Un estudi de la clínica de memòria Ace Alzheimer Center Barcelona relaciona el llenguatge espontani amb l'acumulació de beta-amiloide al cervell, una de les proteïnes associades a l’Alzheimer. La recerca s'ha desenvolupat a partir de tècniques d'intel·ligència artificial i obre la porta a dissenyar eines de diagnòstic menys invasives per detectar la patologia en fases primerenques o fins i tot quan els símptomes encara no s'han manifestat.

L'estudi ha comptat amb la participació de 52 pacients diagnosticats amb deteriorament cognitiu lleu i ha consistit en la descripció sense preparació prèvia d'una imatge. Dins de la mostra total, 33 participants van presentar un resultat positiu en la prova d'amiloide en líquid cefalorraquidi i l'altra meitat no, tot i que tots ells tenen el mateix diagnòstic: deteriorament cognitiu lleu, que, clínicament parlant, és la fase prèvia a la demència.

En l'activitat, que implica menys d'un minut d'avaluació, s'han analitzat únicament les característiques del so que creem quan parlem, sense tenir en compte l'estructura sintàctica o el lèxic, i sense entrar, per tant, en el contingut d’allò que diem. Per això, els investigadors han enregistrat la veu de cada pacient generant computacionalment un total de 88 paràmetres de so de la parla que han permès detectar notables diferències entre els que tenien amiloide positiu i els que no en el líquid cefalorraquidi de pacients amb deteriorament cognitiu lleu.

Ús de la intel·ligència artificial

L'estudi s'ha dut a terme en el marc del projecte Tartaglia, que busca accelerar l'aplicació de la intel·ligència artificial en el Sistema Nacional de Salut (SNS). La investigació ha utilitzat aquestes estratègies per analitzar els àudios de veu i identificar les característiques de so amb major capacitat discriminativa. La plataforma digital d'Accexible ha permès dur a terme aquest estudi.

Amb aquesta, ja són quatre les investigacions fetes a tot el món que aconsegueixen relacionar la càrrega de la proteïna beta-amiloide en el líquid cefalorraquidi amb paràmetres de llenguatge espontani. "Els resultats obren la porta a millorar les eines de diagnòstic amb proves no invasives que ajudin a identificar aquelles persones que es troben en risc de patir la malaltia d'Alzheimer", ha assegurat l’investigador líder del projecte a Ace Alzheimer Center, Sergi Valero. “Això podria permetre, mitjançant una estratègia digital, econòmica i no invasiva, monitorar també l'avanç del deteriorament cognitiu, tant per a les persones que encara no pateixen la malaltia com per a aquelles que ja la manifesten”, ha afegit.

En un futur, de fet, amb l'ajuda d'assistents personals virtuals es podria identificar si una persona té risc de patir acumulació de la proteïna beta-amiloide al cervell i, per tant, desenvolupar en el futur la malaltia d'Alzheimer. Per aconseguir-ho, és necessari impulsar patrons d'anàlisi del llenguatge espontani que ajudin a aprofundir encara més en el coneixement dels canvis que es van produint al cervell.

Un dels valors afegits de la recerca és que s'han presentat resultats prometedors només amb l'ús d'una estratègia d'avaluació extremadament fàcil de resoldre i que només ocupa uns segons, la qual cosa hauria de facilitar que altres grups de recerca repliquin els nostres resultats i permetin consolidar aquesta línia de treball interessant i útil.