquest sentit, el departament de Cultura ha investigat altres centres de cultura digital que ja són una referència a escala internacional en ciutats com Linz, París, Rotterdam o Ciutat de Mèxic. “Catalunya ja és un referent de la cultura digital gràcies als seus artistes, i ara ho ha de ser també gràcies al suport institucional”, ha declarat Aragonès.

Un edifici amb 5 segles d’història

L’antiga foneria és un edifici que es va construir a finals del segle XVII per ordre de l’emperador Carles I i que durant els seus gairebé 500 anys d’història ha servit per múltiples funcions. Inicialment dedicada a la fabricació de canons, la seva tasca original es va perdre després de la guerra de Successió espanyola. Amb la prohibició de fabricar artilleria fruit del decret de Nova Planta de Felip V, l’equipament va passar a produir campanes i altres estris. Durant el segle XIX, la foneria es va convertir en la seu del Banc de Barcelona, i el 1858 va ser reformada amb estil neoclàssic a càrrec de l’arquitecte Josep Oriol Mestres. Amb la fallida de la institució bancària el 1920, l’edifici va passar a mans de la Comandància General del Cos de Sometents i, després de la Guerra Civil, va començar a dependre del Govern Militar, que hi va instal·lar una farmàcia militar. Finalment, el 2003 el Ministeri de Defensa el va vendre a la Generalitat i avui està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.

Etiquetes